La Barbie és analfabeta digital (i no ho sabíem)

“Les nenes ja no volen ser princeses”, cantava el cantautor Joaquín Sabina als anys vuitanta en la seva cançó Pongamos que hablo de Madrid. El músic descrivia llavors en la seva composició un paisatge desolat i una mica postapocalíptic de la capital espanyola després de la ressaca que van deixar els anys de la Movida Madrilenya. Molt diferent és el panorama digital d’avui, per descomptat, on no hi caben més vicis i addiccions que els videojocs i les xarxes socials. Amb tot, no és arriscat dir que tampoc els nens i les nenes d’avui dia volen ser princeses o prínceps. Almenys no volen ser-ho de la manera que ho van ser les seves mares i els seus pares: a través de la Barbie i el Ken.

Això és el que mostren les dades de vendes d’aquests dos ninots, que en un altre temps eren els reis dels desitjos nadalencs dels més petits de les cases: la facturació del seu fabricant, l’empresa Mattel, ha caigut en l’últim trimestre un 13% a nivell mundial, un 22% si ens referim als Estats Units, on la bufetada ha sigut monumental. Mattel, que també fabrica la nina adulta American Girl, entra així en una campanya nadalenca d’alt voltatge en què haurà de competir amb els gustos canviants dels nens d’avui. Per acabar d’adobar-ho, la companyia es troba en ple procés de transformació. La nova consellera delegada ja ha anunciat que hi haurà suspensió de dividends i que plantejarà unes retallades de més de 650 milions de dòlars.

És difícil saber si la caiguda de vendes de la popular Barbie, o l’enfonsament de la menys coneguda -aquí- American Girl -una nina que es fabrica a imatge i semblança de les nenes actuals, com si fos una amiga més-, té a veure amb el fet que els nens prefereixen ara un smartphone o una tauleta, o si en canvi es tracta d’un assumpte de mala gestió empresarial. De fet, la Barbie aguanta millor la caiguda que altres divisions de Mattel.

No obstant això, l’analista de Bloomberg Sarah Halzack assenyala com una de les possibles causes no tant el fet que les joguines de Mattel no siguin digitals com la falta de capacitat d’interacció que presenten. Halzack suggereix que el fet que siguin ninots a l’antiga, sense capacitat de moure’s o d’obeir a ordres de veu, sense sistema operatiu per oferir certes respostes, podria crear un abisme d’incomprensió entre els nens i ells, acostumats com estan a la immediatesa de les pantalles tàctils. Sobre això, és molt reveladora la dada que hi ha iPhones i iPads per a la Barbie, però que són trossos de plàstic amb adhesius de colors que es venen com un complement més i igual que la resta: és a dir, que no són reals.

Un altre cas similar és el de Toys ‘R’ Us, el distribuïdor de joguines més gran del món, que el setembre passat va presentar concurs de creditors. Aleshores es va parlar molt del seu voluminós deute de 5.000 milions de dòlars, que no va poder revertir tot i que la seva enorme xarxa de 1.600 botigues repartides per tot el món resulta netament rendible.

En el cas d’aquesta última companyia, es va qüestionar si el veritable culpable era el deute, heretat d’una mala gestió en els anys anteriors, o bé si havia sigut la competència d’un killer de l’ e-commerce implacable com Amazon el que havia acabat tapant la llum al final del túnel per a Toys ‘R’ Us. La veritat és que Amazon distribueix tan bé les joguines com Toys ‘R’ Us, però és capaç de vendre-les en global un 8,33% més barates, segons les dades que fa servir el comparador de preus Minderest en un estudi sobre les dues companyies publicat fa poques setmanes, en què es destaca que només un 6% de les joguines són més barates si les compres en una botiga Toys ‘R’ Us que si ho fas al web d’Amazon.

A aquest fet caldria sumar-hi la deficient digitalització del negoci de Toys ‘R’ Us: la pàgina d’internet té un disseny antic, desfasat, poc atractiu i en absolut pràctic per comprar-hi. També cal tenir en compte que l’aplicació per a mòbils que té, tot i oferir realitat augmentada, no és pràctica per al comerç electrònic, de manera que la competència amb Amazon està perduda d’entrada.

Probablement és una barreja de mala gestió i de digitalització deficient -segurament perquè aniria en contra del seu immens negoci, basat en la franquícia, la botiga física i el valor immobiliari dels locals- el que ha portat el gegant de la distribució de joguines a la suspensió de pagaments, a la qual ara sembla que Mattel també podria sumar-s’hi. Però l’única conclusió probable és que, un cop passades aquestes festes, o bé el sector jogueter mundial es posa les piles o la piconadora de la revolució digital li passarà per sobre. I posats a demanar, que demà és Nadal, millor que les piles, que es posi els xips.