Un incendi, un segrest i una riuada: la desfeta dels gelats Avidesa

“El sandvitx de nata era boníssim”, exclama la Laura, que freqüentava les platges del Maresme a finals dels 70. “En recordo els polos de taronja o de llimona: eren més grossos i bons que els de la resta de marques”, afegeix la Carme, que aleshores tan sols tenia 15 anys. “Doncs jo preferia els gelats Camy i els ColaJet, però les cartes de gelats d’Avidesa eren a tot arreu”, apunta en Pere.

Als 70, a Espanya, els gelats Avidesa es van fer molt famosos. N’hi havia de tots els gustos. Des d’Alzira, al País Valencià, Avidesa havia aconseguit bastir un imperi capaç de consolidar-se com una de les marques més conegudes del país, al costat de Camy i Frigo. Però el 1994 els seus gelats es van esfumar. La història que s’amaga rere la seva desaparició té tots els ingredients per convertir-se en un gran thriller : un incendi, un segrest, una riuada que es va emportar les instal·lacions i un ball de mans al capdavant de l’empresa que va acabar desfent el negoci.

Però, per entendre-ho tot, cal parlar de Luis Suñer Sanchis, el fundador d’Avidesa. Va néixer el 1910 a Alzira i va heretar dels seus pares l’empresa Cartonajes Suñer. Amb una gran visió pels negocis, va convertir el petit taller de caixes de cartró en l’empresa líder del sector a Espanya, tot i patir un incendi que ho va destruir tot. El 1956 va crear Avidesa, una empresa dedicada inicialment a la producció i l’explotació avícola, però que ben aviat va passar a produir gelats. “Aleshores al sector encara hi havia poca competència -contextualitza Neus Soler, professora de màrqueting de la UOC-. Els únics gelats que es comercialitzaven eren de gel, de gustos cítrics i que es posicionaven dins el segment de les llaminadures infantils”, explica.

Però aquesta percepció estava canviant i Suñer ho va saber llegir. A principis dels 60 també va néixer Helados Camay -que Nestlé compraria i rebatejaria amb el nom de Camy- i, ja als 70, Miko. Juntes compartirien mercat amb la pionera del sector: Frigo. “Apostar per la industrialització dels gelats, que aleshores es feien encara de manera artesanal, era un negoci segur per a Avidesa”, opina Soler. Amb l’èxit simultani de l’empresa de cartró i del negoci dels gelats, Suñer es va convertir en l’empresari del moment. El 1978 va ser la persona d’Espanya que més ingressos va declarar a Hisenda. Però la bona ratxa se li va estroncar aviat.

El 13 de gener del 1981 sis membres d’ETA van entrar al seu despatx i se’l van emportar. Va estar segrestat durant tres mesos, fins que la família va pagar 325 milions de pessetes, un cop per a la solvència del seu imperi. I, al cap d’un any, el trencament de la presa de Tous es va endur les instal·lacions d’Avidesa. El negoci mai va reflotar. El 1991, després de la mort de Suñer, l’empresa va començar a canviar de mans fins que va acabar controlada per Nestlé, que en va eliminar la marca el 1994 per similituds amb Camy. Des del 2003, i després de ser comprada per ICFC, de l’antiga fàbrica d’Avidesa en surten les marques blanques de Carrefour, Eroski i Caprabo.