La gran apagada de la històrica Maplin

Sittingbourne és un municipi d'uns 40.000 habitants, al sud-est del Regne Unit. Al bell mig del nucli urbà hi ha un gran parc central i l'hospital. Una mica més enllà, l'estació de ferrocarril que connecta la ciutat amb Londres, a 72 quilòmetres de distància. Però aquest Epic fail comença al Sittingbourne Retail Park, el centre comercial que hi ha a tocar de l'estació i on molts dels seus habitants s'escapen a sopar els caps de setmana. Hi ha un McDonald's i un KFC. També s'hi acosten quan han de comprar mobles, joguines per a les seves mascotes o accessoris per al cotxe. El Sittingbourne Retail Park és petit, però hi ha una mica de tot. El 14 de febrer del 2017, el diari regional Kent Online va publicar una notícia que els va fer contents: els supermercats M&S Foodhall i la cadena d'electrònica Maplin estaven a punt d'obrir-hi botiga. Les inauguracions havien de suposar un revulsiu econòmic per al complex, però també per al municipi, amb la contractació d'un centenar de persones. Ara bé, a l'hora de la veritat només M&S Foodhall va aconseguir sobreviure-hi. La vida de Maplin va patir un gir inesperat. 

Tan sols mig any i escaig després d'obrir a Sittingbourne Retail Park, la cadena d'electrònica –una de les més conegudes del país– va omplir els aparadors de l'establiment amb pòsters que anunciaven forts descomptes "per tancament". No va ser l'única botiga Maplin del Regne Unit i d'Irlanda on van aparèixer aquests cartells. Contra tot pronòstic, la companyia s'havia declarat insolvent. Al mes de juny tancava l'última de les 200 botigues Maplin i s'acomiadaven els últims treballadors dels 2.300 que havia arribat a tenir la cadena, segons la BBC. Però què va passar perquè Maplin tingués aquest final? 

"Arrossegaven molts problemes financers", avança Josep Maria Espinet, professor de l'àrea de comercialització de la Universitat de Girona (UdG). Per entendre d'on van sorgir, resseguim-ne la història. Maplin va néixer el 1972 de la mà de dos aficionats a la tecnologia que tenien problemes per aconseguir components electrònics. Des de la seva habitació venien els components per correu postal a altres aficionats. El negoci va anar escalant i van acabar obrint una botiga física. El 1982 ja facturaven uns 3 milions de lliures esterlines anuals. "L'auge de la informàtica i de l'electrònica domèstica de la dècada de 1980 els va jugar a favor", apunta l'expert. El 1994, amb el negoci ja plenament consolidat, els fundadors van vendre Maplin al fons d'inversió Cannon Street, tot i que van seguir ocupant la direcció del negoci. Van obrir més botigues al país i van fer el salt a l'estranger obrint una empresa subsidiària a Hong Kong. Aquests moviments, però, van generar un deute de 40 milions de lliures, que va anar creixent any rere any. La situació es va agreujar amb l'esclat d'Amazon i del Brexit. "Hem treballat fort per mitigar la devaluació de la lliura i la baixada del consum arran del Brexit", va explicar Graham Harris, director executiu de Maplin en un comunicat. Finalment, però, no se'n va sortir.