SUPERMERCATS
LEANDRE IBAR I ÀLEX FONT MANTÉ

Caprabo: de ser l’“enveja de tothom” a la possible venda

La cadena de supermercats ha perdut la meitat de les vendes des que es va integrar a Eroski. Ara el grup basc, collat per un deute elevat, es podria veure obligat a desprendre-se’n

Caprabo: de ser l’“enveja de tothom” a la possible venda / FELIP ARIZA Zoom

“Bravo Caprabo!", exclamava Ruud Hesp, el porter holandès del Barça, a les pantalles de televisió. Tot i el català precari del futbolista, la campanya publicitària i l’eslògan van ser un dels moments àlgids de la cadena de supermercats Caprabo, que en l’última dècada ha passat de ser un dels emblemes del comerç català a deixar de ser aquesta referència i a trobar-se amb una salut delicada. A més, no es pot descartar que Eroski -propietari de Caprabo des del 2007- es vegi obligada a vendre el grup de supermercats en la dura negociació que està mantenint amb la banca per refinançar el seu deute.

“Abans eren el supermercat de qualitat, eren la marca més ben situada, però de sobte es van convertir en un supermercat barat. S'han equivocat molt", explica un directiu.

Fundada el 1959 per tres empresaris de cognoms Carbó, Prats i Botet (els Prats serien substituïts posteriorment per la família Elías), Caprabo va anar creixent com a cadena de supermercats fins a esdevenir un referent del sector a Catalunya. Però el 2007 Eroski (una filial de la cooperativa Mondragón) va comprar el 75% de Caprabo, en aquells moments controlada en un 80% per les famílies fundadores i en un 20% per La Caixa. El 25% restant va continuar en mans d’aquests accionistes, que es van anar desprenent de la seva participació fins que el 2016 Eroski va completar l’adquisició del 100% de la companyia.

En el moment d’entrar en l’accionariat de la cadena catalana, Eroski va pagar 1.200 milions d’euros per comprar el 75% del capital i el president del grup basc, Constan Dacosta, va confessar públicament que aquest import -abonat amb deute, aportacions i fons propis- suposava un sobrepreu del 20% sobre el valor real de la companyia. Fins a quatre grups van competir per comprar Caprabo, i això en va fer pujar el preu.

Immediatament després Eroski va introduir canvis radicals a Caprabo. A banda de canviar-hi el conseller delegat, en dos anys va traspassar a Eroski els supermercats de la companyia catalana a Navarra i Madrid, que ha acabat operant quasi exclusivament a Catalunya. A més, va substituir els productes de marca pròpia de Caprabo pels d’Eroski.

Zoom

La història d’aquesta etapa ha sigut dolorosa. Des del 2007 Caprabo ha perdut quota de mercat cada any: el 2006 era la segona cadena de supermercats de Catalunya, amb un 13,3% de quota de mercat per volum de vendes, només per sota de la francesa Carrefour, segons dades del departament d’Empresa de la Generalitat. Actualment, segons un informe de la consultora Kantar d’aquesta mateixa setmana, compta amb un 5,3% de quota d’un mercat dominat per Mercadona. La debilitat és manifesta: el 2018 Caprabo va obrir 10 botigues i en va tancar 16. “En molts casos els canvis en quotes [de mercat] s’expliquen pels canvis en aquesta presència al mercat”, diu una portaveu de l’empresa. Però la facturació també és eloqüent: el 2008 Caprabo va facturar 2.188 milions. El 2017 (últim any disponible), 1.058 milions. Menys de la meitat.

El grup basc nega rotundament que Caprabo estigui en venda i es mostra optimista sobre el seu futur.

Una de les claus és l’estratègia de Caprabo. “No hi ha un posicionament clar”, sosté Jaume Llopis, professor de direcció estratègica a l’Iese, sobre els canvis a Caprabo dels últims anys. Segons Llopis, l’empresa no mostra coherència. “Abans eren el supermercat de qualitat: eren la marca més ben situada, amb ubicacions prime, un bon producte fresc i clientela de bon nivell adquisitiu... i això li permetia cobrar més als clients. Però de sobte es van convertir en un supermercat barat. Es van comprar un Ferrari per vendre tomàquets... s’han equivocat molt”, lamenta una font del sector que coneix l’empresa per dins.

Davant un canvi de posicionament que no funciona, corregir la situació és complicat. Quan abaixes la qualitat i les vendes comencen a caure, l’empresa es troba que li falten diners i té la temptació d’augmentar els preus per intentar compensar la pèrdua de clients, però això encara fa allunyar més els clients, que no volen pagar més per un producte de menys qualitat. Tot plegat fa que s’entri en “un cercle viciós de molt difícil sortida”. Actualment, segons les fonts del sector consultades, malgrat la poca inversió en botigues i la caiguda de facturació, Caprabo té preus un 10% més cars que la mitjana en els 4.500 productes bàsics que hi ha a tots els súpers.

“El reposicionament els va sortir malament. Creien que el canvi els donaria fruits però no ha sigut així, i han persistit en l’error més enllà del que empresarialment sembla raonable... fa molts anys que van fer aquell gir”, diuen al sector.

