Fusionar pizza i amanida: així va fracassar l'aposta més estranya de Telepizza

L'estiu del 2014 els aparadors de Telepizza van tintar-se de verd. Els vidres dels establiments es van omplir de cartells que anunciaven l'estrena d'una nova pizza: la Pizzalada. "Una deliciosa base de pizza Bacon Crispy coberta d'amanida cèsar amb pops de pollastre", descrivia la companyia a l'anunci, al costat d'una fotografia de l'invent. "La pizza més sorprenent de Telepizza", completava amb lletres verdes. A la imatge, s'hi veia una base de pizza en forma de bol coberta de tires de bacó, moltes fulles d'enciam i ruca, tomàquets cherry, les boletes de pollastre i uns bons raigs de salsa Cèsar. Amb aquesta aposta, la cadena de pizzeries buscava donar resposta a una demanda que havia detectat entre la seva clientela: cada vegada els consumidors valoraven més els ingredients frescos i naturals. "Espanya és un dels països on la dieta mediterrània està més arrelada i, per tant, on la població es decanta menys pel menjar ràpid", justifica Neus Soler, professora experta en màrqueting de la UOC. Si bé la idea de fusionar amanida i pizza era un intent d'arribar als consumidors amb hàbits saludables, va causar força mals de panxa a la companyia. 

El mercat no va saber digerir la proposta, que va acabar desapareixent al cap de poc temps. "Al final, la Pizzalada no aconseguia satisfer ningú: ni el client que volia assaborir el concepte original de pizza ni el que volia portar una dieta més saludable", analitza Soler. Aquest és el principal punt feble que tenia la proposta. De fet, al cap d'uns anys, la mateixa companyia va definir la Pizzalada com "un intent desesperat per unir dos mons oposats que va degenerar en una de les nostres creacions més macabres". Ho va dir el 2017, en el marc de la campanya #TelepizzaResurrection, que proposava reviscolar les apostes "més terrorífiques" durant la celebració de Halloween. 

Tanmateix, el concepte trencador de la Pizzalada no va ser l'únic contratemps. Quan es va començar a vendre, alguns clients van difondre a les xarxes les fotografies reals del producte que els arribava a casa. N'hi ha prou amb fer una cerca a Twitter per corroborar que no s'assemblaven gens a les de les fotografies. "L'empresa no va formar degudament el personal en relació amb la presentació del producte, ja que servien les pizzes amb els ingredients correctes però quantitats i disposicions molt diferents –analitza l'experta–. En moltes ocasions, el plat que arribava a casa dels clients no era el de l'anunci i, a més, no entrava gens per la vista", assegura. Per acabar-ho d'adobar, la pizza tenia un preu de 9,95 €. "La clientela el trobava massa elevat, per una base de farina plena de fulles d'enciam –resumeix Soler–. Al final l'experiència de consum quedava reduïda a menjar una simple amanida amb pa", conclou. 

Per a Neus Soler, l'error que va cometre Telepizza encara és més flagrant si es té en compte que, tan sols un any abans, la companyia ja havia tingut mala sort amb una altra invenció: la pizza Nature. "Era una pizza presentada el 2013, feta de massa integral i verdures a la graella, que tampoc va agradar", acaba.