BANCA

A la recerca d’una banca “rica i plena”

En poc temps han aflorat fins a quatre projectes per crear noves entitats financeres catalanes, dos dels quals ja es preparen per obtenir el més difícil: la fitxa bancària.

A la recerca d’una banca “rica i plena”
 Bnc10 Cooperativa Catalana de Serveis Financers Onze  Eticat / JORDI OLIVÉ Zoom

“Tu creus que es pot fer un banc a dia d’avui?” Quan un periodista fa aquesta pregunta a algú que conegui profundament el sector financer, la resposta mai és senzilla. Des de la desaparició de les caixes d’estalvis, fa una dècada, han proliferat veus que criden a crear una nova entitat financera catalana. Primer eren veus poc sorolloses però la idea ha anat agafant força, fins al punt que ja hi ha no un, sinó quatre projectes de noves entitats financeres. ¿Quina millor prova de catalanitat que dividir-se fins i tot abans de néixer?

El context actual –amb els tipus d’interès al nivell més baix de la història– dificulta guanyar diners amb el negoci bancari. A més, els nous requisits reguladors i tecnològics obliguen els bancs a fer grans inversions de diners. Precisament aquests motius expliquen les fusions que es tornen a veure al sector, com la de CaixaBank i Bankia. Però, alhora, la tecnologia també ofereix oportunitats per a les entitats que neixin sense les macroestructures sobredimensionades que llasten els bancs tradicionals.

Aquest és el fil conductor que uneix els projectes que estan sorgint des de Catalunya: l’aprofitament de la tecnologia com a oportunitat per crear un banc modern o, com es diu al sector, un neobanc. I, sovint, fer-ho amb la catalanitat com a reclam de cara als clients. A partir d’aquí apareixen les diferències. Probablement el projecte més avançat avui és Bnc10, que va néixer fa un any i ja té 45.000 clients. Bnc10 vol fer gala dels seus orígens, particularment del fet de ser de Barcelona, però pretén créixer més enllà de les nostres fronteres. Hi ha un segon projecte, Onze, que es posiciona obertament com un banc català que vol donar servei a les famílies i pimes catalanes. Onze ha estat impulsat per l’associació Unitat per la Independència (UXI).

Les noves entitats volen aprofitar la tecnologia i una estructura àgil per abaratir costos

Finalment, hi ha un tercer projecte, menys ambiciós que els altres, que es diu Cooperativa Catalana de Serveis Financers i que des del 2014 impulsava Joan Olivé, una persona sense cap formació en la matèria però que va veure clara la necessitat de crear una entitat que recuperés l’esperit de les antigues caixes d’estalvis. Tot i així, fa uns mesos aquest projecte va patir una escissió: els socis de l’entitat van apartar Joan Olivé de la presidència, i aquest ha decidit crear una nova cooperativa que es diu Eticat. En total, doncs, surten quatre nous projectes d’entitat financera.

A més de ser nous, tots aquests projectes acostumen a tenir un altre punt en comú: tot i tenir la seu a Catalunya, volen quedar fora del paraigües del Banc d’Espanya i demanar la fitxa bancària (la llicència necessària per operar com a banc) a altres països de l’eurozona. A banda de la credibilitat que aporta, tenir la fitxa bancària també permetria que els seus clients gaudissin de la protecció dels fons de garanties de dipòsits estatals.

En el cas de Bnc10, “després d’estudiar molts països” han decidit que demanaran la llicència al banc central de Bèlgica, segons explica el seu conseller delegat, Albert Llorens, que abans havia treballat a CaixaBank impulsant l’entitat digital ImaginBank.

Zoom

Onze també vol demanar la fitxa bancària a un país de l’eurozona, però no ha dit a quin. L’única cosa que ha pogut esbrinar aquest diari és que, inicialment, han creat una empresa amb seu a Londres, que posteriorment volen habilitar una fundació a Suïssa i que més endavant demanaran la fitxa bancària a un tercer país. Aquest rocambolesc esquema s’explica, segons persones que coneixen la gestació d’Onze, pel temor dels seus impulsors a exposar-se públicament. “No volen donar pistes ni que s’assenyali ningú”, diuen. S’ha especulat que al darrere seu hi ha l’Assemblea Nacional Catalana perquè la directora general d’Onze, Natàlia Cugueró, va formar part de la candidatura independentista d’Eines de País a la Cambra de Terrassa. No obstant això, l’ANC nega que l’hagi impulsat i assegura que, tot i que des d’Onze els van presentar el projecte, no hi tenen cap relació.

