TURISME
ANNA SCHNABEL

Abel Matutes, el Don d’Eivissa

Entre els negocis del controvertit empresari hi ha constructores, companyies d’alimentació i part de Baleària

Abel Matutes,  el Don d’Eivissa / LAURA MAGALLÓN Zoom

Molts els coneixen com a Don Abel i d’altres l’anomenen “el Padrino eivissenc”, explica l’historiador i professor Maurici Cuesta. Però tant per a Cuesta com per a la també historiadora i exconsellera de Cultura del Govern Balear Fanny Tur, l’exministre popular Abel Matutes és l’arquetip del cacic. Sota la seva batuta s’han aixecat desenes d’establiments turístics que esquitxen la costa de l’illa. Ara aquest gegant de l’economia eivissenca ha fet un pas enrere: ha cedit la presidència del grup hoteler Palladium al seu fill, Abel Matutes Prats. Bé, més aviat és un pas al costat, perquè Palladium es deslliga dels hotels en propietat i es dedicarà només a gestionar els del grup i d’altres de tercers. Matutes pare es mantindrà al poder: continuarà presidint el Grupo Empresas Matutes, propietari de Palladium i dels hotels de la família.

Bona part dels edificis de la platja eivissenca d’en Bossa són de Matutes, com el famós hotel discoteca Ushuaïa, que marca el ritme de la nit i l’oci de luxe. Però el magnat també té constructores, immobiliàries, una agència de viatges, un parc aquàtic, companyies d’alimentació, ramaderia bovina i distribució de begudes, el 42% de Baleària, el 5% de Globalia... i fins i tot una depuradora. “Ha tingut una immensa influència econòmica, política i social sobre tot el que passa a Eivissa, on no es pot sortir ni a fer un cafè sense donar-li negoci”, assegura Tur. I el poder de Matutes no es redueix només a l’illa: té negocis en regions com Holanda, Sicília, el Carib, Mèxic i el Brasil, i és un habitual de la llista Forbes dels 100 més rics d’Espanya.

L’avi del Don eivissenc, Abel Matutes Torres, ja havia fet fortuna al sector naval. Va crear un entramat d’empreses i va fundar la Banca Abel Matutes un any abans que els republicans el matessin al castell d'Eivissa el setembre del 1936. Cuesta explica que això va marcar molt l’empresari, a qui defineix com un ferm espanyolista, liberal de dretes i monàrquic orgullós. De fet, també va deixar empremta en la política. Va ser senador per Eivissa d'Aliança Popular, un càrrec que, segons Cuesta, va guanyar-se “posant la por al cos a la gent i lloant el turisme com a únic motor econòmic”. També va ser vicepresident del Foment del Turisme d’Eivissa en ple boom turístic, senador dues vegades, diputat, eurodiputat, i tres vegades comissari europeu. I a més, va ser ministre d’Exteriors durant el primer mandat d’Aznar. “Temut i respectat a parts iguals, ha mogut els fils per aconseguir el que volia i s’ha guanyat la confiança de molts”, diu l’historiador.

La tèrbola teranyina societària que dona forma al Grupo Empreses Matutes va aflorar durant la investigació del robatori, l’any 2013, d’una caixa forta a la seu del hòlding, un cas que es jutjarà al juny. Mai no s’ha arribat a aclarir quina quantitat es va robar, segons explica l’ Anuari Mèdia.cat del 2017. D’entrada es va notificar la desaparició de només 187.000 euros i, més tard, la xifra va créixer fins als 2,7 milions. Però la quantitat podria ser encara més alta perquè, segons Mèdia.cat, els diners que hi havia a la caixa eren en negre. El principal sospitós del cop és Rafael Rodríguez, que aleshores era policia nacional i, al mateix temps, cobrava un sou de 1.500 euros per vigilar la seu del grup: una feina incompatible amb la de policia que li va costar l’expulsió del cos. El cas també va destapar un dubtós vincle entre Matutes i les forces de seguretat.

Amb Matutes s’han aixecat molts establiments turístics que esquitxen la costa de l’illa

El pes del gegant Matutes va tornar a fer-se evident quan el Parlament balear va aprovar, el desembre del 2017, la polèmica esmena Matutes a la llei d’urbanisme, que legalitzava una sèrie d’hotels aixecats en sòl rústic. Incorporada a proposta del PSIB, els ecologistes del GEN-GOB i formacions d’esquerra, com MÉS i Podem, es van posar les mans al cap i ho van qualificar d’“urbanisme a la carta”. Mig any després, abans que el Parlament balear frenés les aspiracions del magnat i restringís l’aprofitament dels seus terrenys a la platja d’en Bossa amb la llei Òmnibus, Matutes va amenaçar de denunciar els qui contravinguessin els seus interessos i va dir que reclamaria indemnitzacions milionàries. Al final no se’n va sortir.

La indignació contra Abel Matutes havia tocat sostre uns anys abans, durant les expropiacions de l’autopista d’Eivissa, un projecte elogiat pel Don i que el febrer del 2006 va fer sortir 20.000 eivissencs al carrer. Denunciaven que les expropiacions de cases i terres estaven plenes d’“irregularitats”: no només pel sobrecost -26 milions d’euros per quilòmetre que van hipotecar la comunitat- sinó també per errors en la qualificació urbanística dels solars. El Parlament els va donar la raó i l’Audiència Nacional ho investiga. Un any abans, l’associació GEN-GOB ja havia denunciat el grup perquè creia que el pla territorial recollia disposicions fetes a mida per als projectes urbanístics de les empreses de Matutes. La Fiscalia ho va investigar com un cas de corrupció i vuit anys després l’Audiència Provincial el va arxivar. A més, l’empresari va denunciar els ecologistes per danys morals i els va reclamar 600.000 euros i una disculpa pública, tal com va explicar al Diario de Ibiza. Aquesta vegada tampoc va guanyar.