COSMÈTICA
ELISABET ESCRICHE

Aquest article et pot estalviar 200 euros en cremes solars

Són un dels productes estrella de l’estiu i el seu preu varia de mitjana un 65% en funció de la farmàcia on es comprin

Aquest article et pot estalviar 200 euros  en cremes solars / FELIP ARIZA Zoom

Si sou una família formada per quatre persones, dos adults i dos nens, que passeu sis hores al dia exposats a les radiacions solars durant el mes de vacances, gasteu una mitjana de set pots de crema solar: tres pots per al cos dels adults, dos més per als nens (en tots dos casos de 200 ml i de protecció 50), i dos més per a la cara (de 50 ml i de protecció 30).

Ara bé, el preu que podeu arribar a pagar pels mateixos productes i de la mateixa marca varia, i molt, en funció de la farmàcia o parafarmàcia on els compreu. A l’establiment més econòmic d’Espanya el paquet format per les marques Eucerin, Ladival -per a nens- i La Roche-Posay -per a la cara- us costaria 69 euros. En el més car, fins a 250 euros.

Si, a més, seguíssiu les recomanacions de consum de crema solar que fixa l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venerologia, que són 36 grams per cada dues hores, l’estalvi podria arribar a gairebé 900 euros entre la farmàcia més cara i la més assequible, sempre fent servir productes idèntics. Seguint les pautes dels dermatòlegs, una família hauria de consumir fins a 36 pots de crema al mes entre protecció per al cos, per a la cara i infantil. A la farmàcia més cara de l’Estat en pagaria 1.209 euros, i a la més econòmica només 328. Amb tot, els dermatòlegs reconeixen que no s’acostuma a complir amb aquestes recomanacions i per això recepten les cremes de protecció més alta.

Aquestes dades estan extretes d’un estudi sobre l’estalvi de protectors solars elaborat per Plyzer Technologies. L’informe analitza un miler de productes, d’un centenar de marques, que es comercialitzen en 441 farmàcies amb venda online i punt de venda físic de 223 ciutats espanyoles. Els productes que s’han analitzat són cremes de protecció solar corporals, per a nens petits, per a la cara, per als llavis, after sun, proteccions solars per al cabell i acceleradors de bronzejat.

¿Com s’explica aquesta diferència de preus? “Com més farmàcies hi ha en un territori, més varien els preus dels productes”, explica Santi Rodríguez, director de tecnologia de Plyzer Technologies. Catalunya és precisament la comunitat autònoma amb més farmàcies i parafarmàcies d’Espanya. En té 3.200, de les quals només 130 tenen autorització per vendre online i, d’aquestes, la majoria (104) es concentren a la demarcació de Barcelona. Però Catalunya no només lidera el rànquing d’aquest tipus d’establiments, sinó que, a més, és la segona comunitat on de mitjana més oscil·len els preus d’una mateixa crema de protecció solar (65%), només superada per Madrid (68%).

Les cremes infantils són les que presenten més diferències de preu. Per exemple, la farmàcia que ven més car l’esprai de protecció 50 de 200 ml per a nens de la marca Ladival ho fa a un preu de 24,84 euros, mentre que a la més assequible costa gairebé la meitat, 13,44 euros. La situació es repeteix amb l’esprai Pediatrics, també de protecció 50 i de 200 ml, de la marca Isdin. En aquest cas el preu més alt és de 24,70 euros i el més baix de 14,36 euros.

Les cremes de protecció solar de farmàcies i supermercats passen idèntics controls malgrat la seva gran diferència de preu

Ara bé, la crema que més diferència de preu presenta (un 73%) de totes les que es comercialitzen a Catalunya és la facial Photoderm Max, de la marca Bioderma i de protecció 50. El preu més alt el té una farmàcia de Barcelona ciutat a 29,89 euros, mentre que el més baix és de només 7,95 i correspon a un establiment de la mateixa demarcació de Barcelona.