Aquestes noves entitats volen demanar la llicència bancària a un país de l'eurozona que no sigui Espanya

La llicència la concedeixen els bancs centrals i, a més de costar diners, per obtenir-la cal complir tot un seguit de requisits que actualment cap d’aquests projectes compleix. “Ara mateix és com si estiguéssim a Segona B”, explica Albert Llorens usant un símil futbolístic. “Hem de fer diversos passos per arribar a Segona A i, finalment, a Primera Divisió”. Bnc10 ja ofereix els serveis més bàsics: compte corrent, targeta, pagaments des del mòbil i transferències, tot sense comissions. Per fer-ho treballa amb la llicència de diner electrònic d’un tercer, la irlandesa Retail Financial Solutions.

L’objectiu de Bnc10 és tancar una ronda de finançament de 5 milions d’euros aquest mateix any i aconseguir la seva pròpia llicència de diner electrònic a Bèlgica. I d’aquí un parell d’anys, si tot va bé, farien el salt per obtenir una fitxa bancària completa, moment a partir del qual l’entitat també començaria a donar préstecs als clients.

Des d’Onze sembla que tenen plans més agressius. Els seus promotors asseguren que treballen en el projecte des de fa un any i la seva directora general, Natàlia Cugueró, ja ha dit públicament que quan comencin a operar tindran 130 treballadors des del primer any amb l’objectiu d’arribar a 500 empleats “a mitjà termini”, segons va declarar a El Món. Per posar-ho en context: això equivaldria a tenir els mateixos treballadors que aproximadament té ara Caixa d’Enginyers, una entitat amb una quota de mercat inferior al 3%.

Onze ha afirmat que vol captar 15 milions dels inversors, el triple del que pretén obtenir Bnc10. “Preferim ser prudents, validar que el projecte va bé i, llavors, considerar el salt a Primera Divisió”, diu Llorens, de Bnc10. Ni Cugueró ni ningú d’Onze han volgut participar en aquest article.

Al sector avisen que no perdre diners és difícil i que la inversió per complir la regulació és molt elevada

Crear una entitat financera és molt car i molt complex, com admeten tots els implicats en aquests projectes. Avui els obstacles amb què topa qui vulgui crear un banc (les denominades barreres d’entrada) són enormes. “Des de baix és molt difícil començar”, explica un veterà financer, que afegeix: “Les barreres d’entrada són molt altes, i la principal són les economies d’escala”. Amb economies d’escala, el financer es refereix al fet que amb els tipus d’interès tan baixos necessites generar volum per repartir els costos entre tots els clients. I a les entitats petites, això els pot costar més.

Una altra gran barrera d’entrada és la regulació, com admet Albert Llorens, de Bnc10. Des de la crisi financera els supervisors han disparat les exigències regulatòries als bancs, i per mantenir les entitats al dia la inversió necessària és enorme.

A més, afegeix un altre financer més veterà, ser petit no et permet diversificar el risc. “Amb els tipus baixos, a la mínima que la morositat et pugi comences a perdre diners: aquesta és la dificultat del negoci bancari actual! La manera de combatre aquest risc és la diversificació: donar com més crèdits millor. Però un banc petit té pocs crèdits, i això implica més risc”.

“Em costa de veure-ho”, opina un altre alt directiu bancari quan se li pregunta per les possibilitats d’èxit que poden tenir els neobancs. “Les experiències actuals no estan funcionant gaire bé: n’hi ha moltes, però la situació dels tipus no hi ajuda”. Segons ell, una entitat que se centri en els mitjans de pagament o que es dediqui a donar crèdits especialitzats per a sectors determinats “potser sí” que té sentit, però un banc a l’ús és tota una altra cosa.

De fet, el que realment temen els bancs és que les grans plataformes digitals, com Facebook, Google i Amazon, hi entrin a competir. “Serien uns competidors formidables però no sé si passarà. És un negoci poc atractiu, amb molta regulació, tipus baixos, etcètera”, insisteix el directiu.

Tot i així, les noves entitats creuen que el context actual de crisi al sector financer és un terreny adobat per a les oportunitats. ¿Serà suficient per crear veritables alternatives que facin pessigolles als gegants del sector? Només el temps dirà si tenien raó.

