Homenots i donasses

El gran pioner dels electrodomèstics

Emil Rathenau va portar a Europa les aplicacions de l’electricitat per crear un dels grans gegants alemanys

3 min
Emil  Moritz Rathenau
 1838-1915

Per a moltes generacions, sentir parlar d’electrodomèstics com AEG o Telefunken ha estat sinònim de fiabilitat alemanya. Avui són només dues marques comercials, però durant dècades van ser fabricants de productes tecnològics i de gran consum de molta qualitat, i al darrere de tots dos hi havia un sol home nascut el segle XIX: l’alemany Emil Moritz Rathenau.

Amb el títol d’enginyer, i després d’uns quants experiments empresarials vinculats sobretot a les màquines de vapor, es va llançar al món de l’electricitat, molt influït per les meravelles que havia descobert a la dècada dels setanta visitant exposicions internacionals sobre aquesta tecnologia innovadora. En aquest àmbit, el 1883 va adquirir les llicències d’Edison per distribuir productes elèctrics a Alemanya amb la firma DEG (Societat Edison per a Alemanya). Només un any més tard va signar un acord amb Siemens, una altra empresa que arribaria a ser un dels gegants del món mecànic i tecnològic d’Europea. De la col·laboració amb Siemens en va sorgir, entre altres, el fabricant de ràdios i televisions Telefunken (1903), que anys més tard serà el creador del sistema PAL de televisió en color.

Quan el negoci va començar a créixer de manera important, Rathenau va optar per trencar els vincles amb Edison i així guanyar llibertat. Va ser el 1887 i va suposar un canvi de denominació de l’empresa de l’enginyer alemany, que va estrenar la reconeguda sigla AEG (Companyia General d’Electricitat). A principis del segle XX, AEG (amb 17.300 treballadors i presència en divuit països) i Siemens ja dominaven completament el mercat germànic, però Rathenau encara va fer un pas més mitjançant l’aliança amb la nord-americana General Electric (que era la fusió de les firmes respectives d’Edison i de Thomson) per intercanviar patents i repartir-se els mercats europeu i americà.

Simultàniament, va absorbir la competidora UEG, que havia estat filial precisament de la Thomson. Sis anys abans, el 1898, totes dues firmes havien creat el hòlding Sofina, una estructura basada a Bèlgica, però amb capitals alemanys i dedicada a invertir en empreses d’energia i de transports. La firma de Rathenau va començar fent bombetes, però després les innovacions sorgirien en tots els terrenys: inventors de l’assecador de cabells i del trepant elèctric portàtil, primera instal·lació urbana d’alt voltatge, pioners en les locomotores d’alta velocitat o aplicacions primerenques als sectors de l’automòbil i l’aviació. Una filial de l’empresa, la BEW (Fàbrica d’Electricitat de Berlín), va aconseguir el monopoli de l’enllumenat elèctric de la capital alemanya.

Els primers anys del segle XX -i els últims amb Rathenau al capdavant del negoci- van servir perquè AEG es consolidés com un fabricant d’eines elèctriques de gran qualitat i amb prestigi a tot el món. Un altre àmbit on van ser pioners va ser en la imatge corporativa: es van preocupar de contractar els millors dissenyadors de l’època per als llançaments de les seves novetats.

Per cert, Rathenau es va casar amb Mathilde Nachman, filla d’un ric banquer, i van tenir un hereu prou conegut, Walter Rathenau, que va ser un important polític alemany (ministre de la República de Weimar) assassinat el 1922 per exaltats antisemites. En el moment de la mort, duia una dècada al capdavant de l’empresa familiar. Poc abans, el 1915, una diabetis s’havia endut Emil Rathenau.

Com dèiem al començament, avui AEG només és una marca comercial que pertany a la multinacional Electrolux, perquè a partir de la primera meitat dels vuitanta el que havia estat un històric de la indústria elèctrica es va començar a desintegrar. Primer va ser la divisió Telefunken, que va ser venuda a Thomson-Brandt, companyia francesa sorgida de la filial a França de Thomson. Poc després, el nucli del grup AEG va caure en mans de Daimler-Benz i algunes filials de diversos segments de mercat van passar a mans del grup suec Atlas Copco i dels francesos GEC Alsthom (avui denominada Alstom, i també procedent de Thomson). La defunció definitiva d’AEG es va signar el 1996.

stats