L’ensorrament de Sasi, la immobiliària que va conquerir Catalunya

Una Rambla buida de turistes, paradetes poc cridaneres, una marea de camises de ratlles desbotonades, samarretes d’imperi i vestits de colors llampants. A principis dels 80, en una Barcelona que tot just començava a obrir-se al món, l’empresari gallec Fausto Serén caminava pel carrer i rumiava. Volia obrir la seva pròpia cadena immobiliària. El 1982 s’hi va llançar i va crear Sasi, un nom que, encara avui, segueix gravat a la memòria de moltes famílies que van comprar o llogar un habitatge a Catalunya durant la dècada dels 90 i dels 2000. Especialitzada en el mercat immobiliari de segona mà, la cadena va saber aprofitar l’impuls de la transformació de Barcelona amb els Jocs per plantar-se a principis del 2000 amb 34 oficines. De mica en mica, Sasi s’havia convertit en una de les marques de renom al sector.

Entre el 1999 i el 2007, com la resta d’immobiliàries de l’Estat, Sasi va fer l’agost. Era l’època del boom immobiliari. “La renda de les persones havia augmentat, l’atur havia baixat i els tipus d’interès, que s’havien reduït, feien més atractiu comprar que llogar”, contextualitza Josep Maria Espinet, professor de l’àrea de comercialització de la Universitat de Girona. “Totes les expectatives eren favorables, i res feia indicar que les coses es torçarien”, recorda. Instal·lades en aquell paradís, les franquícies de Fausto Serén no paraven de vendre pisos. La seva caixa s’anava omplint. El negoci rutllava tan bé que el 2004 l’empresari va decidir diversificar-lo i començar a construir obra nova. “Tothom creia que el totxo sempre tindria més valor que els diners”, diu Espinet. Els bancs facilitaven la compra d’habitatges. “Les entitats financeres van augmentar l’import pel qual es podia finançar un habitatge i van començar a acceptar hipoteques a llarg termini: si als anys 80, amb la fundació de Sasi, la durada d’una hipoteca se situava en 13 anys, a mitjans dels 2000 es va enfilar fins als 30.

Però el 2007 el panorama va canviar. La venda de pisos va començar a caure i promotors, bancs i immobiliàries van posar-se en alerta. Per fer front a la tendència del mercat, Fausto Serén va afanyar-se a buscar dues parelles de ball. Va unir-se amb la promotora immobiliària Grupo Cast i la societat gestora Cinquecento. Del casament en va néixer Sasi Cast Gestió, una societat amb tres milions d’euros de capital inicial controlada per Sasi i Grupo Cast, amb un 40% de les accions cadascú.

El 2007 Sasi encara va tancar l’any amb números verds, amb 144.000 euros de benefici. El 2008, però, ja en va perdre 800.000. El 2009, els comptes van seguir tintats de vermell. No es llogaven pisos, i encara menys se’n venien. Sasi, que havia començat a construir les seves promocions poc abans de la crisi, va topar-se de cop amb tres projectes immobiliaris entre mans que no aconseguia vendre i amb un deute de més de 10 milions d’euros. L’empresa va començar a replegar-se i el 2011 la immobiliària ja només tenia set establiments i uns divuit empleats, lluny del centenar de l’època daurada. El 9 de juliol, Sasi va decidir tancar per sempre.