El gegant químic del científic autodidacte

BarcelonaAvui dia tothom relaciona el municipi de Martorell (Baix Llobregat) amb la factoria gegantina que la Seat hi té instal·lada, una veritable ciutat d’11.000 treballadors destinada a la fabricació d’automòbils. Però això no sempre ha sigut així, perquè molts anys enrere Martorell era coneguda per la presència de la Solvay, una empresa química que hi tenia una planta molt important, i també la seu social de la firma per a tot l’Estat. El 1969 es va posar la primera pedra del complex industrial destinat a fabricar clorur de vinil, poc després que la Seat hagués adquirit una parcel·la de 100 hectàrees. El complex que la multinacional belga tenia a Torrelavega (Cantàbria) perdia pes davant de la flamant instal·lació de Martorell. Mentre el 1972 la planta de Solvay ja va començar les seves operacions, el projecte del fabricant d’automòbils es va reduir a un centre tècnic en marxa dos anys més tard; la gran fàbrica encara hauria d’esperar dues dècades més.

Amb el pas dels anys es va repetir el viatge, però a la inversa: la seu formal de Solvay va passar de nou a Torrelavega i el negoci de Martorell ha viscut permanentment sota l’amenaça del tancament. De fet, la factoria ja no pertany a Solvay, sinó que va passar a mans de la multinacional britànica Ineos. La necessitat constant de sal per als processos productius de Solvay ha provocat que, durant gairebé un segle, les mines de potassa de Súria (Bages) hagin tingut una estreta relació amb la multinacional belga.

Més enllà de la seva extinció a Catalunya, Solvay és un dels grups empresarials més potents d’Europa, i per buscar els seus orígens cal viatjar fins al 1863, quan Ernest Solvay (1838-1922), un químic belga, va posar en funcionament una fàbrica per aplicar el seu mètode de producció de carbonat sòdic, un procés que va idear amb poc més de vint anys i que va acabar patentant. Va passar al cabal científic sota la denominació de Procés Solvay i es va constituir en la base de la ingent fortuna del químic belga, atès que li va permetre aconseguir el monopoli mundial de la fabricació de sosa (carbonat sòdic). Problemes greus per la inflamació de la pleura li van impedir anar a la universitat, i la seva formació va ser eminentment autodidacta i empírica –treballava en una fàbrica del seu oncle–, cosa que faria que tot plegat fos encara més meritori.

Bona part del seu patrimoni el va emprar per finançar activitats de recerca científica i, per sobre de tot, per a la creació de l’anomenat Congrés Solvay, una cimera dedicada a la ciència més puntera del moment, encetada el 1911 i que tradicionalment ha reunit les ments més brillants del planeta. En la que potser va ser l’edició més celebrada, la del 1927, es van aplegar eminències com Albert Einstein, Niels Bohr, Werner Heisenberg, Paul Dirac o Erwin Schrödinger. L’any passat es va celebrar la que de moment és l'última edició, sota el títol La física de la informació quàntica.

Tornant al vessant de Solvay com a empresari, és important destacar que va ser un dels pioners en el reconeixement de prestacions socials per als treballadors (pensió de jubilació, jornada de vuit hores, formació contínua, vacances pagades...) tan aviat com al tombant de segle. També va ficar un peu a la política i va ser nomenat senador durant la dècada dels anys deu. Tota aquesta trajectòria li va valer distincions honoràries tant per part de Bèlgica (Orde de Leopold) com de França (Legió d’Honor). La importància de les seves fàbriques per a l’economia local ha fet que avui dia existeixin dues localitats que porten el nom de l’empresa: la vila de Solvay, a l’estat de Nova York, i la ciutat de Rosignano Solvay, a la Toscana italiana.

Avui dia Solvay és una empresa transnacional que factura per sobre dels 10.000 milions d’euros, amb més de 20.000 treballadors i presència en seixanta-tres països diferents. El major accionista és una societat de cartera anomenada Solvac, que posseeix un 30% del capital i que està presidida per Jean-Marie Ernest Solvay. El màxim accionista d’aquesta societat (5%) també és un Solvay, de nom Patrick. La nissaga continua.