ELECTRODOMÈSTICS
JORDI SABATÉ

Dyson: com viure de l’aire i fer-se milionari

Amb una fortuna de més de 9.000 M€ i 12.000 treballadors a les seves fàbriques, James Dyson ha creat un imperi a partir dels seus invents

Dyson: com viure  de l’aire i fer-se milionari / JORDI OLIVÉ Zoom

Qualsevol que hagi hagut de passar alguna vegada a la vida una aspiradora per una superfície més o menys extensa haurà pensat que en aquest invent la civilització ha assolit un nivell límit: per molt que s’esforcin els fabricants, totes les aspiradores solen pesar massa i ser incòmodes de fer anar, i quan t’allunyes de l’endoll el cable es tensa com la corretja del gos quan el treus a passejar al matí. En resum: arrossega, endolla, desendolla, enrotlla el tub elàstic, buida la bossa, etc. Sembla que no es pot inventar res millor.

És el que penses fins que proves una aspiradora Dyson, l’equivalent a Apple en el món de la neteja domèstica: disseny, prestacions modulars que permeten fer-la servir com a aspiradora de mà o per terra, gran potència gràcies al seu motor ciclònic i una bateria amb prou autonomia per prescindir del cable durant gairebé una hora d’aspirar; tot això en un aparell de plàstic que tot just pesa un quilo i mig. Benvinguts al màgic món de les Dyson, al qual tots estem convidats pel mòdic preu de 600€ la unitat, tot i que a Amazon s’hi poden trobar ofertes des de 350€…

En efecte: no són aspiradores per a tots els públics, i menys quan les millors aspiradores tradicionals no arriben als 300€ i els robots semblen apoderar-se del mercat a preus cada dia més competitius. A poc a poc, les Dyson van guanyant quota de mercat, sobretot a l’Àsia, on les cases són petites i el concepte de senyora de la neteja no existeix. De fet, el primer país on James Dyson, l’enginyer fundador de Dyson Limited, va consolidar les seves aspiradores ciclòniques domèstiques va ser el Japó. Allà des dels anys vuitanta tenir una Dyson és tot un símbol d’estatus social.

No obstant això, la història de les Dyson no és ni recent ni un camí de roses, sinó més aviat el clàssic relat d’esforç, tenacitat i superació d’un emprenedor incomprès en el seu entorn. Abans de reeixir a l’Orient, James Dyson va lluitar intensament des del 1974 a Anglaterra per convèncer fabricants i multinacionals que els seus prototips d’aspiradora ciclònica domèstic eren el següent pas evolutiu en la història d’aquests aparells. El mèrit de Dyson no va ser inventar les aspiradores ciclòniques sinó adaptar-les al mercat domèstic mitjançant prototips al garatge de casa -a l’estil Silicon Valley però al nord d’Anglaterra- basant-se en les grans aspiradores industrials que s’utilitzaven a les serradores.

Ningú pensava que aquells gegants, que generaven el buit amb corrents d’aire centrífugs en gir, es poguessin dissenyar a petita escala, però Dyson es va proposar aconseguir-ho per una raó principal: no s’obturaven amb la pols i donaven més potència d’aspiració. Al principi els seus models no van ser presos en consideració i Dyson fins i tot va ser acomiadat de l’empresa que dirigia. Per acabar-ho d’adobar, algunes de les empreses a les quals havia presentat els seus dissenys els van copiar i Dyson va haver d’iniciar un seguit de demandes que van estar a punt de d’arruïnar-lo.

És el cas de la multinacional americana Amway, en litigi des del 1984, o del fabricant Hoover, que el 1999 va ser considerat culpable d’infracció d’una patent de Dyson. Samsung, Qualtex, Vax o Excel Dryer són altres fabricants contra els quals James Dyson ha pledejat per espionatge, cosa que li ha donat certa fama de paranoic, fins al punt que el 2011, en una entrevista a The Sunday Times, Dyson, ja ric, famós i nomenat sir, advertia que la Gran Bretanya s’equivocava donant formació a tants enginyers xinesos i indis. El motiu era, segons deia, que copiaven els dissenys britànics i els portaven als seus països d’origen quan acabaven els estudis. A més, segons ell, hackejaven ordinadors perquè seguissin reportant informació un cop ja eren a la Xina o a l’Índia.

El zel pels seus invents no s’acaba aquí: segons The Independent, el 2011 el primer ministre David Cameron va presentar queixes davant el seu homòleg xinès per infraccions de copyright d’aparells de la marca Dyson per part d’empreses xineses. The Independent indicava que alts executius asseguraven que la reclamació va ser imposada directament per Sir James Dyson.

Però, més enllà de les excentricitats, aquestes reclamacions tenen lògica, perquè el principal mercat d’aquest fabricant és l’asiàtic, on tant els seus aspiradors com les assecadores de cabells sense aspes, les assecadores de mà, els calefactors o els purificadors d’aire, també basats en els corrents centrífugs, han trobat una gran acollida. Tot i tenir el títol de sir, el patriotisme de Dyson no ha passat per conservar llocs de treball a la seva Anglaterra natal, ja que des del 2002 la producció s’ha externalitzat a Malàisia i Singapur, on els costos de mà d’obra baixen un 30% i està molt més a prop dels seus clients. D’aquesta manera, aquest enginyer que viu de moure l’aire d’un lloc a un altre ha aconseguit acumular un patrimoni superior als 9.000 milions d’euros.