SECTOR PÚBLIC
XAVIER GRAU

Correus torna als beneficis disminuint el servei postal

L’Airef qüestiona les obligacions postals, que generen més pèrdues, en un moment en què cau estrepitosament l’enviament de cartes

Correus torna als beneficis disminuint el servei postal Zoom

El primer trimeste d’aquest any Grupo Correos va obtenir beneficis per primera vegada des del 2011, després de guanyar 15,2 milions d’euros enfront de les pèrdues de 8,2 milions del mateix període del 2018. Aquest resultat suposa un increment del 284,7% dels beneficis globals de la companyia, motivats per un augment dels ingressos d’explotació, especialment en el segment de la paqueteria (un 21% més), segons va explicar el president de Correus, Juan Manuel Serrano.

El gran canvi en el compte de resultats respon a l’estratègia de l’empresa pública basada en oferir serveis, no precisament postals. De fet, l’últim anunci de Correus és que tramitarà els duplicats del permís de circulació. A qui el perdi o li robin li serà molt còmode poder anar a l’oficina postal a fer el tràmit, i s’estalviarà les llargues cues i la pèrdua de temps a la Prefectura de Trànsit. Però ja fa temps que Correus ha canviat. D’una banda, el comerç electrònic ha trobat en l’empresa postal un soci adequat per a la denominada logística de l’última milla, per fer arribar la paqueteria a casa del comprador.

Els plans per intensificar el vessant comercial de les oficines de Correus van començar el 2016, però el president de la companyia postal, Juan Manuel Serrano, en vol treure més partit. Vol que les oficines postals actuïn com a sucursals bancàries -aprofitant que durant la crisi les entitats financeres han tancat la meitat de les oficines-. A Catalunya, segons les dades del Banc d’Espanya, s’ha passat de 7.000 sucursals l’any 2008 a unes 3.700 fa només uns mesos. Això fa que molts municipis que encara tenen oficina postal no tinguin cap oficina bancària, i ara Correus en vol treure profit oferint les seves per fer-hi determinats tràmits i gestions. Són 2.396 oficines de Correus a tot l’Estat que es podrien aprofitar. Per fer-se’n una idea, les oficines de la xarxa de Correus van rebre 93,5 milions de visites l’any 2018.

Però, a més, segons el president de l’entitat postal, algunes oficines de Correus en determinades poblacions podrien treballar per a les administracions en temes com l’expedició de documents o com a gestores de certs tràmits d’Hisenda. Correus pensa com a model en l’experiència ja tinguda dels adhesius amb els distintius mediambientals per als cotxes. Segons Serrano, s’han venut més d’un milió d’adhesius a cinc euros cadascun i els ingressos han anat a les arques de Correus, restant-ne les despeses operatives.

L’altra font de creixement és la internacionalització, molt lligada al comerç electrònic. Fa uns dies l’empresa postal va anunciar una inversió de 5,7 milions d’euros en la creació d’una filial a la Xina per gestionar directament un centre d’admissió i classificació de paquets al sud-est asiàtic. La societat postal pública materialitzava d’aquesta manera el seu objectiu de situar-se físicament en un dels punts amb més trànsit de paqueteria del món en el marc de la seva estratègia d’internacionalització, iniciada a Portugal aquest mateix any. En el cas de la Xina, Correus ha acordat constituir una societat conjunta, que es dirà KCG eCommerce Solutions, juntament amb Kerry Logistics Network, una firma que cotitza a la Borsa de Hong Kong, i Global Freigh Systems, companyia privada xinesa. Kerry Logistics Network tindrà la majoria del capital d’aquesta signatura conjunta, i Correus en posseirà una participació del 35%.

El president de Correus va assenyalar fa uns mesos que pretenen “ser rendibles en el mínim de temps possible”. Va avançar una previsió de pèrdues per al 2019 de 7,4 milions d’euros, segons els seus càlculs, un 97% menys que en l’exercici anterior. La facturació del grup el 2018 va arribar als 1.784,3 milions i la previsió per al 2019 és que arribi als 1.966 milions, un 10% més.

Però el negoci clàssic de l’empresa, les cartes, ja genera els primers dubtes. Les trameses el 2017 van baixar un 17% i dos de cada tres habitatges no van rebre cap carta durant l’any, segons informes de Competència. L’Autoritat Fiscal Independent (Airef) ja ha plantejat que, en el món actual, en què les comunicacions electròniques estan ja tan esteses, potser no cal que Correus hagi de repartir les cartes cada dia. Hi ha una raó de cost. Per l’anomenat servei postal universal -es considera un dret poder rebre cartes-, l’Estat paga a Correus. Es calcula que 150 milions aquest any (el 2018 van ser 120 milions). L’Airef assenyala que Correus té un dèficit estructural de 220 milions anuals sense l’aportació de l’Estat.

Les ombres que planen sobre l’empresa ara són què passarà amb aquest servei postal universal. Però, a més, l’empresa, en la seva diversificació, va fer una aposta molt forta per les trameses massives, com les que fan els bancs, les administracions o les empreses de serveis. Això va ser qüestionat per una autoritat independent, la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència, que va concloure que Correus dona el servei molt per sota del preu de cost. Competència va dir que durant els anys 2014, 2015, 2016 i 2017 els clients del servei van generar unes pèrdues al servei postal universal superiors a la resta de tots els altres serveis. Amb tot, la principal empresa competidora de Correus en aquest servei, Unipost, va acabar fent fallida.