Tecnologia
Emprenem 17/04/2021

Flooz, la moneda virtual preferida pels gàngsters i els estafadors

La plataforma va ser una de les precursores del bitcoin fins que es va convertir en una eina per al crim

2 min
Flooz, la moneda virtual preferida pels gàngsters i els estafadors

El currículum de Whoopi Goldberg és enlluernador. L’actriu i productora nord-americana va pujar per primera vegada a un escenari als 8 anys i, des d’aleshores, no ha parat d’acumular èxits. El 1985 va debutar a la pantalla gran amb El color porpra, de Steven Spielberg; al cap d’un temps va aparèixer a la mítica sèrie Star Trek ; cinc anys més tard va aconseguir el seu primer Oscar amb Ghost i va presentar la gala dels premis en quatre ocasions.

Quan es repassa la seva trajectòria, però, poca gent esmenta el seu pas pel món publicitari. El 1999 Goldberg va ser la protagonista d’una gran campanya per donar a conèixer Flooz, una empresa puntcom que acabava de llançar un nou servei de moneda virtual. El funcionament era molt senzill: el consumidor podia comprar monedes flooz per internet i utilitzar-les per adquirir productes en establiments adherits a la plataforma. N’hi havia de tota mena. Des de botigues de discos fins a llibreries o negocis de venda de mobles. “Podríem dir que flooz va ser un dels avis de l’actual bitcoin”, simplifica Xavier Ferràs, professor d’Esade expert en innovació. L’invent va durar ben poc.

A finals dels 90 Robert Levitan, un jove emprenedor que havia fet fortuna cofundant portals webs per al públic femení, va posar en marxa Flooz. “La idea era bona: crear una moneda virtual per transaccionar a la xarxa. Fins i tot podia semblar simpàtica a usuaris amb un cert component antisistema i que veien Flooz com una alternativa que s’escapava del control d’entitats bancàries i reguladors”, analitza Ferràs. Levitan va convèncer inversors perquè aportessin 35 milions de dòlars; va invertir-ne 8 en la gran campanya publicitària i va convèncer desenes de comerços en línia d’adoptar la divisa. L’empresa va acabar el primer any havent venut tres milions de dòlars en flooz. El 2000 la xifra s’havia enfilat als 25, segons va publicar el New York Times. “És ideal per introduir nous compradors a l’entorn digital, perquè per pagar amb flooz no cal introduir cap targeta de crèdit”, explicava Russ Eisenman, director de màrqueting de TowerRecords.com, un dels establiments adherits a la plataforma.

L’estiu del 2001 Flooz va deixar d’operar. L’FBI havia alertat l’empresa que grups de mafiosos russos estaven utilitzant la plataforma per comprar moneda virtual amb targetes de crèdit robades, en el marc d’una xarxa de blanqueig de capitals. S’havien comprat 300.000 dòlars en flooz provinents de targetes sostretes. Davant d’això, l’empresa va aturar la moneda. Més tard, el fundador va explicar en una entrevista a The Industry Standard que la investigació havia conclòs que un 19% de totes les transaccions registrades a la plataforma havien estat fraudulentes.

“Escapar dels reguladors pot ser un gran atractiu per a les monedes virtuals, però també la seva principal amenaça -diu Ferràs-. Flooz era un sistema embrionari que ràpidament va atreure gàngsters i estafadors”, conclou. El 26 d’agost va desaparèixer per sempre, però avui la moneda és considerada com un dels precursors del bitcoin o del diem, la moneda de Facebook.

stats