HOMENOTS I DONASSES
Emprenem 20/02/2021

El veterinari que es va enfrontar al seu pare per les aus de Guissona

Jaume Alsina va convertir una cooperativa agrícola de la Segarra en el grup BonÀrea

3 min
Jaume Alsina Calvet 1934

Una discussió amb el pare va alterar el camí natural de la vida professional d’Alsina i, de retruc, la configuració empresarial de les comarques de Lleida i també de Catalunya. L’incident es va produir el 1961 i va servir per posar de manifest dues maneres radicalment diferents d’entendre el món dels negocis: la d’Alsina pare i la d’Alsina fill.

L’entitat que Alsina Jr. havia creat dos anys abans juntament amb altres socis era la Cooperativa Avícola de Guissona, que tenia com a soci clau la Cooperativa Agrícola de Guissona, l’entitat gestionada pel seu pare i que acumulava dècades d’història. Vint-i-quatre mesos van ser suficients perquè els joves emprenedors de l’Avícola fossin conscients que la manera de funcionar de l’Agrícola no era la que ells volien per al seu projecte.

Aquest trencament va suposar l’enlairament de l’Avícola, que a la dècada dels setanta es va enfilar al primer lloc de la llista d’empreses lleidatanes, en una dècada marcada per la presència del mateix Alsina fill a l’alcaldia del poble, un càrrec que va abandonar el 1974.

Però allò tot just era el començament del que havia de venir: un veritable model d’èxit. Amb el comandament ferm de Jaume Alsina, i ja convertida en una firma de dimensions colossals, el 1999 es va executar el canvi definitiu en el negoci, la transformació en societat anònima, que posava punt final a quaranta anys de cooperativisme. Els socis de l’entitat inicial van passar a ser accionistes de la nova empresa, mentre que la cooperativa va veure minvat el negoci en benefici de la SA. La integració de tota la cadena d’activitats, des dels productors fins al consumidor final, ha resultat una aposta guanyadora sortida del cap d’Alsina després d’haver viatjat pels Estats Units.

La voluntat de lideratge que sempre ha presidit la corporació es demostra amb fets concrets, com l’adquisició del seu primer ordinador IBM en una data tan primerenca com el 1969 o el tour per uns quants països europeus que van fer els promotors amb la intenció d’aprendre sobre engreix d’aviram.

Actualment, una de les característiques que més criden l’atenció del grup és el perfil multinacional dels treballadors, en bona part estrangers i d’orígens ben diversos: senegalesos, ucraïnesos, romanesos, peruans... Són algunes de les quaranta nacionalitats que s’hi troben. Per cert, que la relació entre l’empresa lleidatana i els seus treballadors s’ha comentat ben sovint perquè la gran quantitat de productes i serveis a què tenen accés fa pensar en els models de colònia del segle XIX, on la mà d’obra tenia tot el que necessitava consumir sense sortir dels límits de la factoria.

Però no tot s’acaba en l’ara anomenada Corporació Agrícola Guissona, perquè el grup ha anat creixent amb altres branques, com una cadena de supermercats, gasolineres, una caixa d’estalvis (caixa rural), una corredoria d’assegurances i una comercialitzadora d’energia, a més d’un parell de fundacions, tot unificat ara sota la marca BonÀrea.

El conglomerat ja s’enfila cap als 2.000 milions d’euros de facturació, amb generació contínua de beneficis i un balanç molt sanejat fruit de l’aversió dels gestors del grup a endeutar-se amb els bancs. Per cert, cal recordar que la cadena de supermercats, avui amb prop de 500 botigues, va néixer durant la dècada dels noranta per donar sortida a una punta de sobreproducció en què van incórrer els associats.

I, sempre, al darrere de tot i al peu del canó hi ha aquest veterinari de la Segarra amb una empenta única pels negocis, que ha sabut construir una de les principals empreses del país i que dona feina a gairebé 5.000 treballadors. Diferents premis s’acumulen al currículum d’Alsina, que el 2010 va rebre també la Creu de Sant Jordi. La continuïtat de la nissaga dins el negoci sembla assegurada gràcies als fills d’Alsina, que ja tenen responsabilitats al grup.

stats