El fracàs de MoviePass, el ‘Netflix’ de les sales de cinema
L’usuari pagava una subscripció de deu euros al mes a canvi de tenir una entrada diària a qualsevol cinema dels Estats Units que s’hagués adherit al projecte
A mitjans dels 90, a Califòrnia, Reed Hastings va entrar en un dels locals de la històrica cadena de videoclubs Blockbuster. Anava a retornar-hi la pel·lícula Apollo 13, que havia llogat feia unes setmanes. Com que el termini havia caducat, li van fer pagar una multa de 40 dòlars. Tornant cap a casa se li va encendre la bombeta i va decidir que algun dia crearia una empresa de lloguer de pel·lícules sense penalitzacions. El 1997, amb Marc Randolph, va fundar Netflix. Aleshores, la companyia no s’assemblava gens a l’actual colós de l’streaming. El seu model de negoci consistia a llogar DVDs enviant-los per correu postal. Quan, al cap de deu anys, van començar a oferir el servei digital a la carta, el negoci va disparar-se. Pagant un preu fix cada mes, es podia tenir accés a un catàleg immens de continguts. “El 2010, Netflix ja tenia 20 milions de subscriptors, el doble que l’any anterior”, recorda Neus Soler, professora de màrqueting de la UOC.
Enmig d’aquest boom, a Stacy Spikes i Hamet Watt, dos emprenedors, els va venir una pregunta al cap: ¿seria possible aplicar una recepta d’èxit similar al món de les sales de cinema? La resposta la van buscar creant la start-up MoviePass. L’usuari pagava deu euros al mes i cada dia tenia dret a una entrada en algun dels cinemes dels Estats Units adherits al projecte. “La idea de crear un servei de subscripció per veure pel·lícules a la gran pantalla era molt bona -reconeix Soler-. La tarifa plana és un concepte que ha revolucionat molts sectors: garanteix una continuïtat d’ingressos a l’empresa, li permet conèixer les necessitats i preferències dels clients i, si estan satisfets, convenceran altres persones per afegir-s’hi”, resumeix.
Quan es va crear, MoviePass va agradar a inversors com True Ventures o AOL Ventures, però va generar forts recels entre les cadenes de cinemes com AMC Theatres, que va desmarcar-se públicament del servei. El 2016, per fer enlairar d’una vegada per totes el negoci, la start-up va fitxar Mitch Lowe, un antic executiu de Netflix, que va començar a modificar les tarifes i condicions del servei. “En menys d’un any, MoviePass va passar a oferir una tarifa plana que incloïa quatre pel·lícules al mes; s’havia de pagar una mica més per veure determinats títols; no es podien veure els films més taquillers durant el cap de setmana i va establir tres nivells de preu diferents, en funció de la freqüència d’ús del servei -apunta l’experta-. Això va confondre el consumidor”, rebla.
El 2018, MoviePass va registrar pèrdues de 45 milions de dòlars i va començar a replegar-se. “Normalment, amb la tarifa plana, s’estableixen preus molt baixos, que no són rendibles per a l’empresa, però que busquen captar molts subscriptors, amb la idea de rendibilitzar-ho més tard amb la retenció del client i l’escalabilitat del negoci. Però per poder afrontar el dèficit inicial, cal comptar amb un calaix econòmic que MoviePass no tenia”, apunta. El gener del 2020 es va declarar en fallida.
