El fill de banquer que va crear l'imperi alemany del metall

Des de fa més de mig segle, i de manera cíclica, el nom de la model barcelonina Carmen Cervera Fernández ocupa espais generosos als mitjans de comunicació per les més diverses raons. Avui coneguda com a baronessa Thyssen, Cervera ha estat notícia sovint aquests darrers anys per la seva col·lecció d’art, procedent del seu difunt marit, de qui també provenien el títol i el cognom que fa servir. Qui tingui certa edat recordarà la figura d’aquell home corpulent d’aspecte germànic que va contraure matrimoni amb la catalana l’any 1985, però pocs s’han preguntat per l’origen de la fortuna dels Thyssen, tot i ser una de les famílies cabdals de la indústria europea.

El 1921 va néixer als Països Baixos el cinquè fill de Heinrich Thyssen, de nom Hans Heinrich i futur espòs de l’esmentada Carmen Cervera. Va heretar part d’un imperi empresarial que primer havia passat per les mans del seu pare i que havia creat el seu avi, August Thyssen, al llarg de la segona meitat del segle XIX. Així arribem a l’origen de la fortuna industrial de la nissaga. Amb això no hem de pensar que August Thyssen fos el clàssic emprenedor que comença del no-res, perquè no és el cas; de fet, la seva trajectòria professional va començar precisament al banc del seu pare, cosa que dona una idea del potencial econòmic de la família. La llavor de l’imperi industrial la va sembrar el 1871, amb la creació de la Walzwerk Thyssen & Co., una empresa de laminatges de metall. De seguida va començar la diversificació, primer amb tota mena de productes de ferro i acer, per després posar un peu a la mineria del carbó i, fins i tot, a la generació d’energia. Això últim va ser possible gràcies a l’adquisició (1902) de la Rheinisch-Westfälisches Elektrizitätswerk Aktiengesellschaft (Empresa Elèctrica de Renània-Westfàlia), la que avui és coneguda com a RWE.

Durant el període d’entreguerres, la indústria pesant germànica va experimentar una crisi, a causa de l’excés de capacitat productiva i de les caigudes de preus, circumstància que va empènyer els afectats a crear un càrtel que dominés el mercat, tant del ferro i l’acer com de la mineria. En aquest consorci, anomenat Vereinigte Stahlwerke AG (Indústries del Metall Unides), la companyia Thyssen hi va tenir un paper central.

Si alguna cosa va aportar August Thyssen al món de la gestió empresarial, va ser la seva gran capacitat de delegar en els seus directius, disposat a acceptar –quan calia– la renúncia de les idees pròpies si considerava que les dels seus comandaments eren més encertades. També va destacar per la seva aposta decidida per promocionar les joves generacions de treballadors qualificats cap a càrrecs directius. Des del punt de vista corporatiu, va impulsar la integració vertical del negoci, és a dir, el control de tota la cadena d’activitats: des de la totalitat de les etapes de producció dels metalls, fins a la distribució amb una flota de vaixells i de ferrocarrils pròpia. Malgrat la seva condició de multimilionari –era un dels homes més rics d’Alemanya– Thyssen es va envoltar sempre d’austeritat i no va deixar mai de treballar. Segons deia, si descansava es rovellava. Quan va morir, l’imperi va passar a mans de dos dels seus fills: Fritz, estretament vinculat al nazisme, i Heinrich, casat amb una aristòcrata hongaresa de cognom Bornemisza, el mateix que avui llueix la col·lecció pictòrica parcialment exposada a Catalunya. L’afició a l’art que tenia el marit de Carmen Thyssen provenia precisament del seu avi August, que va ser el primer de la família a invertir diners en la constitució d’una col·lecció d’obres d’art.

Tres quarts de segle després de la seva mort, l’empresa que havia fundat es va fusionar amb un dels seus competidors, Krupp, l’empresa que va començar fabricant canons (firma de la qual ja vam parlar en aquesta mateixa secció), per esdevenir un gegant anomenat ThyssenKrupp. Avui en dia, l’empresa factura 40.000 milions d’euros, té 96.000 treballadors i el seu màxim accionista, amb una cinquena part del capital, és la fundació Alfried Krupp von Bohlen und Halbach-Stiftung.