Els Cudié afronten la guerra de les catànies

Bombons Cudié és una d’aquelles empreses que pocs coneixen pel seu nom. Per als veïns de Vilafranca del Penedès són els de Cal Catani, i per a la resta de clientela, la cara de la família Cudié és el producte estrella que venen: les catànies. Aquests bombons singulars són un negoci històric que avui dirigeix la tercera generació familiar. Malgrat que les vendes creixen i ja han girat full dels sotracs propiciats per la crisi, l’empresa no ha escapat de l’espasa de Dàmocles que és per a molts negocis familiars el pas de la segona a la tercera generació, un trànsit delicat que l’empresa assegura que ja ha superat.

En el cas de Cudié, les tensions familiars van marcar el 2015 i van desembocar en la sortida de l’empresa d’una de les tres branques familiars que formaven l’accionariat. El sector crític estava capitanejat per qui havia sigut durant els últims 20 anys el gerent de Cudié, Josep Miret Cudié, un dels néts del fundador. El desencontre amb els seus cosins, explica, va comportar la seva sortida de l’empresa i una reordenació accionarial.

Bombons Cudié va passar aleshores a una gestió professionalitzada i va fitxar el primer conseller delegat extern a la família, Albert Cirujeda (a la dreta de la foto). Aquest executiu pilota amb els actuals accionistes el futur de la companyia de Vilafranca del Penedès. Els altres néts del fundador, Oriol Llopart (a l’esquerra de la imatge) i Dani Cudié, són responsables de producte i de logística respectivament.

Per la seva banda, Josep Miret -l’exgerent de l’empresa- no només va sortir del negoci familiar, sinó que n’ha aixecat un de nou pel seu compte que, a més, ha esdevingut un competidor de Cudié. L’empresari ha posat en marxa aquest any Mi&Cu, que comercialitza bombons -alguns molt similars en aparença a les catànies- i que té l’obrador també a Vilafranca del Penedès. “És un negoci que vol anar més enllà dels bombons tradicionals i enfocar-se a l’exportació des de bon començament”, assegura Miret.

Aliens a la polèmica, Bombons Cudié reivindica que tot plegat és aigua passada, tot i que “ha costat de pair”, reconeix l’actual conseller delegat, Albert Cirujeda. L’empresa està a punt de tancar un bon any. La facturació arribarà als 2,3 milions d’euros, un 16% per sobre que l’any 2015. El vinent, apunta el directiu, l’objectiu és seguir per aquest camí ascendent.

La gallina dels ous d’or de Cudié són les catànies i l’expansió que estan fent més enllà del seu mercat natural, que és Catalunya. “Comptem amb distribuïdors a tot Espanya en botigues especialitzades, pastisseries i també hem entrat a gran distribució”, explica Cirujeda. Aquest any precisament el canal de la gran superfície els ha aportat un creixement important i hi ha negociacions amb nous clients per a l’any que ve. Entre altres operacions per diversificar el canal de vendes, explica el directiu, Cudié ha aconseguit entrar a la carta de productes gurmet de Vueling.

L’exportació també va a l’alça i suposa ja el 15% dels ingressos de l’empresa. Les catànies i la resta de productes Cudié arriben a 22 països, entre els quals destaquen els mercats de l’Europa central i nòrdica, bons consumidors de xocolata, com Alemanya, Àustria i Suècia. També exporten a Nova Zelanda, Austràlia, els Estats Units i el Canadà. Una de les grans esperances, a més, és la Xina -on ja tenen algunes vendes- i el Sud-est Asiàtic, on Cudié es beneficia de la imatge de producte mediterrani, explica Cirujeda.

Catalunya, però, continua sent el seu principal mercat. La imatge de les catànies va estar durant molts anys lligada a la ja extingida Caixa Penedès i les caixes amb què l’entitat felicitava les festes de Nadal als seus clients. “Era una comanda que ens donava molta visibilitat a tot el país”, recorda l’actual conseller delegat de la companyia.

Un bombó amb cor d’ametlla marcona caramelitzada, recoberta de praliné blanc i arrebossat amb un polsim de cacau. La recepta té més de 70 anys i va sortir d’un obrador de Vilafranca del Penedès. El seu autor, Josep Cudié, va ser prou viu per batejar aquests dolços com a catànies i registrar-ne el nom perquè cap competidor pugui avui fer servir aquest nom, tot i que ha esdevingut quasi un genèric per anomenar aquest tipus de bombons.

El primer obrador de les catànies era la pastisseria de cal catani. Com acostuma a passar als pobles, la denominació cal catani s’explica perquè l’amo del negoci tenia una filla que festejava amb un noi originari de la regió italiana de Catània i la clientela va començar a fer servir aquest nom quan anava a comprar dolços a l’establiment.

Josep Cudié va inspirar-se en un bombó francès, el cro-crem. Era l’any 1946, repassa Cirujeda, i a París triomfava aquest dolç, així que el pastisser va voler fer-ne la seva pròpia versió. El gran secret de la recepta és el praliné blanc que recobreix l’ametlla, que sempre és de la varietat mediterrània marcona. Cudié va registrar-ne la denominació i va lligar per sempre el producte a aquest nom.

Des d’aleshores, la segona i sobretot la tercera generació han lluitat per diversificar la gamma, però l’ombra de la catània és allargada. Recentment, han llançat al mercat nous productes, variants de la recepta tradicional amb nous gustos que van des del cafè fins al iogurt o la llima.