Tecnologia
Emprenem Casos d'èxit 29/01/2023

La ràpida caducitat de Comercomer.com, el 'food delivery' fallit dels 2000

L'empresa es va avançar en un mercat que no estava prou madur

2 min

BarcelonaSi obres un navegador d'internet i hi tecleges el domini Comercomer.com, podràs comprar-lo per una mica més de 3.300 dòlars. Avui no té propietari, però a principis de la dècada del 2000 havia allotjat una de les primeres pàgines web d'Espanya que permetia encarregar menjar a domicili a través de l'ordinador. Senzillament, el portal posava en contacte usuaris afamats amb restaurants que oferien la possibilitat de portar-los el menjar a casa o de preparar-lo perquè el recollissin al local. Darrere d'aquesta plataforma hi havia Diego Ballesteros, un jove emprenedor madrileny de tan sols 22 anys que havia vist en el món digital un mar enorme de possibilitats de negoci. El 1997 ja havia creat Ocioteca.com, un directori d'empreses i activitats vinculades amb el món de l'oci i l'entreteniment, i uns anys més tard s'havia decidit a provar sort amb Comercomer.com, dedicat exclusivament al món de la restauració.

Eren moments de canvis. "Cada dia són més els portals especialitzats en gastronomia que posen sabor a internet, com la pàgina Comercomer.com, a través de la qual es pot encarregar menjar a 650 restaurants", anunciava un article d'El Mundo, l'estiu de 2001, que parlava del delivery com una innovació sorprenent. Dins la plataforma, l'usuari hi trobava la fitxa de l'establiment, el menú i l'espai per demanar quins plats volia. L'usuari tenia la sensació d'estar-ho fent tot digital, però darrere hi havia un sistema més tradicional. Les dades arribaven al personal de Comercomer.com, que traslladava la comanda per telèfon als establiments."El desenvolupament tecnològic de l'època encara era molt limitat –contextualitza Josep Maria Espinet, professor de l'àrea de comercialització de la Universitat de Girona–. Encara no era habitual tenir internet a casa i els telèfons mòbils no tenien gaires funcionalitats", continua.

Malgrat aquest context, Comercomer.com va saber obrir una petita escletxa. En tan sols dos mesos s'hi van registrar 2.000 persones, i quan plovia o hi havia partit de futbol les visites al directori creixien exponencialment. Alguns mesos van arribar a gestionar 500 encàrrecs. Ara bé, l'empresa expressava a la premsa un punt de preocupació. "Els usuaris troben còmode demanar menjar a domicili, però els costa entrar a internet", puntualitzava Luis Enrique Parra, director de qualitat del portal. Al cap de pocs mesos, la plataforma va deixar d'estar operativa. "El volum d'usuaris que tenien internet a casa encara era molt reduït i, per tant, el creixement potencial de la plataforma també era baix", analitza Espinet. Aquest fet, juntament amb l'esclat mundial de la bombolla de les puntcom, va acabar d'ensorrar el projecte. "La idea de negoci era bona i ha acabat tenint èxit, però el mercat encara no era prou madur", opina l'expert.

Malgrat haver de tancar Comercomer.com, Ballesteros va reprendre la idea gairebé deu anys després. Al costat d'Evaristo Babé va fundar SinDelantal, una plataforma de food delivery que va arrelar tant a Espanya com a Mèxic i que van acabar venent al gegant JustEat.

La lliçó

"De vegades la idea de negoci pot ser bona però que el moment no sigui el més oportú per materialitzar-la –apunta Josep Maria Espinet, professor de la UdG–. Abans de llançar-se a l'aventura cal fer una anàlisi de mercat precisa, estudiar el comportament dels consumidors i quantificar en detall el potencial de creixement". 

stats