Una Gàl·lia elèctrica en ple Vallès per abaixar el preu de la llum

De moment s'han analitzat 60 projectes per instal·lar plaques fotovoltaiques a les teulades de les empreses del Vallès. Però l’objectiu és arribar a una superfície d’un milió de metres quadrats, que equival a 100 camps de futbol, que ara no tenen cap ús i que en un futur podrien generar electricitat. Fomentar l’autoconsum compartit entre les empreses és un dels objectius que té la patronal vallesana Cecot, amb l’objectiu últim de rebaixar la factura de la llum de les empreses. Això els faria guanyar competitivitat, ja que l’electricitat és un dels principals costos en moltes fàbriques, segons explica el secretari general de la Cecot, David Garrofé. L’objectiu és encara més ambiciós. Els projectes actuals volen deixar-ho tot a punt per convertir aquestes empreses en prosumidores -productores i consumidores alhora- i aprofitar-se de l’autoconsum compartit.

El projecte ve de lluny, de fa 12 anys, però les retallades de les primes a les renovables, primer del govern de Rodríguez Zapatero i després del de Mariano Rajoy, el van paralitzar, fins que la ministra Teresa Ribera va capgirar la política energètica.

Fer comunitats d’autoconsumidors als polígons industrials té molta lògica. “No volem dependre de l’oligopoli”, explica el secretari general de la Cecot. Hi ha molts metres quadrats de teulades que no aporten res i que, cobertes de panells fotovoltaics, poden generar electricitat. A més, si l’autoconsum és compartit, pot ser molt complementari per a les empreses. Per exemple, una nau logística té molta superfície de sostre, que pot generar molta més electricitat de la que consumeix. Però a la vora hi pot tenir una indústria electrointensiva que, per molta producció fotovoltaica que generi, mai cobrirà les seves necessitats. Si l’autoconsum és compartit, la indústria que consumeix més quilowatts pot comprar l’excedent de producció elèctrica de la nau logística, perquè té energia sobrant.

La idea, doncs, és crear comunitats energètiques, primer als polígons industrials però després ampliar el model a municipis sencers. Així, l’energia generada a les indústries en un dia festiu podria abastir habitatges i equipaments del municipi.

Un càlcul aproximat dels experts de la Cecot indica que, amb el que s’està fent, les empreses que hi participen podrien cobrir entre el 30% i el 35% del seu consum elèctric amb autoconsum, una rebaixa important en el rebut. Però l’objectiu final és arribar al màxim autoabastiment possible. Qui pensi que el pla és fer volar coloms va errat: les primeres experiències han donat resultats. En els últims quatre anys l’àrea d’assessorament energètic de la Cecot ha dut a terme un total de 1.779 estudis d’optimització elèctrica. D’aquests, el 38% corresponen a empreses amb activitat del sector serveis, un 37% a empreses amb activitat dins del sector comercial i el 25% restant a empreses del sector industrial.

L’estalvi aconseguit depèn de diferents variables, com el tipus d’activitat de l’empresa, el volum de consum elèctric o la tarifa. Però el resultat és que gràcies a l’assessorament s’ha aconseguit un 7,7% d’estalvi anual en la factura d’electricitat de les empreses assessorades. “A causa dels constants canvis del mercat elèctric s’ha fet essencial per a les empreses revisar periòdicament els contractes de subministrament amb les comercialitzadores”, afirma Carles Vidal, assessor energètic de la Cecot. “Aquest és un dels serveis que prestem. Les revisions dels contractes permeten saber, entre altres coses, si les empreses tenen les condicions més avantatjoses per al seu volum de consum o si la tarifa contractada s’ajusta a les necessitats productives de l’empresa”, explica.

“Té molt sentit convertir els polígons industrials en comunitats energètiques”, assegura Garrofé, que indica que l’objectiu és arribar al milió de metres quadrats de panells. Però també recorda que hi ha problemes regulatoris. Per exemple, el decret d’autoconsum estableix que hi pot haver intercanvis entre productors-consumidors que estiguin a menys de 500 metres, quan la majoria de polígons industrials tenen de punta a punta una mida superior. A més, una intervenció d’aquest tipus ajudaria a regenerar alguns polígons que estan molt antiquats, canviant les teulades de fibrociment -uralita- de moltes naus per materials més sostenibles.

