Europastry, el pa nostre de cada dia

En aquesta història hi ha un 600. O a hores d’ara, dos. El primer era de color verd i el seu propietari se’l va haver de vendre per pagar una de les últimes lletres del crèdit que havia demanat per obrir un forn de pa. Eren els anys 60 i aquella inversió inicial era l’embrió de l’empresa que avui és un referent mundial en el sector del pa. La revista Business Week la va incloure en el seu llistat europeu d’empreses gasela (les que creixen més ràpidament) els anys 1999, 2003 i 2004. Una altra, la Science News, va considerar el gran desenvolupament d’aquesta empresa “la idea més innovadora i prometedora del sector del pa” el 2005. El reconeixement arribava quan aquell descobriment, el pa precuit, portava vint anys al mercat.

Actualment la farina continua sent el leitmotiv del projecte, però l’empresa ha abandonat la gestió de forns de pa. Europastry, el nom del grup, és un gran desconegut per al gran públic. Però és difícil escapar-se dels seus pans o la seva brioixeria. Si visiteu un Pans & Company en menjareu. Si passeu per un Dunkin’ Coffee (Dunkin’ Donuts fora d’Espanya), també. En un Aldi, un Consum o un Mercadona en venen. Fins i tot si compreu un croissant o altres productes de brioixeria en un forn Santa Glòria, en un Maxcipa o en un Granier -o altres d’independents-, estareu inflant les xifres de vendes d’aquest gegant. Les estadístiques diuen que el 30% del pa que es comercialitza a Espanya és precongelat o congelat. Europastry té la tercera part del pastís. Tot i que sense la mateixa contundència, en altres països passa el mateix:el grup obté al mercat internacional el 40% de la seva facturació. I d’aquí arribem al segon 600 d’aquesta història. En aquest cas és del color dels diners. Són les vendes que el grup va aconseguir el 2017, 600 milions d’euros, un 7% més que un any abans. És una xifra rodona més en una empresa discreta davant els mitjans de comunicació. Tan rodona com els seus dònuts o els 60.000 clients que atresora i els més de 3.000 treballadors de 40 nacionalitats.

Pere Gallès va ser l’ideòleg d’aquest imperi. Volia ser arquitecte, però el seu pare el va convèncer perquè continués la tradició familiar, així no passaria mai gana. I ho va fer, però allunyat del Castellterçol on va néixer. A poc a poc va crear la cadena El Molí Vell. Un dia es va adonar que la lògica desaconsellava les pèrdues de pa diàries que havien de patir els forns de pa. I d’aquí va sorgir la idea de la massa precuita, un producte que aguantava congelat a l’espera que els clients li demanessin una última fornada. Fins al 1997 no va tenir una forta competència. Va anar creixent a Espanya, a Europa, als Estats Units i a Llatinoamèrica. No li va fer por donar entrada a inversors, i fins i tot pensar a sortir a borsa. Gallès va morir el 2010 i el seu fill Jordi el va substituir a la presidència. Avui la família controla el 80% del grup. Les accions restants són del fons d’inversió MCH. La companyia catalana competeix amb un petit grup de rivals:Aryzta, Délifrance, Lantmännen i Bridor. Són els que només saben de pa. Més enllà, també hi ha Nestlé i Unilever. La història del pa nostre de cada dia es pot simplificar en cinc productes repartits entre el pa i la brioixeria, “la indústria del pecat”, com en diu, somrient, Jordi Gallès.

LA BAGUET (1989)

La tradicional barra de pa blanc francès va suposar el primer salt de qualitat i de mida de la companyia quan encara es deia Fripan. Era la base dels entrepans de Pans & Company i es va convertir en un dels referents alimentaris a les viles olímpiques dels Jocs de Barcelona del 1992, quan, juntament amb altres coses, es patia pel subministrament de pa. Explicava Gallès en una conferència a Esade al gener que pensar que servien els jugadors del Dream Team de bàsquet va ser “impactant”. Però aquell subministrament va ser alguna cosa més. Van haver de produir molt pa amb molta antelació per no fer curt, i en aquells obradors fets a mida es van adonar que el seu pa no només era apte per vendre’s en forns de pa, sinó que podien vendre’l en altres llocs.

Així va començar el creixement més espectacular d’Europastry i el que va obligar el 1994 a fer un pensament. O s’aturava l’expansió en sec o es buscaven recursos nous per tirar endavant el negoci. Es va optar per la segona opció obrint el capital. Asesores Bursátiles va assumir el 26% de la companyia i es va construir una planta a Rubí i una altra a Azuqueca de Henares, a Castella-la Manxa. A Asesores Bursátiles els anirien rellevant successivament Inveralia, el Banc Sabadell (2003) i MCH.