Des d’Eroski es reconeix que “a Catalunya el negoci està patint més” que en altres comunitats. Una portaveu del grup basc admet que Catalunya és una de les zones on ha invertit menys, perquè fins ara ha prioritzat sobretot el País Basc (on tenen una quota de mercat del 30%), però que en els pròxims anys preveu capgirar la situació. “No hi hem actuat i altres sí”, reconeixen quan se’ls pregunta pel fet que molts competidors estan invertint molt tant en l’obertura de nous establiments com en la renovació de les botigues ja existents. Els experts coincideixen a dir que la falta d’inversions ha perjudicat la imatge de la marca, perquè mentre els competidors milloraven els seus supermercats, Caprabo hi dedicava els recursos mínims.

A Eroski admeten que el negoci "a Catalunya està patint més" i que no hi ha invertit tant com en altres zones d'Espanya, fet que es tradueix en uns locals poc cuidats.

El 31 de juliol venç l’acord de reestructuració de deute que actualment Eroski manté amb la banca. Aquest deute s’eleva a 1.550 milions (57 milions menys que fa un any, segons l’empresa), i aquesta xifra és la que el grup està renegociant amb set entitats bancàries. En aquesta renegociació, Eroski voldrà millorar les condicions que té amb la banca, però aquesta última li exigirà contrapartides. I una pot ser la venda de Caprabo.

El grup reconeix que l’estat del deute és lluny de ser ideal: “No és la situació que voldríem”, admeten, perquè “hi ha desequilibris que cal corregir”, però alhora destaquen que des del 2007 el deute que s’ha de refinançar ha disminuït gairebé a la meitat, de més de 3.000 milions fins als 1.550 milions que ara hi ha damunt la taula.

Algunes fonts sostenen que el govern basc ja ha establert contactes amb les entitats financeres per intentar que la companyia es pugui sanejar amb el mínim impacte sobre els comptes (com ja va passar amb Fagor), però Eroski ho nega amb rotunditat.

Caprabo és un dels grans actius del grup basc, i les fonts consultades afirmen que la banca ha posat damunt la taula la possibilitat de vendre l’empresa. Ara bé, no seria fàcil, perquè les mateixes fonts apunten que ha perdut una gran part dels 1.200 milions que en va pagar Eroski i valoren la companyia per sota dels 500 milions.

Si algú vol comprar Caprabo es fixarà en diversos elements, principalment aquests: quines vendes té; en quins llocs hi ha els seus súpers; quines inversions s’han de fer als locals (alguns creuen que serien unes quantes desenes de milions), i quins contractes de lloguer tenen els establiments. Perquè la majoria de locals continuen en mans de les famílies fundadores a través de la societat Caboel i a uns preus que el sector veu desorbitats.

El fet de mantenir una marca i una estructura operativa separades de la resta d’Eroski la converteixen en una filial a priori més fàcil de vendre que altres parts de l’empresa. Ara bé, tant des de Caprabo com des d’Eroski són taxatius: “Caprabo no està en venda”. Eroski disposa de tres divisions més que es poden separar i vendre de manera relativament fàcil: les franquícies que té a Galícia, les que té a les Balears i l’agència de viatges que porta el seu nom.

Eroski va pagar 1.200 milions per Caprabo, i ara les fonts consultades opinen que el seu valor està per sota dels 500 milions.

Una hipotètica venda de Caprabo tindria pros i contres per a Eroski. Per un cantó, es desprendria d’un negoci que no ha rutllat com voldria però, per contra, li faria mal per dos motius. El primer, perquè l’absorció de Caprabo per una altra cadena faria perdre a Eroski poder negociador amb els seus proveïdors (ja que tindria menys supermercats i, per extensió, menys clients). En canvi, el competidor que adquirís la cadena catalana experimentaria l’efecte contrari, perquè incrementaria el volum de negoci i guanyaria força negociadora amb els proveïdors. Però el segon motiu, i potser el més important, és que la venda obligaria a actualitzar el valor de Caprabo. Dit d’una altra manera: si ara Eroski es vengués Caprabo per menys de la meitat del que va pagar-ne fa una dècada, obligaria l’empresa basca a apuntar-se unes pèrdues milionàries que li farien molt de mal al compte de resultats.

Caprabo té uns 325 establiments, 55 dels quals eren franquiciats el 2017. En total, la cadena catalana compta amb uns 6.500 empleats a Catalunya, Osca i Andorra, lluny dels més de 10.000 que havia arribat a tenir el 2008.

La situació de la cadena és un tema de conversa i una font de rumors en la indústria de la distribució. Però al sector encara es té present l’època en què Caprabo era l’exemple a seguir a Catalunya per a la resta de competidors. Ho recorda un veterà directiu: “Era una màquina de fer quartos. Molts i sostingudament. Una meravella d’empresa. L’enveja de tothom”. La seva història es continuarà escrivint, però al juliol pot arribar un capítol decisiu.

Zoom

/ Felip Ariza