El texà català d’alta gamma s’obre pas al mercat exterior

Va néixer com un teixit ideal per fer 'roba per treballar' i avui el denim és un clàssic als armaris que no passa mai de moda. Des que Levi Strauss va patentar els seus mítics texans model 501 fins ara la indústria del denim ha crescut de manera exponencial i ja mou més de 50 milions d’euros. El sector ha trobat a Barcelona el seu principal aparador mundial per a les empreses proveïdores de les marques d’alta gamma. La fira líder mundial d’aquest mercat, Denim Première Vision, va celebrar dimecres i dijous a la Fira de Barcelona l’edició primavera-estiu per segon any consecutiu. El maig del 2014 la fira va canviar París per la capital catalana com a seu. Es compensava així d’altres cites del sector de la moda que havia perdut la ciutat com la fira de moda urbana Bread & Butter, que ha tornat a Berlín.

Turquia és el principal expositor de la Denim Première, amb el 29% de les empreses, seguida d’Itàlia (18%) i Espanya (9%). El caràcter industrial es nota als expositors, la meitat dels quals són productors d’aquest teixit, seguit de les empreses que es dediquen als acabats i de les companyies de confecció. Hi ha quatre empreses catalanes amb expositor, entre les quals destaquen Industrias Morera i Iberlaser. Es tracta de dos casos de petites indústries que abasteixen grans líders mundials com Diesel i Replay.

Dissenya d’un miler a 3.000 texans al dia i té una gamma de quasi 4.000 models. Aquesta és la carta de presentació d’Iberlaser, l’empresa del Maresme especialitzada en aparells de làser. Des de fa deu anys, la seva fàbrica a Cabrera de Mar fa màquines que donen als texans efectes com el desgastat i l’estripat. Amb una facturació de quatre milions d’euros l’any passat, la companyia dóna feina a 30 persones i compta amb delegacions pròpies a São Paulo (Brasil) i Medellín (Colòmbia).

El director de l’empresa, Guillem Fernández, explica que la tecnologia làser permet reduir l’ús del permanganat, un químic molt agressiu que abans que existís aquesta tecnologia s’havia d’aplicar a mà sobre el teixit. Els principals clients d’Iberlaser són fabricants i bugaderies, segons assenyala. Fernández lamenta que s’hagin d’obrir pas al mercat sense el suport públic que reben altres empreses competidores com Jeanalogia al País Valencià.

La veterana Industrias Morera ha produït al llarg dels seus noranta anys d’història teixits per a la roba de la llar i fil de tovallola però la seva especialitat sempre ha sigut el denim. Des de fa vint anys el gruix del seu negoci és el fil i les peces de tela texana.

Per adequar-se a aquest nínxol de mercat van haver de fer una inversió important en la maquinària. L’estratègia ha funcionat, sobretot en el cas de la tela teixida, de més valor afegit.

“Hem volgut fer un pas més i oferir, a més de la matèria primera, el teixit fet”, indica un portaveu de la companyia. La previsió és que en un futur pròxim la majoria de les vendes provinguin de la tela, si bé hi ha diferències de demanda entre països. Turquia i la Xina compren fil per fabricar allà els teixits, mentre que els Estats Units, per exemple, prefereixen teles.

“Els últims dos anys hem vist que les marques estan apostant no només pel denim als pantalons sinó també a la part de dalt”, afegeix. La companyia exporta un 60% de la seva producció. Samarretes, camises i bosses de mà de denim: tot surt de la fàbrica que tenen a Avinyó, a tocar de Manresa.

La clau de l’èxit del seu producte és la tintura del denim. “El fil d’indi és una matèria viva que amb els anys i el desgast va agafant un aire més autèntic”, defensa la companyia. Entre la indústria i les oficines a Barcelona, Industrias Morera té 40 treballadors. Massimo Dutti, Ralph Lauren i Benetton són els principals clients de l’empresa, que també ven a Diesel i Replay. Les seves perspectives de creixement són ambicioses: esperen augmentar un 15% els cinc milions de facturació amb què van tancar l’exercici 2014.