Forecast, la firma de moda que no va saber prendre’s les mides
La marca, propietat de l’extremenya Saycars, va acabar en concurs de creditors després d’una forta expansió
El divendres 4 d’abril del 2014, la marca de moda espanyola Forecast estava d’enhorabona. Acabava d’aixecar la persiana de la seva primera botiga a Barcelona, al centre comercial L’Illa Diagonal. Es tractava de la primera pedra a la capital catalana d’un ambiciós pla d’expansió que havia de convertir la companyia en un dels principals noms del sector de la moda a Espanya. Sota la batuta de Juan Carlos Ibáñez, el grup Saycars -el propietari de la marca- s’havia marcat un objectiu: inaugurar 150 botigues pròpies en tan sols cinc anys. El repte era majúscul, però el president es mostrava convençut que ho aconseguiria. “Tenim l’estructura necessària per fer front a una xarxa de botigues molt més gran, si bé necessitem pulmó financer per aconseguir-ho”, explicava en declaracions al digital Moda.es. Tan sols tres anys més tard, però, el panorama s’havia capgirat. Forecast no havia estat capaç de seguir el seu full de ruta. No només operava tan sols en una cinquantena de punts de venda -la meitat eren corners a El Corte Inglés-, sinó que Saycars havia presentat concurs de creditors.
“En el món empresarial, l’ambició pot ser un bon aliat, però cal vigilar que els plans que es projecten siguin viables”, recorda Josep Maria Espinet, professor de l’àrea de comercialització de la Universitat de Girona. En el cas de Forecast, la patacada es va començar a escriure dos anys abans de l’obertura de la flamant botiga a L’Illa Diagonal. El 2012, la marca va decidir que calia donar un cop de timó. Forecast havia nascut el 1991 al petit poble extremeny de Llerena, a Badajoz, com una de les marques insígnia del grup familiar Saycars, especialitzat en produir peces de roba que venia sota el nom de Forecast -al canal multimarca- o per a tercers. Dos anys abans d’aterrar a Barcelona, la marca va contractar una consultora perquè els dibuixés un pla d’expansió. El patró passava per apostar per l’obertura de botigues pròpies en indrets clau de la geografia espanyola. “En aquells anys, s’havia posat de moda que les marques tinguessin flagships stores, locals que, per la seva ubicació, donaven molta notorietat a les firmes”, apunta Espinet. Els va sortir bé.
Madrid, Barcelona, Bilbao, Sevilla, Sant Sebastià... En qüestió d’un any, Forecast ja havia obert 18 botigues pròpies i l’optimisme s’havia apoderat de la companyia: si el 2013 havia facturat 30 milions d’euros, el 2014 esperava fregar els 36. “Però les flagship stores tenen un cost econòmic molt alt i, si bé generen molta notorietat, sovint no es converteixen en grans rendiments -apunta l’expert-. Les empreses que hi aposten han de gestionar les despeses amb molta cura”, afegeix. El 2017 Saycars -que gestionava la producció de Forecast- va presentar concurs de creditors per la “caiguda sostinguda de vendes i de quota de mercat”. Arran de l’intens creixement, havia generat un passiu financer de 14 milions d’euros. El 2018 la societat Mistic Triunfo, vinculada al fons Black Toro, va provar de rescatar la companyia, però va acabar tancant-ne totes les botigues el 2020, entre crítiques de mala gestió.
