Homenots i donasses
Emprenem 05/07/2021

L’home que va descobrir el Cacaolat en un viatge a Budapest

Viader va ser l’hereu de Letona, l’empresa creadora del batut de xocolata ara en mans de Damm

3 min
Joan Viader Roger 1906-1976

Durant l’última dècada, un producte tan veterà i arrelat al país com el Cacaolat ha estat d’actualitat per unes quantes raons. La primera de les aparicions a la premsa va ser per la fallida del propietari, Clesa, que estava en mans de Nueva Rumasa, el hòlding inversor dels Ruiz Mateos i que va tenir una sonora caiguda. Abans havia passat per las mans de la italiana Parmalat, que també es va ensorrar. Posteriorment Cacaolat va viure un rescat a dues mans gràcies a Cobega (la concessionària de Coca-Cola dels Daurella) i Damm (la cervesera dels Carceller). Finalment, fa uns dies, Damm va anunciar l’adquisició del 100% del capital de la marca i d’aquesta manera es divorciava dels socis de Cobega.

Com sabem, la història de Cacaolat comença molt abans, a la dècada dels 30, i l’home clau per al seu naixement va ser Joan Viader, hereu de la firma lletera Letona i que havia nascut just a sobre de la granja familiar. El 1929 es va fer càrrec de l’establiment que la família tenia al carrer Urgell de Barcelona. Només dos anys més tard, va agafar les regnes de l’altra empresa familiar, la làctia Letona. La gerència de Joan Viader va comportar canvis importants ben aviat, perquè de seguida es va optar per produir (kèfir, iogurt, llet condensada) per sobre de comercialitzar, fins al punt que en tres anys havia duplicat la producció de llet.

La gran revelació va arribar el 1931 durant un viatge per l’Europa central, perquè quan Viader va arribar a Budapest va descobrir un tipus de batut fresc de llet amb cacau que no havia vist mai. Aquell producte innovador li aportava un doble avantatge: per una banda, podria col·locar una referència nova al mercat i diferenciar-se de la competència i, per l’altra, podia aprofitar la llet descremada (anomenada xerigot), el subproducte resultant d’elaborar nata i mantega.

Tot i que des d’un punt de vista conceptual el batut de llet i cacau semblava fàcil de produir, la veritat és que l’aplicació pràctica va resultar molt més complicada del que es podia esperar. Mantenir el color i la textura desitjats després d’un procés industrial que incloïa una fase d’esterilització no era gens fàcil. Fins al punt que Viader va estar a punt de tirar la tovallola. Però un diumenge del 1931 va trobar el Sant Grial, el batut desitjat i que complia totes les condicions necessàries pel que feia a l’aspecte i el gust. Aconseguit el producte, doncs, només quedava registrar la marca. Hi havia unes quantes propostes, com Xoco-Llet, Xoco-Lat o Cacao-Llet, però al final es va imposar Cacao-Lat, que resultava més fàcil de donar d’alta al registre. Així el juny del 1933, a la Fira de Mostres de Barcelona, es va dur a terme la presentació en societat de la “beguda nutritiva refrescant”. L’èxit del primer dia va deixar clar a Viader que el Cacaolat havia arribat per quedar-se.

Amb un Cacaolat ja consolidat i una Letona amb grans xifres de vendes, va arribar la Guerra Civil i, de retruc, la col·lectivització de l’empresa a mans de la CNT-AIT. La firma es va incorporar al conglomerat Industria Lactea Socializada i Viader va preferir anar-se’n i buscar feina en una altra companyia. A més, durant els bombardejos de Barcelona del 1938 un projectil va destruir la factoria Letona, que era al carrer Pujades.

Acabada la Guerra i recuperada la propietat de l’empresa, el Cacaolat no es tornaria a produir fins al 1950, per la dificultat d’aconseguir primeres matèries a la postguerra. Poc després va arribar la mort del pare, Marc Viader, i la successió va desembocar en un conflicte molt virulent entre germans, que tindria com a desenllaç (el 1964) la destitució de Viader i la sortida de l’empresa que havia comandat durant tant de temps. La voracitat dels germans revoltats es va materialitzar en una espiral de judicis que només va servir perquè Joan Viader acabés arruïnat. El conflicte va obligar a vendre Letona a Clesa el 1971 perquè els números no sortien. Poc després, el 1976, Viader va morir enmig d’unes circumstàncies econòmiques molt complicades, però el Cacaolat va continuar tenint una vida plena de titulars, que són els que explicàvem al començament d’aquest article.

stats