Avui manllevo el títol de la sessió que la direcció general de Política Lingüística del departament de Cultura va organitzar dimecres a Barcelona per mostrar deu experiències d’èxit en l’ús del català en el sector de les TIC. Prèviament, un servidor va fer un panorama de la situació del nostre idioma a la web, a les xarxes socials, als repositoris de dades i als nous sistemes d’interacció entre màquines i usuaris, destacant els reptes que encara tenim al davant i el fet que no podem abaixar la guàrdia. El periodista Vicent Partal i Núria Bel, de la UPF, van coincidir a dir que sense recursos lingüístics no són possibles aplicacions avançades com l’anàlisi del sentiment en xarxes socials.

Vull destacar també píndoles d’altres participants: Víctor Bautista explicant que la seva premiada aplicació Social Diabetes és en català perquè la va crear per al seu ús personal; Toni Matas recordant que més del 50% de les descàrregues de la seva Bíblia dels Nens són en anglès i només el 2% en català; que els llibres digitals de Sanoen estan disponibles en sis idiomes i els de Planet Factory en 21, català inclòs en els dos casos. Però també Pau Font de l’associació CatalunyApps reconeixent que hi ha molts més desenvolupadors locals que ignoren la nostra llengua en les seves creacions, i Santi Ribera de la Fundació puntCat dient que només l’11% dels dominis d’internet que funcionen a Catalunya són .cat.

Iniciatives prometedores. Però deixeu-me també posar en qüestió el compromís amb la llengua d’un sector econòmic que contínuament la maltracta en les seves comunicacions diàries. Quan algú d’aquí m’explica que és el community manager d’una start-up que ha fet un crowdfunding per crear una app que incrementi l’ engagement dels influencers en social media, dubto si respondre-li en anglès o sortir per cames. Encara que sigui del sector del mobile.