TECNOLOGIA
LEANDRE IBAR

Facebook es queda cap cop més sol en la creació de la libra

Visa, Mastercard, Paypal i eBay abandonen el projecte davant la pressió de governs i bancs centrals, que veuen la criptomoneda com una amenaça

Facebook es queda cap cop més sol en la creació de la libra / JORDI OLIVÉ Zoom

EN PRINCIPI, DILLUNS passat havia de ser un dia important en l’exitosa carrera professional de Mark Zuckerberg, el fundador de Facebook. Aquell dia va tenir lloc la primera reunió oficial de la Libra Association, l’organisme sense ànim de lucre que regularà la libra, la futura criptomoneda impulsada per la xarxa social amb la participació d’un grup de multinacionals financeres i tecnològiques, fons de capital risc i ONGs. Però la reunió no va arribar en el millor moment per al projecte, que ha topat amb un fort rebuig polític que no havia previst i que ha generat molts dubtes a algunes de les companyies que havien de formar-ne part i que, finalment, l’han acabat abandonant. Concretament, set multinacionals han anunciat que trenquen la vinculació amb la libra: els dos gegants mundials de les targetes de crèdit (Visa i Mastercard), dues grans plataformes de pagaments per internet (Paypal i Stripe) i dues companyies de comerç online (eBay i Mercado Pago). A més d’aquestes empreses, l’agència de viatges online Booking també se’n va desvincular el mateix dilluns. Així doncs, de les 28 entitats compromeses amb el naixement de la critpodivisa, ara en queden 21.

“A Paypal hem pres la decisió d’abandonar una futura participació en la Libra Association en aquests moments i continuar centrant-nos a fer avançar les nostres actuals prioritats de negoci”, va declarar una portaveu de l’empresa -la primera a saltar del vaixell- al diari nord-americà The Wall Street Journal. La sortida d’aquesta plataforma és especialment irònica, perquè el conseller delegat de la Libra Association és David Marcus, un directiu de Facebook que abans havia presidit Paypal.

Per la seva banda, un portaveu de Visa va assegurar que l’empresa financera es replantejaria tornar a entrar a l’associació si era capaç de “satisfer plenament les expectatives” dels reguladors.

L’origen de la fugida d’aquestes empreses es deu, justament, als dubtes expressats per les autoritats financeres i monetàries de tot el món, que han rebut amb molt de recel el projecte impulsat per Zuckerberg. Fa dues setmanes, la Comissió Europea va enviar a Facebook un qüestionari sobre la moneda, perquè li aclarís dubtes sobre el funcionament. Els promotors de la nova divisa ho van rebre bé, com a mínim de cara enfora: “Libra Association accepta de bon grat aquest diàleg sobre política pública i aquest procés entre diverses parts interessades, que ajudaran a desbloquejar el potencial econòmic i social de les monedes digitals”, va declarar l’organització en un comunicat. No obstant això, tot i les bones paraules, pocs dies després començava el degoteig d’abandonaments d’empreses.

Els dubtes de les autoritats de tot el planeta van des de la seguretat fins al paper de les criptomonedes com a divisa. La criptomoneda més famosa, bitcoin, i d’altres han servit com a eina de blanqueig o de pagaments per a activitats il·legals, per la qual cosa un projecte semblant, però amb l’impuls de Facebook i altres multinacionals, no acaba de fer el pes a les institucions polítiques.

Sense anar més lluny, Steven Mnuchin, secretari del Tresor dels EUA, va dir que la moneda el feia sentir “molt incòmode”, i els seus homòlegs francès i alemany també han expressat preocupació per la irrupció d’una moneda digital en mans de grans multinacionals.

Aquesta setmana, Zuckerberg haurà de comparèixer al Congrés dels Estats Units per respondre a les preguntes dels congressistes, en una compareixença que es preveu menys plàcida per a l’empresari que la jornada de dilluns a Ginebra. A més, els legisladors també tenen entre cella i cella la possible il·legalitat de la libra, perquè una moneda ha de ser un instrument públic i, en principi, ha d’estar controlada per l’estat.

En aquesta mateixa línia han opinat els bancs centrals de diversos països -també el BCE-, que han expressat la malfiança respecte a un projecte que Facebook intenta promoure com un avenç per “expandir els beneficis dels diners a tot el món”. De moment, Zuckerberg manté viu el projecte, però cada cop amb més traves.