Tecnologia

El joc brut de Yogome, l'antic rei de les aplicacions educatives infantils

La companyia mexicana havia inflat els números i va acabar acomiadant tota la plantilla

2 min
La plataforma educativa Yogome va acabar acomiadant tots els treballadors.

Els vuit ascensors de la colossal Torre Latinoamericana, a Ciutat de Mèxic, gairebé no s'aturen mai. Als peus d'aquest gratacel, un dels edificis més emblemàtics del centre històric de la capital, sempre hi ha un aiguabarreig de turistes, executius i joves emprenedors. A l'interior, la torre amaga 44 plantes que acullen des del Museu del Bicentenari, una terrassa amb vistes, una cafeteria i una botiga de records, fins a seus i oficines d'empreses i start-ups de tota mena. Per explicar l'epic fail d'aquesta setmana, ens hem de situar a la planta 17 d'aquest gratacel. El dijous 4 d'octubre del 2018, als voltants de la una del migdia, el personal de Yogome trepitjava per última vegada la seva cèntrica seu. Els ordinadors des d'on havien desenvolupat centenars de jocs educatius digitals per aprendre matemàtiques, anglès o programació estaven apagats. 

"Els advocats ens estan obligant a renunciar als nostres llocs de treball i hi ha guardes de seguretat que no ens deixen marxar si no ho fem", revelaven els treballadors de la companyia a Twitter, a través d'un compte conjunt. Era el missatge que certificava l'ensorrament d'una de les start-ups més prometedores de Mèxic, tal com havia vaticinat anys abans la premsa del país. Fundada el 2011 per Manolo Díaz i Alberto Colín, el projecte va aconseguir aixecar ràpidament 750.000 dòlars a inversors de Silicon Valley. "Van crear una proposta de valor que el mercat va acceptar bé, van saber atraure talent –fitxant 150 treballadors– i van captar inversió nacional i internacional", resumeix Susana Domingo, directora del màster en direcció i administració d'empreses (EMBA) de la UPF - Barcelona School of Management. Les aplicacions educatives de Yogome per a dispositius mòbils van convèncer els usuaris de més de 50 països i, de retruc, diversos fons de capital risc. El 2016 va tancar una ronda de finançament de 6 milions de dòlars i el març del 2018, una última de ben sucosa, de 27 milions. Mig any després, el 18 de setembre, Yogome va perdre la partida.

Aquell dimarts, en una festa que la start-up va organitzar després d'una reunió, un treballador va confessar a un dels inversors que les dades de vendes que la companyia li havia presentat no eren les reals. Presumptament, Yogome havia estat inflant els seus resultats des del 2016, tal com va revelar a la revista mexicana Expansión un dels inversors, després de fer una investigació interna. L'anunci va comportar una allau de reaccions per part d'extreballadors de Yogome, que van apuntar a Manolo Díaz com l'artífex de l'engany. Amb aquest panorama, el 4 d'octubre l'empresa va acomiadar tots els treballadors. 

"En el món de l'emprenedoria, moltes decisions es basen en expectatives –avança Domingo–. Per evitar enganys i, fins i tot, autoenganys, és molt important fer auditories detallades i incrementar el control sobre el govern de l'empresa", apunta. Segons l'experta, aquest tipus de frau és la combinació de dos factors: "la pressió que han d'aguantar les start-ups i la falta d'escrúpols dels seus creadors".

La lliçó

Susana Domingo, directora de l'EMBA de la UPF-BSM, alerta del perill que poden comportar les expectatives en l'emprenedoria. "Poden causar enganys i autoenganys opina. Per evitar-ho, cal fer auditories minucioses, incrementar el control sobre les operacions i sospitar quan es rep una gran inversió tot i tenir pocs guanys", diu.

stats