***

ELS QUATRE PROJECTES

Bnc10

Albert Llorens Zoom

Albert Llorens

Albert Llorens és el conseller delegat d’aquest projecte, al qual va arribar després d’estar-se tres anys a ImaginBank, la banca específicament digital de CaixaBank. Bnc10 ja té 45.000 clients, un 10% dels quals provenen de fora d’Espanya. L’entitat vol fer gala dels seus orígens barcelonins però no es vol tancar dins de cap frontera: “El nostre mercat més fort serà Catalunya, però el nostre model de negoci no ens dona si ens tanquem només a Catalunya”, diu Llorens. Actualment ja ofereixen serveis de compte corrent, targeta i transferències gratis. Però ara estan reunint 5 milions d’euros, que esperen tenir abans que s’acabi l’any, i amb aquests diners volen obtenir la seva pròpia llicència de diner electrònic, que demanaran al banc central de Bèlgica. Idealment, dos anys després aspiren a demanar la llicència bancària completa, cosa que els convertiria en un banc amb tots els ets i uts. “Volem ser prudents i validar que el projecte va bé. Abans de fer el salt a Primera Divisió has de saber si dones la talla”, explica el directiu de l’entitat, que té Manuel Vallet (Hotels Cata- lònia) entre els seus inversors.

Ara mateix la seva manera de generar ingressos és amb la comissió que cobren als comerços quan algú paga amb la seva targeta. Però el pas següent serà comercialitzar assegurances i productes d’inversió als quals, assegura Llorens, donaran un valor afegit que les entitats no do- nen actualment. L’últim pas, quan ja siguin un banc, serà començar a donar préstecs.

Onze

Natàlia Cuguero Zoom

Natàlia Cuguero

Natàlia Cugueró serà la directora general d’aquest banc, que ha irromput fent soroll a les xarxes socials però del qual encara se saben ben poques coses. Cugueró (que és doctora en gestió d’empreses a l’Iese, fundadora de l’empresa Getapartner i professora a la UOC, a més de vicepresidenta de la Cambra de Terrassa) ha explicat que volen reunir 15 milions d’euros i obtenir la fitxa bancària “aviat”. I també que l’entitat tindrà 130 empleats el primer any i que a mitjà termini passarien a ser 500, aproximadament els mateixos que té ara Caixa d’Enginyers. El seu focus serà principalment Catalunya i l’objectiu, donar crèdit a les pimes catalanes.

El gran desconcert amb Onze va arribar quan es va saber que l’entitat amb la qual s’ha fundat té la seu a Londres a nom del nord-americà Farhaad Miir. Cugueró va explicar en una entrevista a El Món que això era “circumstancial”. Algunes fonts expliquen que, en vista de la fusió entre CaixaBank i Bankia, els impulsors d’Onze “van tenir pressa” per sortir a explicar el projecte, en el qual es treballa des de fa un any.

Altres veus expliquen que la idea d’Onze és establir una fundació a Suïssa des de la qual capitalitzarien la futura entitat, que tindrà la llicència bancària d’un tercer país. Tot plegat, asseguren les persones consultades, es fa per protegir els que s’hi impliquin.

Cooperativa Catalana de Serveis Financers

Jaume Miquel March Zoom

Jaume Miquel March

Aquest va ser un projecte pioner. El 2014 Joan Olivé (vegeu el requadre d’Eticat) va decidir iniciar el projecte que llavors va batejar com a Caixa Catalana. Cinc anys després l’assemblea de l’entitat, amb més de 150 socis, va decidir expulsar-ne Olivé enmig de crítiques a la seva gestió. Olivé es va endur un grapat de socis (no gaires) i ara el projecte l’encapçala Jaume Miquel March, enginyer i professor de la UVic.

March diu que el somni que tenen és “ser una caixa antiga però moderna”. Volen constituir-se com a banc i, a diferència de les tres entitats restants, tant els fa si la fitxa bancària és del Banc d’Espanya. La fitxa la volen “com abans millor” i, mentre no en tinguin, seran una cooperativa de serveis financers. El seu model és d’entitat petita, on el voluntariat tindrà “un pes important”. Operaran només a Catalunya i s’emmirallen en la valenciana Caixa Ontinyent i la mallorquina Caixa de Pollença, les úniques supervivents de les antigues caixes d’estalvis.

Eticat

Joan Olivé Zoom

Joan Olivé

És el projecte més exòtic. Després de ser apartat de la Cooperativa Catalana de Serveis Financers, Joan Olivé està impulsant Eticat que, segons les seves paraules, “és el mateix projecte” però amb un NIF diferent. L’assemblea fundacional se celebrarà el 24 d’octubre. Olivé, que no té estudis ni havia treballat mai al sector financer, s’acarnissa amb Onze (“té unes deficiències increïbles”, “hi ha molt gilipolles que es pensa que posant quatre mandangues a Twitter el personal s’ho creurà”). La seva aspiració és obtenir la llicència bancària a Lituània juntament amb un grup de croats, italians i polonesos, però admet que és molt difícil.

Més continguts de l'emprenem