FUNERÀRIA
IRENE RIART

Morir, últimes tendències

Les empreses funeràries busquen reduir el seu impacte mediambiental amb nous i disruptius serveis

Morir,  últimes tendències Zoom

Enterrar-se amb un vestit que conté bolets per reduir l’impacte mediambiental de la descomposició del propi cos. Reposar eternament en un bosc. Controlar des d’una apli com creix la planta que s’ha sembrat directament sobre les cendres d’un familiar difunt. Les innovacions del sector funerari semblen no tenir final, i han vingut, en gran mesura, impulsades per raons mediambientals.

Incinerar un cos pot arribar a produir 400 quilograms de diòxid de carboni i genera una energia equivalent a la d’un viatge de 800 quilòmetres en cotxe. Els serveis funeraris no estan exclosos de la preocupació pel medi ambient i, en els últims anys, les empreses del sector han apostat per reduir l’impacte ecològic dels enterraments i les incineracions tradicionals.

En el cas de Catalunya, les emissions de gasos provocats per les incineracions estan regulades des del 2017, però les funeràries han començat a comercialitzar productes com urnes biodegradables o taüts de materials ecològics o, fins i tot, a incorporar vehicles fúnebres elèctrics.

El sector ocupa 1.200 persones a Catalunya i té una facturació anual que ronda els 189 milions

Segons Josep Maria Mons, president de l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya, va ser el mateix sector el que va començar a regular i reduir la contaminació de la seva activitat per tal de donar resposta a una demanda social. Actualment, el negoci, poc conegut i menys publicitat, ocupa 1.200 persones a Catalunya i factura 189 milions d’euros a l’any.

Des de la fusta per als taüts fins als productes químics dels tanatoris, totes les parts del procés tenen un impacte en el medi ambient i, a poc a poc, se’ls troba una alternativa més ecològica.

Aquests nous productes no suposen una despesa addicional per als consumidors. Els preus dels serveis funeraris poden variar molt, ja que depenen dels mateixos clients, però l’import base és normalment el mateix, siguin productes biològics o no. Com explica Mons, “el fet que s’opti per productes ecològics no té gaire impacte en la butxaca del consumidor, perquè el servei que es presta segueix sent el mateix”.

Les empreses del sector han detectat durant l’última dècada un augment dels clients que es decideixen per les incineracions, que el 2018 van sobrepassar el 40% dels serveis fets a Catalunya. Les funeràries controlen les seves emissions de gasos en les incineracions, però també ofereixen serveis per gestionar-ne els residus. Tots els elements que es cremen han de ser biològics per tal que, un cop en l’aire, siguin innocus. Per a la gestió posterior, cada cop són més les famílies que opten per urnes biodegradables, per tal que després puguin ser enterrades o escampades a la natura.

Els avenços ecològics centren les novetats en un sector en què una incineració genera 400 kg de CO

La innovació, però, no només es concentra en l’oferta de productes, sinó també en l’arquitectura d’instal·lacions com tanatoris o cementiris. Alguns tanatoris ja valoren l’opció d’incorporar plaques solars per aprofitar la seva superfície i generar electricitat. Pel que fa als cementiris, els més moderns fugen de l’arquitectura clàssica de parets amb nínxols o panteons per construir espais naturals de reflexió i record, com cementiris integrats en boscos o nínxols convertits en jardins verticals.

INDÚSTRIA

TAÜTS DE CATEGORIA ECO

Enterrar els difunts és el servei funerari més comú a Espanya. Els taüts tradicionals estan fets de fusta envernissada i altres materials artificials, i poden tenir un cost d’entre 600 i 4.000 euros. En els últims anys, però, moltes empreses han començat a comercialitzar taüts i fèretres construïts amb fusta de certificació ecològica i a eliminar productes com el vernís per facilitar una possible incineració posterior. Algunes companyies fins i tot han optat per construir taüts de cartró o altres materials orgànics, com el cotó.

El 2011 va arribar a Espanya el primer taüt construït amb cartró reciclat, disponible al mercat per només 100 euros. Aquest nou producte ha estat desenvolupat per l’empresa madrilenya RestGreen i ha aconseguit en els últims anys l’homologació del ministeri de Sanitat i els governs de quinze comunitats autònomes. Segons la companyia, aquests taüts poden ser utilitzats tant en enterraments com en incineracions.

