‘EPIC FAILS’

El sistema operatiu ‘Made in Catalonia’ que es va avançar a Google

Marc Amat Vilà
3 min
El sistema operatiu ‘Made in Catalonia’
  que es va avançar a Google “EyeOs va saber aprofitar la finestra d’oportunitats: va ser al lloc idoni en el moment oportú, es va convertir en un referent i va vendre’s quan el panorama es va tornar complex -explica Xavier Ferràs, professor d’Esade-. Els escriptoris virtuals tenien sentit, però la informàtica ja estava en mans de grans companyies”, diu.

Olesa de Montserrat no és Silicon Valley, però l’1 d’agost del 2005 un grup de joves programadors hi va fer néixer EyeOs, un sistema operatiu al núvol que, si avui dia seguís actiu, recordaria força serveis com Google Drive, Dropbox o iCloud. Aquests joves programadors sovint quedaven per treballar junts, però sempre hi havia algú que es deixava els documents al seu ordinador i no hi podien accedir. “En aquella època havíem de traginar els arxius en discs, en llapis de memòria o per correu electrònic, sempre que no pesessin més de 10 MB”, recorda entre rialles a l’ARA Pau Garcia-Milà quinze anys després de fundar EyeOs. “El 2005 la paraula núvol encara no s’associava a cap concepte tecnològic”, rememora. I va ser així com van començar a idear un sistema còmode que els permetés tenir els arxius sempre disponibles a internet en una espècie d’escriptori virtual. Aleshores no s’imaginaven que tenien entre mans un projecte que els duria, al cap de quatre anys, a donar feina a una vintena de persones i a tenir centenars de milers de descàrregues arreu del món.

Des del portal EyeOs.info, els usuaris podien accedir a un escriptori virtual propi en què trobaven els seus arxius acompanyats d’un munt d’aplicacions: des d’un editor de text fins a un calendari, una calculadora, un reproductor de música o un joc d’escacs. Va ser un èxit. Al cap de pocs mesos, prop de 30.000 usuaris d’arreu del planeta ja hi treballaven. “Va ser una època molt bona i ho fèiem tot sense por -recorda Garcia-Milà-. Qui volia tenir un espai a internet per emmagatzemar-hi informació tan sols tenia dues o tres alternatives, i una era la nostra: pràcticament no teníem competència”, explica. De fet, el panorama els jugava molt a favor. “Era un moment de consolidació del mite emprenedor i de creixement o consolidació de noves start-ups com Google, Facebook, Netflix o YouTube”, contextualitza Xavier Ferràs, expert d’Esade en innovació. El 2011 EyeOs va incorporar Michel Kisfaludi, antic director general de Deustche Bank a Espanya, com a director executiu del projecte i va tancar una primera ronda de finançament. Volien llançar un producte orientat a empreses per facilitar-los el pas a treballar al núvol. “A banda de diners, també necessitàvem persones amb experiència -recorda l’emprenedor-. Jugàvem en un mercat en què tot era nou”, apunta.

Però el 2013, després d’anys d’acumular èxits, va saltar una notícia als mitjans: EyeOs estava a un pas de fer fallida. No havia aconseguit tancar una segona ronda de finançament, vital per al projecte. “El mercat havia anat evolucionant i ja no estàvem sols -explica Garcia-Milà-. De cop, la nostra tecnologia competia amb gegants com Google o Microsoft, amb pressupostos il·limitats i equips 10 vegades més grans”. Finalment, van vendre el projecte. El 2014 Telefónica va comprar EyeOs en una maniobra per pujar al carro d’una tecnologia que s’estava estenent a gran velocitat. Segons els mitjans, l’operació va costar 17.500 euros, a més dels prop de tres milions que suposava fer front a les pèrdues que arrossegava el projecte. Garcia-Milà va seguir-hi vinculat de manera externa, però de seguida va començar a donar forma a IdeaFoster, una nova start-up dedicada a convertir idees en projectes. Al cap de tan sols dos anys, Telefónica va anunciar l’adeu definitiu a EyeOs després de reconèixer que no havien sigut capaços de fer créixer el projecte al ritme esperat.

La lliçó

“EyeOs va saber aprofitar la finestra d’oportunitats: va ser al lloc idoni en el moment oportú, es va convertir en un referent i va vendre’s quan el panorama es va tornar complex -explica Xavier Ferràs, professor d’Esade-. Els escriptoris virtuals tenien sentit, però la informàtica ja estava en mans de grans companyies”, diu.

stats