TECNOLOGIA
Empreses 02/12/2018

Guerra civil a Google per la nova versió a la Xina

El projecte Dragonfly, una versió xinesa del cercador a gust de les autoritats de Pequín, divideix la plantilla entre detractors i entusiastes

Jordi Sabaté
4 min
Guerra civil a Google per la nova versió a la Xina

Google ja va estar a la Xina entre el 2006 i el 2010 i en va acabar marxant. El xinès és un mercat que ningú s’ha de perdre si vol triomfar a l’economia global, però que és complicat si ets una empresa d’internet compromesa amb el respecte pels drets humans, la privacitat i la llibertat d’expressió. Perquè a la Xina aquests ítems no sonen bé, almenys segons el gust de les autoritats, poc amants de la democràcia. Per tant, si Google vol tornar a la Xina ho ha de fer amb un cercador que amagui totes les referències als drets humans i la democràcia en els resultats de recerca i que impedeixi la llibertat d’expressió dels bloguers i no mostri les seves pàgines quan els usuaris els busquin. Si vol tornar, Google tampoc haurà d’escatimar recursos per localitzar l’usuari que busqui pàgines i conceptes conflictius per al règim de Pequín. I una vegada els tingui traçats la companyia americana n’haurà de passar els historials de recerca i la identitat als serveis de policia.

Inscriu-te a la newsletter Empreses Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

Aquest és el gran dilema de Google: si es manté fora de la Xina -com fa de moment Facebook, que de totes maneres té una filial xinesa sense fer accessible la seva xarxa- perd un mercat clau en la carrera pel futur. Però, si hi torna a entrar, ho haurà de fer a gust de Pequín i sota el risc que Alphabet (la matriu) sigui expulsada de la Global Network Initiative, una associació d’empreses digitals compromeses amb els drets humans i la llibertat d’expressió.

Doncs bé, segons un memoràndum que va circular a l’agost pels correus electrònics d’un cert grup d’empleats afins a la idea de tornar a la Xina, Google ja ha decidit tornar al país asiàtic i està desenvolupant un projecte conegut com a China Project, tot i que el seu codi es coneix entre els desenvolupadors de l’empresa com a Dragonfly (Libèl·lula). Aquesta versió del cercador, d’acord amb el text, implica totes les renúncies als drets fonamentals esmentades abans.

Com no podia ser d’una altra manera, el memoràndum va arribar a un treballador no tan entusiasta del projecte que el va estendre a la resta d’equips. Quan va arribar al coneixement general, la polseguera que va aixecar va ser notable i va provocar una carta de 500 enginyers en protesta pel seu desenvolupament, així com una expressió de malestar perquè aquest tipus de projectes es portin d’esquena al gruix de la companyia. El memoràndum es va acabar filtrant a la premsa arran de la carta de protesta, apareguda en un blog obert al públic, i va generar una notable incomoditat entre les altes esferes d’Alphabet. El conseller delegat, Sundar Pichai, va haver de sortir a donar explicacions públiques en una conferència i va confirmar l’existència de Dragonfly però amb el matís que encara era un desenvolupament molt prematur i poc concret.

De la mateixa manera, el cofundador de Google Serguei Brin -rus, jueu i fill de matemàtics que van haver de sortir als anys 70 de Rússia per la seva oposició al règim soviètic- es va expressar en termes similars. Però va afegir que, si finalment es decidia portar a terme China Project, s’havia de fer amb rapidesa, ja que les conseqüències de la guerra comercial entre Washington i Pequín podien entorpir en el futur.

Per a Brin va haver de resultar incòmode tot això, ja que va ser una de les principals veus que entre el 2006 i el 2010 va pugnar per sortir de la Xina pel control i la censura que les autoritats volien exercir sobre Google. A més, va haver de suportar les crítiques de la majoria d’organitzacions no governamentals, que li van retreure haver abandonat la seva militància en favor dels drets humans. Irònicament van citar el “ Don’t be evil ” (No siguis dolent, fes el bé), lema de Google en els seus inicis que la primavera passada va ser esborrat del mural on penjava, a l’entrada a les oficines de Mountain View.

La història del memoràndum no es va acabar aquí: al setembre Sundar Pichai va enviar un altre correu electrònic, en aquest cas a tota l’empresa, demanant que esborressin dels seus ordinadors el document en qüestió per evitar filtracions a la premsa i la competència. La notícia va tornar a arribar als mitjans i va generar un profund malestar entre els empleats, que s’han dividit en dos bàndols, especialment quan s’ha desvelat que Dragonfly no s’ha aturat i que, per tant, és possible que en breu estigui en funcionament.

Són diversos els mitjans de comunicació, entre els quals alguns tan importants com The Times, que parlen d’una guerra civil oberta entre la plantilla de Google, en la qual l’assumpte de la versió xinesa es creua amb la recent onada de denúncies d’assetjament sexual per part d’alts executius a empleats. Caldrà veure com acaba aquest cisma, però, si Google segueix endavant amb Dragonfly, és molt probable que els problemes els tingui també de portes enfora, ja que les queixes arriben fins i tot des del vicepresident dels Estats Units, Mike Pence, que ha demanat repetidament a la companyia americana que abandoni la idea del projecte o s’atengui a les conseqüències.

stats