La baguet s’ha convertit en un símbol de la companyia. Avui les diferents referències que es venen sota aquesta categoria representen el 8% de la facturació. La baguet blanca, la que va néixer a finals de la dècada dels 80, aporta el 2% de les vendes. Cap referència supera aquest percentatge de vendes, de la mateixa manera que cap client concentra més del 4% de la facturació.

EL DO(NU)T (1999)

El Donuts de Panrico feia anys que tenia un gran èxit a Espanya, especialment per la seva capacitat de distribució: milers de furgonetes sortien de les seves fàbriques cada matí per arribar a bars i supermercats. D’un viatge als Estats Units va sorgir la idea de fabricar uns dònuts propis. La massa fregida d’un dònut és tendra, però la seva frescor no aguanta més de vuit hores en plenes condicions. L’empresa va provar de congelar-los per veure si resistia i va funcionar. I el van llançar al mercat. “Fripanur, l’autèntic dònut americà”, deia la campanya publicitària. Panrico va anar als tribunals per defensar que el nom era seu, i va guanyar. “Tenir un competidor fort ens va fer millors. Vam perdre la batalla del nom, però, si el producte és millor, al client el nom li és igual”, deia Gallès al gener, quan presumia d’haver iniciat la seva carrera internacional gràcies a aquest producte, anomenat, des de llavors, Dot.

El producte està plenament consolidat, però el 2017 les vendes van créixer un 20%. Hi ha 300 variacions en el seu catàleg, però els més venuts són el de xocolata i el de sucre. Es distribueixen a més de 50 països i el director comercial, Daniel Calvo, assegura que ara venen quatre vegades els que va comercialitzar Panrico en els seus millors moments. 400 milions de dònuts surten cada any de la planta de Barcelona i 400 milions més ho fan de la d’Oldenzaal (Holanda), una fàbrica inaugurada el 2015 i ampliada un any després. Símbol de la seva internacionalització, han invertit 60 milions en una planta que fa més coses que el Dot. Dunkin’ Donuts s’ha expandit per 16 països des del 2014, quan va començar a comprar els seus productes a Europastry.

PA 6 CEREALS(2009)

Venut en supermercats i també en fleques, s’ha convertit en un dels productes més venuts de la companyia. Entra en una de les tendències creixents de consum saludable. Mentre aquest producte triomfa, des d’Europastry admeten que els productes bio encara no s’han colat en les llistes de productes més venuts. Va arribar poc després que la companyia fes un salt considerable de qualitat amb el seu producte Gran Reserva, de triple fermentació, masses mares pròpies i amb blats procedents únicament d’Espanya. “Aquest era el primer producte en el qual destacava la qualitat”, explica Calvo. També és el que es menja més temps de producció: vuit hores. Produir una baguet només en consumeix dues.

EL CROISSANT DEMANTEGA (2012)

“Capaços de vendre dònuts a Nova York i croissants a París”. Aquesta màxima la van intentar completar a l’empresa el 2012, quan Europastry va decidir fer una línia de croissants de mantega, a més dels de margarina de sempre. Es van aliar amb el francès Coupe de Pates i van sortir-se’n. Avui és la peça més venuda de la seva àrea de brioixeria, que ocupa el 54% de les vendes totals del grup. El secret és el control de la temperatura i el repòs en fred.

A partir d’aquí es va haver de fer una línia productiva de 15 milions d’euros per combinar un procés tradicional de producció amb la fabricació a gran escala. “Sempre comencem amb tirades curtes, per fer proves, i quan veiem que hi ha petroli fem la gran inversió”, explica Calvo. En els últims cinc anys s’han invertit 75 milions d’euros. Sense arribar a equiparar-se al negoci de la moda, Europastry estrena tres col·leccions a l’any, el que suposa el llançament d’entre 30 i 40 productes cada vegada. Només alguns acaben sobrevivint.

D’aquesta etapa és la decisió d’Europastry de vendre’s la seva xarxa de forns de pa propis (El Molí Vell, Santa Glòria i L’Obrador), perquè creia trobar-se en un conflicte d’interessos:vendre productes al client final alhora que vendre’ls a rivals. Va abandonar la venda directa i va decidir apostar pel mercat americà amb la compra de Wenner Bakery, un productor de pa rústic. Als Gallès els interessava sobretot la seva xarxa de distribució per vendre els seus productes de brioixeria.

EL PA SAINT HONORÉ (2017)

Un homenatge al fundador de la companyia quan es complia el trentè aniversari del grup. Es tracta d’un producte exclusiu per vendre en fleques. Des de la companyia asseguren que un 18% de les seves vendes estan fetes a mida del client.