El secretari general de la Cecot reconeix que la regulació actual encara no és prou bona per ajudar a desenvolupar el projecte. La patronal ha presentat al·legacions a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Però, si una part de la normativa encara no hi ajuda prou, també hi ha un aspecte positiu: el nou decret de renovables de la Generalitat. “Estem molt contents amb la normativa, això revertirà la situació actual”, indica David Garrofé.

Els problemes legislatius també els destaca Miguel Fandiño, director de desenvolupament de negoci d’Enertika, una empresa del sector que analitza, dissenya i implanta solucions d’autoconsum. “Hi ha la llei, el decret, però encara no hi ha reglament”, indica. Fandiño veu molt futur en el negoci. La seva empresa va instal·lar 400 megawatts de potència el 2019, amb una inversió d’uns 350 milions a tot el món, unes xifres que doblen les de l’any anterior. L’empresa, que és una multinacional, té només a Catalunya 150 projectes en cartera, però “els pròxims mesos es dispararan”, explica Fandiño, que a més creu que el mercat s’anirà doblant any rere any fins al 2030.

A parer seu hi ha dos factors clau que impulsen el negoci. Un és la baixada de preu de les instal·lacions, perquè el preu de les plaques solars ha baixat molt i perquè, com que han entrat nous actors en el negoci, ha augmentat la competència i s’han ajustat els preus. L’altre factor és la pressió social. L’emergència climàtica juga a favor del negoci i moltes empreses que no es plantejaven fer el pas ara, per responsabilitat social o per pressió fins i tot dels seus clients, estudien sumar-se a les renovables. A més, dins de l’oferta d’Enertika hi ha també els PPA, un model d’acord a llarg termini en què la companyia fa la instal·lació i es fa càrrec de la inversió, i l’empresa clienta es compromet a comprar l’energia generada durant un període llarg, de 10 a 15 anys, a un preu pactat. Un preu per sota del mercat, però que permet a Enertika amortitzar la inversió i obtenir un marge.

La pressió per la situació climàtica la reconeix Carlos Andreu, director general d’Insol, una empresa de tractaments d’aigua de Terrassa que pertany a un grup belga amb filials en més d’una dotzena de països. L’empresa està analitzant la possibilitat de posar una instal·lació solar a la teulada. “La majoria d’empreses del grup del nord d’Europa ja tenen aquests tipus d’instal·lacions”, explica.

Però, a més de la responsabilitat social, hi ha factors econòmics que ajuden a prendre la decisió. L’estudi que han fet indica que l’empresa podria autoabastir-se el 70% del seu consum elèctric. Amb aquest estalvi i les bonificacions que tenen aquest tipus d’instal·lacions, per exemple en l’IBI, en poc més de cinc anys es pot amortitzar la inversió. “El 50% de la inversió es recupera només amb la bonificació de l’IBI”, explica a l’ Emprenem aquest directiu.

Miguel Fandiño concreta que una instal·lació d’uns 1.000 metres quadrats comporta una inversió d’uns 70.000 euros, que una empresa pot recuperar de mitjana en uns cinc anys en el rebut de la llum. Moltes pimes, explica, són reticents a fer inversions amb un retorn que superi els dos o tres anys. Però en aquest cas algunes empreses s’estan abocant a posar plaques solars a la teulada per exigència dels seus clients, que volen certificacions de sostenibilitat en tot el procés. Està passant el mateix que va passar fa uns anys amb les certificacions de qualitat, que les grans empreses les demanaven a les indústries proveïdores. Ara amb la petjada de carboni passa una cosa semblant.

Garrofé espera que en els pròxims mesos els projectes que ara estan en estudi es converteixin en inversions reals per poder canviar el model energètic empoderant les empreses enfront de les grans elèctriques.