Martinsa-Fadesa: el matrimoni que gairebé s’ensorra a l’altar
L’esclat de la bombolla immobiliària va deixar el grup de Fernando Martín Álvarez amb un deute de 6.694 milions
A Trigueros del Valle, un petit poble a tocar de Valladolid (Castella i Lleó), el Fernando i la seva colla d’amics es van plantar davant l’alcalde. Li van exigir un camp de futbol municipal. El volien “tant sí com no”. Li van explicar que l’amo del prat on jugaven els feia fora a crits cada cop que els veia i que ja estaven tips d’haver d’interrompre els partits. Aleshores el Fernando encara no ho sabia, però al llarg de la seva vida s’acabaria reunint amb un munt d’alcaldes de tot Espanya.
El març del 2006, aquesta anècdota dels anys 50 va obrir un extens reportatge d’El País. Aquells dies tothom parlava de Fernando Martín Álvarez. Ja en tenia 58 i acabava d’assumir la presidència del Reial Madrid. Amb un gran do de la paraula i una forta capacitat estratègica, El Chato -tal com el coneixien al poble- s’havia convertit en tot un home de negocis. El 1970 havia arrencat una fulgurant carrera de polític a la UCD, on havia conegut Florentino Pérez, avui president del Reial Madrid i de la constructora ACS. El 1982, amb la desfeta del partit, havia fet el salt al món empresarial. Agombolat per pesos pesants com Luis del Rivero, que acabaria sent president de la constructora Sacyr Vallehermoso, s’havia obert pas al sector immobiliari i el 1991 havia decidit fundar el seu propi imperi del totxo: Martinsa. Només quinze anys després l’empresa ja s’havia convertit en una de les principals immobiliàries d’Espanya.
El 2006 va començar bé per a Fernando Martín. Martinsa havia tancat l’últim exercici amb un benefici net de 145 milions i ell s’havia convertit en el president del Reial Madrid, després de la dimissió de Florentino Pérez, que arrossegava tres anys de sequera de títols. Martín era la seva mà dreta i li havia cedit el relleu. Però aquell any l’empresari també passaria a ser un dels homes de negocis més poderosos del país gràcies a la compra de la immobiliària Fadesa, per 4.000 milions d’euros, que fusionaria amb Martinsa per crear Martinsa-Fadesa. Però, a partir d’aleshores, la seva brillant trajectòria es va començar a esquerdar per tot arreu.
Al món del futbol, la derrota va ser gairebé immediata: va haver de dimitir només dos mesos després del nomenament, envoltat de polèmica. Els seus negocis tampoc van anar com s’havia imaginat. L’esclat de la crisi econòmica del 2008 va dinamitar totes les previsions i va arrossegar Martinsa-Fadesa a protagonitzar una de les suspensions de pagaments més importants del sector del totxo espanyol. Amb un deute de 6.694 milions d’euros, majoritàriament financer, el matrimoni empresarial es va convertir de sobte en un dels primers símbols de l’esclat de la bombolla immobiliària.
Fernando Martín havia previst que els preus dels pisos es tornarien a enfilar “vertiginosament”, però la realitat havia sigut ben diferent. “No tenia un model de negoci sòlid i basava els moviments en especulacions”, opina Josep Maria Espinet, professor de l’àrea de comercialització de la Universitat de Girona. Quan dos anys després el mercat es va ensorrar, Martinsa-Fadesa no ho va aguantar.
