'EPIC FAILS'
Emprenem 13/10/2019

La Puda de Montserrat: Dos segles de fracassos i dissort

Marc Amat
3 min
La Puda de Montserrat: Dos segles de fracassos i dissort «És complicat que el negoci pugui reflotar-se -apunta l’economista Sílvia Holgado-. Des de la construcció de la C-55 l’entorn ha perdut tot l’encant», diu. Però si es recuperés, l’experta té clar que «s’hauria de vincular amb la marca Montserrat i amb la pràctica del ‘mindfulness’», que està fent fortuna dins del ‘wellness’.

Cada dia prop de 27.000 conductors fan girar el volant per traçar el revolt que hi ha al quilòmetre 7,5 de la carretera C-55, que uneix el Baix Llobregat Nord amb el Solsonès, passant pel Bages. En aquell punt concret, l’asfalt s’eleva sobre un llarg viaducte i ressegueix el congost del Cairat, un pas natural excavat pel riu Llobregat on conflueixen els termes municipals d’Olesa de Montserrat, Collbató i Esparreguera. Allà, a la riba esquerra del riu Llobregat, un edifici abandonat de proporcions colossals reclama totes les mirades. Té una façana que s’escrosta, desenes de finestres amb porticons mig desclavats i un jardí improvisat de plantes a la teulada. És l’antic Balneari de La Puda de Montserrat.

Al segle XVIII, un petit terratrèmol va fer que, en aquell punt concret, hi comencessin a brollar aigües sulfuroses. Els metges van dir que tenia propietats medicinals i Salvador Garriga, un sastre d’Esparreguera, va decidir invertir en construir-hi dos edificis de banys. Era l’any 1829. La jugada no li va sortir bé: abans d’acabar les obres es va quedar sense diners i el 1831 es va suïcidar. Va ser el seu germà qui va agafar-ne el relleu. Tres anys més tard, el balneari ja funcionava a ple rendiment. La sort, però, també li va durar poc. El 1842, unes grans riuades s’ho van endur tot i va haver de plegar veles.

Tanmateix, la fama de les aigües sulfuroses de La Puda ja s’havia estès arreu i havia cridat l’atenció de l’empresari barceloní Antoni Pujades, que va decidir invertir-hi començant a construir-hi un enorme edifici nou, que havia de convertir-se en un dels balnearis més grans de tot Europa.

L'aventura tampoc va anar enlloc i tan sols va edificar-ne l’ala esquerra. La dificultat d’accedir al balneari per culpa de les faccions carlines que en controlaven els camins i les controvèrsies entre els socis van fer que s’acabés liquidant la societat, que perdia 1.000 rals diaris.

El 1858 el negoci va canviar de mans i -aleshores sí- sota la batuta de diversos empresaris van aconseguir enlairar La Puda. Després de nombroses ampliacions, a finals del segle XIX i durant bona part del XX es va convertir en un indret de moda entre la burgesia barcelonina. Hi van passar literats com Jacint Verdaguer i Narcís Oller, diversos ministres i fins i tot els reis d’Espanya.

“Però tot es va acabar el 1958, quan La Puda va tancar les portes per sempre”, explica a l’ARA Gemma Estrada, autora del llibre La Puda: un balneari als peus de Montserrat. De motius n’apunta diversos. “Era l’època en què s’havia posat de moda el turisme de sol i platja, i els balnearis d’interior s’havien anat buidant”, diu. “A més, els ciutadans ja apostaven més per les pastilles que no pas pels banys d’aigües medicinals i les instal·lacions eren cares de mantenir”, conclou.

L’any 2002 La Puda va caure en mans d’una empresària russa que, des d’aleshores, ha intentat sense èxit, una vegada i una altra, atraure grups d’inversors per reactivar el negoci. “Es necessiten 20 milions d’euros”, confessava ara fa dos anys al diari Regió7. Avui encara no els ha aconseguit i La Puda segueix degradant-se.

+ Detalls

La lliçó

«És complicat que el negoci pugui reflotar-se -apunta l’economista Sílvia Holgado-. Des de la construcció de la C-55 l’entorn ha perdut tot l’encant», diu. Però si es recuperés, l’experta té clar que «s’hauria de vincular amb la marca Montserrat i amb la pràctica del ‘mindfulness’», que està fent fortuna dins del ‘wellness’.

stats