‘epic fails’
Casos d'èxit 09/01/2021

El mareig de Sharp amb el primer portàtil 3D del món

Marc Amat Vilà
3 min
El mareig de Sharp  amb el primer portàtil 3D del món “Sharp va estrenar el producte massa aviat, sense tenir en compte quines necessitats tenia el mercat, amb un preu molt elevat, amb una tecnologia desconeguda i immadura i amb una pobra oferta de continguts per gaudir-ne”, afirma Susana Domingo, professora d’estratègia i emprenedoria de la Barcelona School of Management de la UPF.

Segur que, sense adonar-te’n, al llarg de la vida has trobat desenes de vegades el logotip de Sharp. Potser l’has vist en alguna impressora o en alguna calculadora. Potser a l’antic fax de l’oficina o al projector de l’aula de la universitat. O al microones, al telèfon mòbil o a la caixa registradora de la botiga de sota de casa. Des del 1912, els dispositius de la marca japonesa han format part de la vida de moltes famílies i empreses d’arreu del món. De fet, després de 108 anys de trajectòria, encara és una de les principals empreses d’electrònica. Té 53.000 empleats, uns beneficis bruts operatius de 416 milions d’euros i un peu als cinc continents. Fins i tot el Manchester United va portar-ne el logotip a la samarreta durant 17 anys. El seu èxit, però, també amaga fracassos.

És el cas del Sharp RD3D, el primer ordinador portàtil del món capaç d’oferir imatges en tres dimensions (3D) sense la necessitat d’ulleres ni cap altre dispositiu. El nyap va ser d’època. Avui en dia, revistes com Business Insider el segueixen recordant com “un dels fracassos tecnològics més grans de les últimes dècades”. El 2003 la companyia nipona ja era tot un referent mundial de l’electrònica. De fet, passava per un dels seus millors moments. Als anys 70 havia conquerit el planeta amb els seus microones a preus assequibles; als 80 i 90 havia triomfat amb els seus televisors i equips de so i feia tan sols tres anys que havia presentat el primer telèfon mòbil del món amb càmera fotogràfica. Però l’empresa anava tan embalada que es va passar de frenada.

“El mercat no estava preparat per acollir un ordinador com el Sharp RD3D -recorda Susana Domingo, professora d’estratègia i emprenedoria de la Barcelona School of Management de la UPF-. A més, el dispositiu oferia una experiència molt pobra”. Les ressenyes dels periodistes techies de l’època li donen la raó: totes esmentaven un munt de punts febles, com el preu (3.300 dòlars, gairebé el doble que els ordinadors portàtils convencionals), el pes o el fet que no tingués connexió wifi incorporada. “Si no teniu una necessitat específica que requereixi fer servir imatges 3D, ignoreu aquesta novetat”, advertia el portal especialitzat CNet en un article de l’època. Per veure correctament la imatge en 3D calia mirar la pantalla frontalment, sense moure’s i a 21 centímetres de distància. Si no, l’efecte es perdia. “Si us en canseu, un botó converteix la pantalla en una de normal”, recordaven, alleujats.

Sharp no ho ha tingut mai fàcil en el camp dels ordinadors portàtils. De fet, al cap de pocs anys d’aquest fail, la companyia va anunciar que deixaria de fabricar-ne. “Probablement, l’estrepitós fracàs tecnològic hi va tenir alguna cosa a veure”, deixa entreveure Business Insider. El 2009 la companyia va admetre que veia molt difícil obtenir beneficis en el sector dels portàtils i que concentraria els esforços en el món incipient de les tauletes, un negoci en el qual tampoc va tenir èxit. El 2016, però, Foxconn -l’empresa encarregada de produir els iPhone per a Apple- va comprar Sharp per 3.065 milions d’euros i va adquirir part de la divisió de portàtils de Toshiba, que havia passat de vendre 17,7 milions de portàtils el 2011 a tan sols 1,4. L’agost passat Sharp va comprar per 31 milions la resta d’accions de Toshiba per intentar arrelar en el sector aprofitant l’auge del teletreball.

La lliçó

“Sharp va estrenar el producte massa aviat, sense tenir en compte quines necessitats tenia el mercat, amb un preu molt elevat, amb una tecnologia desconeguda i immadura i amb una pobra oferta de continguts per gaudir-ne”, afirma Susana Domingo, professora d’estratègia i emprenedoria de la Barcelona School of Management de la UPF.

stats