Jonathan Moral: “Tot el que vulguis accelerar no acabarà sortint bé”

Vida personal

"En els últims anys he intentat aprendre a posar límits a la feina, sobretot per la meva família i per poder tenir temps de qualitat amb ells, especialment amb els meus fills. Una cosa que m’ajuda a tenir un equilibri total és l’esport: sense entrenar-me no podria tirar endavant res laboral. Vaig estar molts anys fent bicicleta de carretera, però al ser pare fa quatre anys ho vaig aparcar i aquests últims anys m’he aficionat al trail running. Sempre havia odiat córrer, però m’hi vaig iniciar perquè necessitava sortir de casa i de la feina; desconnectar, més que fer esport en general. Ara cada matí aprofito per sortir a córrer per les muntanyes del Garraf, perquè si no crec que no sabria gestionar els nervis del dia a dia. En algunes etapes també he fet diverses curses, tot i que ara amb alts volums de feina m’és més difícil compaginar-ho”.

Formació

“Vaig néixer a València, però després em vaig traslladar a Sevilla. Al cap de set anys vaig tornar a canviar de ciutat i vaig venir a Catalunya; en concret, vam venir a viure a Vilanova i la Geltrú amb la família. Des de ben petit vaig viure de prop el món del cafè, ja que el meu pare es dedicava al comerç de cafè verd. Durant la meva infantesa vaig estudiar en una escola de Vilanova, el Col·legi Sant Bonaventura, però la veritat és que mai vaig tenir clar a què em volia dedicar quan fos gran. Sempre em diuen que me les empescava per muntar projectes o acabar venent coses entre els amics, com ara roba. D’adolescent no era gaire bon estudiant, però vaig acabar l’institut i, més tard, vaig estudiar un grau mitjà de venda i comerç a Castelldefels. A l'acabar, vaig fer un grau superior d’interiorisme, ja que en aquell moment estava molt ficat en el sector i volia tenir més coneixements per poder exercir”.

Vida professional

“Vaig acabar els estudis amb disset anys. La meva primera feina va ser descarregant sacs de cafè al port de Barcelona, perquè el meu pare es dedicava al comerç de cafè verd des de sempre. Després vaig marxar a fer de comercial de Lavazza i allà vaig adonar-me que potser sí que hauria d’haver continuat estudiant, i va ser quan vaig fer el grau mitjà. Un cop graduat, vaig decidir desvincular-me del món del cafè i la família i vaig trobar feina en una botiga d’il·luminació. Allà vaig aprendre molt i vaig entrar en contacte amb el sector de l’interiorisme. Vaig estar uns anys exercint i vaig passar per diversos projectes de decoració i il·luminació, però seguia de lluny el món del cafè com en els meus inicis. Veia que en mercats internacionals sorgia el concepte de cafè d’especialitat, quan aquí Espanya encara no existia. El 2009 vaig decidir crear Cafè de Finca per portar aquest tipus de cafè a l’Estat i ara, anys després, som uns dels pioners, amb grans esportistes com a inversors i, fins i tot, una finca pròpia a Hondures”.

Lliçons de vida

“Ara miro enrere i veig que hauria d’haver tingut més paciència a l’hora d'emprendre i gestionar certs aspectes dels negocis. Algunes vegades he pecat d’impacient i, amb el temps, m'he adonat que amb la calma les coses arriben millor. Tot el que vulguis accelerar no acabarà sortint bé”.

“M’agrada molt la gestió de persones, tot i ser un vessant molt complicat d’una empresa. En canvi, considero que la gestió financera és una de les coses més difícils d’un negoci i que no tothom en sap prou. Malgrat que m’agrada aprendre, considero que hauria d’haver tingut més coneixements previs abans de posar-me a crear una empresa per mi mateix”.