Moda
Emprenem  /  Casos d'èxit 02/10/2022

El gens glamurós bressol del Chanel número 5

Grasse té una doble cara: la turística, decadent, i la professional, on les grans marques del sector del perfum tenen els seus tallers

5 min
perfum

GrasseAmb gairebé tota probabilitat algun dels perfums que has tingut a casa o el que estàs fent servir aquests dies ha estat elaborat amb essències o flors cultivades a la considerada capital mundial del perfum contemporani. Es tracta de la localitat francesa de Grasse, amb poc més de 50.000 habitants. Tot i estar a menys de 20 quilòmetres de Canes en cotxe, el seu glamur (com a mínim el visible) queda lluny dels vaixells, les botigues Gucci o Chanel o dels Ferraris i Porsches que engalanen les ciutats de la Costa Blava.

Per fer una fotografia ràpida, el nucli antic de Grasse recorda una mica el de Girona, de carrers estrets i empedrats, però en un estat decadent, lluny dels seus anys gloriosos. Això sí: per recórrer-lo has d'estar en forma perquè com que es tracta d'una població muntanyosa, situada entre els peus dels Alps i el mediterrani, les pujades i baixes són molt més accentuades. De fet, la similitud entre la ciutat occitana i la capital gironina és tal que el rodatge de la pel·lícula El perfum (2005), basada en el bestseller de l'alemany Patrick Süskind, una part del qual passa a Grasse, es va fer a Girona, convertint el seu Barri Vell en el de la localitat francesa, però ambientada en el segle XVIII.

A la cara visible de Grasse, la turística i per on passen més de dos milions de persones a l'any, no hi ha botigues de perfums de Dior, ni Chanel o Yves Saint Laurent. El que hi ha és una mena d'oligopoli format per tres grans perfumeries desconegudes pel gran públic i que tenen un cert aire d'aquelles cadenes de perfums d'imitació que han irromput en el mercat en els darrers anys. La més important és Fragonard, que també té botigues de roba, tant d'adults com de petits, i fins i tot el seu propi museu del perfum, seguida de Galimard i Molinard. En totes tres tens l'opció de conèixer com es fa el producte i de crear-ne un de propi. "Treballen les seves marques, que estan dirigides purament al turisme de la localitat perquè els seus productes no els trobaràs en botigues de perfum especialitzades", expliquen fonts del sector. A aquest oligopoli turístic s'hi ha de sumar el Museu Internacional del Perfum, ubicat al centre històric, que va obrir les portes el 1989 i que es va remodelar a finals de la dècada dels 2000. El museu repassa els 4.000 anys d'història d'aquest producte i es poden veure les primeres ampolles de perfum. Entre els experts hi ha unanimitat que és un dels més importants del món.

La cara oculta i poderosa de Grasse

Ara bé, la cara que no mostra la ciutat és la que realment deixa clar que és la capital mundial de la perfumeria moderna, on es va crear el mític Chanel número 5 i d'on la mateixa casa Chanel, Dior o Yves Saint Laurent compren matèries primeres per fer els seus productes estrella. "La població seria com el port de Barcelona: pots trobar embarcacions professionals i, alhora, fer una volta amb les famoses Golondrinas", diuen diferents veus del sector.

Però per entendre com Grasse ha arribat a aquest punt s'ha de fer un salt al passat. Entre els segles XI i el XVIII el motor econòmic de la ciutat francesa era l'adoberia de pells. Com que era un producte que feia molt mala olor, el sector va començar a impregnar-lo amb olis aromatitzats per a clients com reis o la noblesa europea, fins al punt que al segle XII el rei Felip II de França va reconèixer com a professió la de mestre guanter perfumista. "Hi ha una llegenda que diu que passaven les pells pel que es coneix com a fontaines parfumées, unes fonts d'aigua perfumada", detallen els experts. De fet, algunes d'aquestes fonts són actualment en un dels palauets que ha comprat a la ciutat en els darrers anys Louis Vuitton, que comparteix amb Dior, i que fan servir com a taller de perfumeria.