Segons l’estudi de Plyzer, aquestes diferències de preu no només es donen amb les cremes de protecció solar, sinó també amb els productes d’alimentació infantil. Un exemple: un pot de llet artificial per a nadons de la mateixa marca costa 9,95 euros a la farmàcia més econòmica i 43 euros a la més cara.

L’explicació que dona el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona és que les cremes solars no són medicaments i, per tant, “el seu preu no està intervingut”. Com que es tracta d’un producte cosmètic, puntualitza, les farmàcies poden fixar el preu que considerin oportú. “Moltes acostumen a treballar amb determinats laboratoris, i això fa que puguin tenir millors condicions, cosa que es reflecteix en el preu de venda”, afegeix. El Col·legi també deixa clar que el farmacèutic, a l’hora d’escollir el producte prioritza és la qualitat. Aquest diari s’ha posat en contacte amb Isdin, però el laboratori ha desatès la petició.

La inversió que han de fer les famílies en productes de protecció solar encara podria ser més baixa si compressin les cremes que es venen en alguns supermercats. Per exemple, els set pots que de mitjana gasta una família durant el mes de vacances costen al Lidl 34 euros, al Mercadona pugen a 39 euros (són els de marca blanca) i al Clarel -amb una marca com Delial- ja en costen 86 i, per tant, són més cars que l’opció més econòmica de la farmàcia: 69 euros.

Zoom

¿Quina és la causa que les farmàcies venguin aquests productes com a mínim el doble de cars que els supermercats Lidl o Mercadona? “Totes les cremes de protecció solar que es posen a la venda a Espanya han passat els mateixos controls, que són, precisament, els que garanteixen que es poden comercialitzar”, asseguren els dermatòlegs Aram Boada i Rubén del Río, que formen part de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia.

La diferència està en el fet que utilitzen diferents tipus de molècules en els fotoprotectors. “Tot i que protegeixen igual, les molècules que es fan servir en les cremes que es venen a les farmàcies són més noves, cosa que vol dir que tenen més propietats que les dels supermercats, com ara diferents textures en funció del tipus de pell o elements no contaminants”, explica Boada, que també és el responsable de la Unitat de Melanoma del Servei de Dermatologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Si es fes una comparació amb un cotxe -afegeix Del Río- seria com anar de Barcelona a Mataró amb un Ferrari o amb un model més senzill.

El dermatòleg apunta també que el que fan les empreses que comercialitzen cremes en els supermercats és copiar la fórmula estàndard dels protectors solars, que és la que protegeix d’un possible càncer de pell. Les que es venen a les farmàcies, en canvi, afegeixen altres components que eviten possibles al·lèrgies o un envelliment més ràpid de la pell. “Fins i tot n’hi ha amb components per a persones que han patit càncer”, explica. També s’ha de tenir en compte -afegeix- que les cremes de farmàcia passen tests molts més exigents dins dels mateixos laboratoris que els que han de superar per llei per poder ser comercialitzats. “Es tracta d’un producte encara més segur i això fa que el preu pugi”, conclou Del Río.

¿Està justificada, doncs, aquesta diferència de preu? Aquí no hi ha una resposta única. “Depèn del tipus de pell que tinguis”, deixa clar l’expert. “Com a dermatòleg el que vull és que el pacient estigui fotoprotegit. Si li quadra més per pressupost una crema de supermercat que una de farmàcia o a la inversa això ja depèn d’ell”, afegeix Boada. En el que són contundents tots dos metges és en rebutjar informes com que va fer fa poc l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), en què es demanava la retirada de la crema solar Isdin per a nens de protecció 50 perquè considerava que només ofereix una protecció 15. Abans de fer aquests tipus d’afirmacions, diuen els dermatòlegs, s’han de mostrar tots els resultats de l’estudi, explicar com s’ha fet i qui l’ha fet: “Tens la sensació que tiren la pedra i amaguen la mà”.