Epic fails
Emprenem 11/12/2021

El fracàs de MoviePass, el ‘Netflix’ de les sales de cinema

L’usuari pagava una subscripció de deu euros al mes a canvi de tenir una entrada diària a qualsevol cinema dels Estats Units que s’hagués adherit al projecte

2 min
El fracàs de MoviePass,  el Netflix de les sales de cinema

A mitjans dels 90, a Califòrnia, Reed Hastings va entrar en un dels locals de la històrica cadena de videoclubs Blockbuster. Anava a retornar-hi la pel·lícula Apollo 13, que havia llogat feia unes setmanes. Com que el termini havia caducat, li van fer pagar una multa de 40 dòlars. Tornant cap a casa se li va encendre la bombeta i va decidir que algun dia crearia una empresa de lloguer de pel·lícules sense penalitzacions. El 1997, amb Marc Randolph, va fundar Netflix. Aleshores, la companyia no s’assemblava gens a l’actual colós de l’streaming. El seu model de negoci consistia a llogar DVDs enviant-los per correu postal. Quan, al cap de deu anys, van començar a oferir el servei digital a la carta, el negoci va disparar-se. Pagant un preu fix cada mes, es podia tenir accés a un catàleg immens de continguts. “El 2010, Netflix ja tenia 20 milions de subscriptors, el doble que l’any anterior”, recorda Neus Soler, professora de màrqueting de la UOC.

Enmig d’aquest boom, a Stacy Spikes i Hamet Watt, dos emprenedors, els va venir una pregunta al cap: ¿seria possible aplicar una recepta d’èxit similar al món de les sales de cinema? La resposta la van buscar creant la start-up MoviePass. L’usuari pagava deu euros al mes i cada dia tenia dret a una entrada en algun dels cinemes dels Estats Units adherits al projecte. “La idea de crear un servei de subscripció per veure pel·lícules a la gran pantalla era molt bona -reconeix Soler-. La tarifa plana és un concepte que ha revolucionat molts sectors: garanteix una continuïtat d’ingressos a l’empresa, li permet conèixer les necessitats i preferències dels clients i, si estan satisfets, convenceran altres persones per afegir-s’hi”, resumeix.

Quan es va crear, MoviePass va agradar a inversors com True Ventures o AOL Ventures, però va generar forts recels entre les cadenes de cinemes com AMC Theatres, que va desmarcar-se públicament del servei. El 2016, per fer enlairar d’una vegada per totes el negoci, la start-up va fitxar Mitch Lowe, un antic executiu de Netflix, que va començar a modificar les tarifes i condicions del servei. “En menys d’un any, MoviePass va passar a oferir una tarifa plana que incloïa quatre pel·lícules al mes; s’havia de pagar una mica més per veure determinats títols; no es podien veure els films més taquillers durant el cap de setmana i va establir tres nivells de preu diferents, en funció de la freqüència d’ús del servei -apunta l’experta-. Això va confondre el consumidor”, rebla.

El 2018, MoviePass va registrar pèrdues de 45 milions de dòlars i va començar a replegar-se. “Normalment, amb la tarifa plana, s’estableixen preus molt baixos, que no són rendibles per a l’empresa, però que busquen captar molts subscriptors, amb la idea de rendibilitzar-ho més tard amb la retenció del client i l’escalabilitat del negoci. Però per poder afrontar el dèficit inicial, cal comptar amb un calaix econòmic que MoviePass no tenia”, apunta. El gener del 2020 es va declarar en fallida.

stats