Amb la Revolució Francesa, com gairebé tot al país, es va enfonsar l'economia de la ciutat, però no el gust per la perfumeria. L'augment dels impostos va ferir de mort la indústria de la pell en benefici de la de la perfumeria, que va començar a desenvolupar-se tècnicament i va generar que les grans empreses del sector comencessin a comprar a la ciutat francesa les matèries primeres. Que Grasse s'especialitzés precisament en l'essència del producte no va ser casual, ja que el que volia era evitar competir amb París, on es concentraven, i encara ho fan, la majoria dels grans perfumistes.

Es calcula que a la ciutat de la Costa Blava hi ha unes 450 plantes i flors diferents gràcies al seu microclima. De fet, la ciutat, rodejada de camps, va canviant de colors en funció de la flor que s'imposi, sobretot a la primavera i l'estiu. Al maig hi predomina el color rosa de la rosa de maig, mentre que al juny i juliol mana el lila de la lavanda, que es recull en aquesta estació. Com passa amb el raïm i el sector del cava, cada flor es recull en una època determinada i fins i tot en una hora concreta per esprémer la seva millor qualitat. "Els gessamins s'agafen sempre de matinada", expliquen fonts del sector. Tot i que pràcticament totes les grans marques recorren a les matèries primeres de Grasse per fer els seus perfums, només una té terrenys de flors al municipi: es tracta de Chanel i són de roses i gessamins (flor amb què es fa el mític número 5). Potser per aquesta exclusivitat s'explica que als terrenys en qüestió s'hi especifiqui amb un cartell: "Aquests camps pertanyen a Chanel".

A finals del segle XX el sector va patir una punxada a la ciutat, però cap a inicis del 2000 va ressorgir i ara està en un dels seus millors moments. "Amb les últimes crisis va començar a haver-hi una tornada a la natura, als ingredients d'origen natural i això va fer que les grans companyies de perfums tornessin a fer inversions a Grasse comprant vells palauets que hi ha repartits per la ciutat", concreten els experts.

En aquest període s'han recuperat diferents varietats de flors. "També hi ha una escola per aprendre la professió, el Grasse Institute of Perfumery", explica Olivier Cresp, membre de l'Acadèmia del Perfum de Madrid, en una entrevista feta per la mateixa institució.

L'exclusivitat del perfumista

El model de funcionament del sector és una mica particular respecte d'altres. A diferència, per exemple, de Dior, que té el seu propi perfumista, hi ha moltes marques que no compten amb aquesta figura i recorren a empreses del sector, que en aquest cas no tenen marques pròpies, per demanar idees per fer nous productes. "Són aquestes multinacionals les que han tornat d'una manera o una altra en la darrera dècada a Grasse", concreten els experts. Entre aquestes companyies hi ha Givaudan; Firmenich, que té un centre d'investigació a la ciutat; International Flavors & Fragrances Inc.; Symrise, que va comprar dues empreses del sector, o Mane, que és a tocar de la localitat francesa.

Trobar un perfumista experimentat no és fàcil. "N'hi ha menys que astronautes", apunten diferents veus del sector. A tot el món només hi ha entre 30 i 40 dels que es coneixen com a grans perfumistes, que són els que tenen un mínim de 20 anys d'experiència en el sector; alguns d'aquests treballen a Grasse i una majoria a París.

Turísticament la ciutat es dirigeix bàsicament al visitant del seu país, així com a l'anglès, l'alemany i l'italià, i té similituds amb Catalunya: "Tenen el seu mateix microclima, suau, assolellat i humit per la proximitat amb el mediterrani", expliquen els experts. De fet –afegeixen–, encara que el reconeixement i el primer lloc del pòdium se l'emporta sempre França, no s'ha d'oblidar que Espanya és el segon exportador de perfums a escala mundial.

I Grasse encara té un altre element en comú amb el país veí: la migdiada. En diferents punts turístics trobes el que en diuen "migdiades perfumades", que són gandules de diferents colors que et permeten fer un descans mentre el nas continua gaudint del seu còctel d'olors inacabable.

stats