Èpic Fails

Pontiac Aztek, el cotxe que 'Breaking bad' va tornar a les carreteres

La gran aposta de General Motors a finals dels 90 es va estavellar en el seu peculiar disseny

3 min
Els dos protagonistes de 'Breaking Bad'.

Walter White puja al cotxe, arrenca el motor i enfila les carreteres infinites d'Albuquerque, a Nou Mèxic. Els fanàtics de Breaking bad han vist aquesta acció desenes de vegades. Potser no saben, però, que el vehicle que condueix –i sovint destrossa– el protagonista de la mítica ficció televisiva és un Pontiac Aztek. "Quan va sortir al mercat, va ser considerat un dels cotxes més lletjos de la història", recorda Susana Domingo, professora d'estratègia i emprenedoria a la UPF - Barcelona School of Management. De fet, la vida de l'Aztek va ser molt curta: tan sols va durar quatre anys als concessionaris. El motiu: la seva estètica. Comercialitzat per General Motors, era un híbrid entre un SUV –el totcamí clàssic– i un crossover, un model no tan preparat per rodar fora de l'asfalt. Tenia una carrosseria força quadrada i desproporcionada, en comparació amb els vehicles semblants. Si el mirem avui dia, potser no ens sembla tan estrambòtic, però a principis dels 2000 tenia un aspecte, si més no, poc convencional.

El model Aztek de Pontiac, en una imatge d'arxiu.

Aquest, de fet, era l'objectiu que perseguia General Motors. El colós de l'automoció feia anys que volia fer un gir de volant. "La competència estava innovant amb nous models i ells també buscaven afegir-se a la tendència", recorda l'experta. Per fer-ho, el 1997 la companyia va encarregar a Tom Peters, el seu dissenyador en cap, que ideés un vehicle disruptiu. Al cap de tres anys, ja van fer-ne la presentació. "Volíem fer un vehicle atrevit, que no fos per a tothom", va avançar Peters a la premsa. D'entrada, els mitjans van rebre molt bé la notícia. "Per fi la companyia ha trencat amb el seu instint de precaució i ha fet el primer pas tímid cap a la innovació, un camí que sempre han evitat", va elogiar, per exemple, el setmanari BusinessWeek. Tanmateix, quan el 2001 va sortir a la venda, es va estavellar.

Si la companyia preveia vendre'n 75.000 unitats cada any, l'any que més en va col·locar va ser el 2002, i no van arribar als 28.000. "El mercat no el va rebre bé i va ser un desastre de vendes –corrobora Domingo–; podríem definir l'Aztek com un model incomprès, massa allunyat dels estàndards del moment", apunta. El vehicle també tenia un altre problema. Pel tipus de disseny arriscat i innovador, els clients potencials que volia atraure la companyia eren els de la generació X –nascuts entre el 1969 i el 1980–, però el preu era massa elevat per a ells. "Era més car que els vehicles similars de la competència", explica Domingo. Ara bé, si es deixava de banda l'estètica, el Pontiac Aztek sí que era un bon cotxe. "Per als enginyers de producte, era un cotxe tècnicament perfecte, amb unes prestacions superiors a la competència i desenvolupat sense demores –recalca l'experta–. Però no van tenir en compte els estudis de mercat", conclou.

El 2005 el Pontiac Aztek va desaparèixer, oficialment, dels concessionaris. A partir d'aleshores, el model va anar obrint-se camí dins els rànquings de vehicles més lletjos de la història que elaboren mitjans com The Daily Telegraph o la revista Time. Fins que, el 2008, la dissort del model va fer un tomb de 180 graus. L'èxit mundial de la primera temporada de Breaking bad i l'aparició de l'Aztek van despertar l'interès dels fans per aquest model. De cop, la popularitat del model va disparar-se entre els joves. També ho van fer les vendes al mercat de segona mà. Entre el 2010 i el 2014, l'Aztek va formar part dels deu vehicles discontinuats més venuts a compradors mil·lennials, segons dades del portal automobilístic Edmunds. "Aquest cas ens recorda que tots els productes que no van agradar per ser massa diferents o futuristes poden tenir lloc al mercat en un altre moment", conclou l'experta. 

La lliçó

"General Motors havia d'haver-se centrat a escoltar quines necessitats i gustos hi havia al mercat, però van donar per fet que un producte tècnicament perfecte podia ser un èxit –explica Susana Domingo, professora d'estratègia i emprenedoria a la UPF-BSM–. Per això és important que les empreses redueixin les distàncies que hi ha entre els laboratoris i el mercat", conclou l'experta. 


stats