Més enllà del taüt, en el procés d’enterrament també s’utilitzen diferents productes químics per embalsamar i preservar el cos. Aquestes substàncies, però, són artificials i altament tòxiques. Els productes químics són molt contaminants i introdueixen partícules nocives en el sòl durant la descomposició. Autoritats com l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units ja han classificat aquestes substàncies com a cancerígenes i entitats ecologistes n’han qüestionat l’ús.

AUTOMOCIÓ

COTXES FÚNEBRES ELÈCTRICS

La contaminació, però, no només es troba en els productes, sinó també en serveis com el transport. Cada cop són més les empreses funeràries de Catalunya que aposten per la mobilitat sostenible, per exemple, amb cotxes fúnebres elèctrics. Turismes de marques com Renault o Mercedes són transformats en vehicles adaptats per al trasllat de taüts. El fabricant nord-americà Tesla també ha entrat recentment en el sector gràcies a la companyia alemanya Binz, que adapta un dels seus models. Aquests vehicles elèctrics de luxe en versió fúnebre van començar a comercialitzar-se a Catalunya el 2017 a través de l’empresa de carrosseria Bergadana.

SERVEIS

URNES BIODEGRADABLES

Les incineracions van suposar un 43% dels serveis funeraris que es van fer a Catalunya durant el 2018, un 7% més que l’any anterior, segons dades publicades per l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya (Asfuncat). Els registres mostren com les incineracions van guanyant territori progressivament als enterraments: han augmentat un 77% en els últims deu anys.

Diverses empreses ja comercialitzen urnes biodegradables, fetes amb materials com argila, escorça d’arbre o cartó, que poden ser enterrades o dipositades al mar o rius. Les urnes, amb un preu que oscil·la entre els 90 i els 700 euros, incorporen tota mena d’accessoris, com llavors per plantar un arbre. L’empresa catalana Bios Urns, fundada el 2004, fabrica i distribueix a tot el món urnes biodegradables d’última tecnologia. Fa tres anys, Bios Urns va treure al mercat una urna que converteix les cendres en una planta per a casa i en monitoritza el creixement amb una apli.

Existeixen, però, mètodes alternatius a la crema de restes per a les incineracions. Països com el Canadà o els Estats Units han autoritzat últimament les incineracions utilitzant hidròlisi alcalina, un procés d’incineració que fa servir només aigua i hidròxid de potassi. Aquesta pràctica, il·legal a Espanya, ha estat criticada per col·lectius ecologistes perquè, malgrat que no es cremi cap resta biològica, no es pot assegurar que els residus que produeix no siguin contaminants.

ARQUITECTURA

CEMENTIRIS INTEGRATS EN BOSCOS

La concepció paisatgística és també molt important a l’hora de preservar el medi ambient. Un exemple és el Cementiri Comarcal Parc Roques Blanques, al Papiol. Ubicat en plena serra de Collserola, aquest espai va ser creat el 1984 pels arquitectes Batlle i Roig, i és un dels més moderns d’Espanya. El cementiri està integrat dins del parc natural i busca conservar el paisatge. Al mateix temps, disposa de diverses zones on enterrar els difunts o escampar les cendres. D’una banda, Roques Blanques manté àrees per a enterraments tradicionals, amb panteons, tombes i nínxols. De l’altra, destaca per àrees més innovadores, com els nínxols verds -amb aparença de jardí vertical-, o per la fusió de zones de bosc amb espais per dipositar urnes biodegradables i escampar les cendres. Roques Blanques permet fins i tot tenir un arbre autòcton del parc natural on dipositar totes les urnes d’una mateixa família per 3.000 euros. El cementiri també valora l’opció de diluir les cendres a la seva font -la Font del Repòs- per només 75 euros i gravar-hi el nom.

MODA

ENTERRAR-SE VESTIT AMB BOLETS

En els últims anys han aparegut al mercat diverses opcions que permeten una gestió integral dels residus dels enterraments, fins i tot del nostre propi cos. L’artista sud-coreana Jae Rhim Lee va presentar el 2008 el producte Infinity Burial Suit, un vestit que incorpora certs tipus de bolets perquè, un cop enterrat el cos, els bolets converteixin els productes químics i les toxines en nutrients que es retornaran a la natura.

Aquesta alternativa per als enterraments pretén evitar que substàncies nocives acabin al sòl i s’introdueixin en la cadena tròfica. El vestit, fet de cotó orgànic i bolets, es fabrica actualment a Califòrnia i es comercialitza per uns 1.500 dòlars.