Homenots i donasses

L’inventor hiperactiu que va donar el nom a Siemens

Werner von Siemens va ser el fundador del gegant industrial, que té més de 300.000 empleats

3 min
Werner von Siemens
 1816-1892

Al municipi metropolità de Cornellà de Llobregat hi ha un carrer dedicat a Lluís Muntadas i Rovira, un empresari del tombant del segle XIX al XX. El seu cognom ens remet a una de les dinasties tèxtils del país, els propietaris de La España Industrial, però ell tenia els seus propis plans. Va ignorar el sector del cotó i es va fer enginyer expert en electricitat, per acabar muntant una gran empresa anomenada La Industria Eléctrica. Més tard fundaria també la mítica Lámparas Z.

Per què comencem parlant de Muntadas en un article sobre Siemens? Doncs perquè aquest empresari va ser l’home clau perquè la companyia alemanya s’instal·lés a Catalunya tan aviat com el 1910. Una fusió entre La Industria Eléctrica i Siemens va servir per crear una firma conjunta anomenada Siemens Industria Eléctrica que es va ubicar a Cornellà, just allà on continua ara, més d’un segle després d’aquella arribada. Per cert, Siemens en alemany es pronuncia més o menys com nosaltres diríem zímens.

Però tornem enrere en el temps per reconstruir la vida del fundador de la multinacional alemanya. Veient que els seus pares no li podien pagar la carrera d’enginyeria, Werner von Siemens va prendre la decisió d’allistar-se a l’exèrcit prussià per aconseguir allà la formació d’enginyer. Va aprofitar el temps, perquè va arribar a tinent d’artilleria alhora que experimentava amb maquinària de tot tipus. Va aprendre’n tant que el 1847, encara a l’exèrcit, va fundar una primera companyia per fabricar línies de telègraf que seria l’embrió de la Siemens.

Aquella empresa es deia Telegraphenbauansalt von Siemens & Halske, o sigui, Empresa Constructora de Telègrafs. Ell i el seu soci Johann Halske van comptar amb el suport financer d’un cosí banquer de Siemens. El negoci anava tan bé que va poder penjar l’uniforme un parell d’anys més tard per dedicar-se únicament a la direcció de la companyia, que no va trigar a instal·lar línies telegràfiques per bona part del continent europeu (Rússia, França, Àustria i Anglaterra). Però Siemens no es va aturar en el territori continental, perquè una invenció seva que permetia aïllar els cables elèctrics va resultar clau per començar a desplegar els primers cables submarins.

La seva empenta i inventiva no tenien aturador: va fer evolucionar el telègraf perquè tingués més usabilitat (1846), va crear un nou tipus de dinamo (1866) i va dissenyar la primera locomotora elèctrica (1879) i el primer ascensor també elèctric (1880, abans eren hidràulics o de vapor), entre moltes altres coses. Es considerava més inventor que empresari. Enmig d’aquest frenesí investigador també va tenir temps per exercir de diputat al Parlament de Prússia (1862-1866), per ascendir a l’estament nobiliari -va afegir la partícula von al seu cognom- i per casar-se un parell de cops, el segon amb una cosina llunyana.

El 1889, quan va deixar el dia a dia de l’empresa que havia fundat, la companyia ja donava feina a 5.000 treballadors. Va morir només tres anys més tard, víctima d’una pneumònia, curiosament només dos dies després que a molts quilòmetres de Berlín, al Ferrol, nasqués algú altre que acabaria influint sobre milions de vides, però en sentit negatiu.

Han passat més de 200 anys del naixement de Werner von Siemens i 175 de la creació de la companyia alemanya, que continua viva, amb més vigor que mai: més de 300.000 treballadors, 68.000 milions d’euros de facturació anual i infinitat de filials repartides per mig món que es dediquen a negocis tan diversos com l’electrònica, la indústria digital, les infraestructures, la maquinària mèdica, la mobilitat i, fins i tot, l’immobiliari i els serveis financers, entre molts d’altres (per exemple, a Espanya són els propietaris de Gamesa, l’empresa que fabrica els aerogeneradors dels parcs eòlics).

Els màxims accionistes són la família Siemens, que estan representats al consell d’administració per Nathalie von Siemens i que acumulen un paquet valorat en 6.800 milions d’euros.

stats