MODA
JORDI SABATÉ

H&M demanda l’art de carrer, i de moment perd

La contrademanda de la cadena sueca contra la propietat intel·lectual del grafiti d’una paret posa en qüestió els drets dels artistes de carrer

H&M demanda  l’art de carrer, i de moment perd / JORDI OLIVÉ / THINKSTOCK Zoom

H&M ho ha tornat a fer: ha aconseguit tornar a posar-se de cul al seu públic majoritari als Estats Units, és a dir el jove, alternatiu i moltes vegades multicultural. Després de la ficada de pota per l’anunci d’un nen negre amb una dessuadora en què podia llegir-se The coolest monkey in the jungle [El mico més enrotllat de la jungla], que va aixecar les lògiques ires racials dels sectors progressistes i la comunitat negra, ara torna a la càrrega contra els grafiters. El cas va arrencar fa un parell de mesos, quan la marca de roba, la segona del món després de la gallega Inditex, va presentar la seva nova campanya de roba per fer esport. Ho va fer amb un vídeo gravat als carrers de Los Angeles en el qual es veia un esportista vestit de H&M fent una pirueta a l’aire amb un mur al darrere.

El problema va arribar precisament amb aquesta superfície, on casualment l’artista Jason Williams, conegut al circuit grafiter internacional com a Revok, havia dibuixat una mena de pentagrama en ziga-zaga. A la foto de presentació de la campanya l’esportista que servia de model havia sigut capturat de manera que donava la sensació d’estar caminant per sobre el grafiti. Tot molt bonic i espectacular excepte per un detall que a Williams no li va fer cap gràcia: no només perquè es fes servir la seva feina sense permís ni pagar per la seva explotació comercial, sinó especialment perquè no volia veure’s vinculat a una marca comercial que no és del seu grat. En conseqüència, l’artista, que és una figura de renom que ha exposat en galeries tant a Amèrica com a Europa i a l’Orient Mitjà, va enviar per mitjà del seu advocat una carta de constrenyiment perquè H&M retirés la seva campanya com més aviat millor. Un problema més per a una companyia que en els últims anys veu com les seves vendes i beneficis van per mal camí.

Ara bé, lluny d’arronsar-se, la companyia va contraatacar amb una demanda contra Williams acusant-lo d’intentar apropiar-se dels drets d’una obra d’art que va ser feta il·legalment -com tot l’art de carrer, afegeix la denúncia- i que, per tant, no pot ostentar drets d’autor. La teoria dels advocats de H&M és que la propietat intel·lectual d’una obra és una figura legal que es dota d’un reglament que la regula. En conseqüència, una cosa que està fora de la legalitat no pot acollir-se a cap forma que s’empari en la mateixa legalitat. L’anunci de la demanda, lògicament, ha posat els pots d’esprai de tots els grans artistes a gargotejar una campanya global contra H&M, tant a les voreres físiques com en els murs de Facebook, Instagram i Twitter.

Com a conseqüència, la firma ha vist la seva imatge malmesa, cosa que ha obligat el seu departament de comunicació a fer un comunicat disculpant-se i assegurant que s’han posat en contacte amb el grafiter per solucionar les coses. També han assegurat que retirarien la demanda. Però, segons l’advocat de Williams, H&M manté la demanda, cosa que no impedeix arribar a un acord. H&M potser busca crear jurisprudència sobre una problemàtica freqüent en els últims anys: les demandes d’artistes de carrer quan una firma de moda, una discogràfica o una productora s’aprofiten dels seus treballs al carrer per promocionar els seus productes. Fins ara no són poques les sentències que han obrat a favor dels artistes, en la majoria dels casos perquè els jutges han considerat que l’apropiació que es feia de l’obra de carrer era molt evident, però l’enfocament de H&M és nou i posa el dit a la nafra de la contradicció de fer servir legalment alguna cosa il·legal.

Si guanya, els carrers es convertirien en una barra lliure perquè les marques s’apropiïn del treball dels artistes gratuïtament, fet que podria dissuadir-los de seguir estenent el seu art. No obstant això, la majoria de legislacions no preveuen la legalitat d’una obra per emparar el dret d’un autor sobre ella; es limiten a exigir que estigui en un format físic -un mur ho és- i que l’autoria de l’obra sigui demostrable.

El cas més paradigmàtic és la sentència del mes de febrer d’aquest any en el cas de l’edifici 5Pointz, a Queens, a Nova York, que durant anys va ser la Meca del grafitisme mundial, on tots els artistes anaven a pintar i en la qual s’organitzaven nombrosos tours, cursos, simposis, etc. 5Pointz es va convertir en una catedral del grafiti i un negoci fins que l’amo del solar va decidir demolir l’edifici per construir apartaments de luxe. Un col·lectiu de 21 artistes van litigar i vèncer l’amo, que s’ha vist obligat a pagar-los gairebé set milions de dòlars en concepte d’indemnització.