Fèlix Ortega

Director general de Barcelona Activa

2 min

Formació

De petit vaig estudiar a l’escola PIVE de Tona, i al batxillerat vaig anar a l’institut a Vic. Als 18 anys vaig entrar a la UB per estudiar dret i vaig anar a viure a Barcelona, on m’he quedat fins ara. Vaig fer la carrera entre el 1989 i el 1994, i després vaig fer el servei militar. En acabar, vaig cursar un màster en gestió d’empreses audiovisuals entre l’any 1999 i el 2001. A més, en paral·lel sempre he estat vinculat al món de la música: vaig crear un grup i vaig treballar de redactor musical.

Trajectòria professional

Una de les meves primeres feines va ser com a advocat de COM Ràdio. Després vaig passar a ser gerent del mateix mitjà, i el 2004 també gerent de la Xarxa Audiovisual Local, en els dos casos fins al 2012. En acabar aquesta etapa, soc funcionari i vaig tornar a la Diputació de Barcelona, a les àrees de Cultura i Educació. Al mateix temps, vaig emprendre, creant una empresa tecnològica, i aprens com n'és de dur. Al final, entre el 2017 i el 2018 vaig treballar per als ajuntaments de Barcelona i el Prat de Llobregat, fins que el 2019 vaig ser nomenat director general de Barcelona Activa.

Un èxit

“Poder conciliar la meva vida personal amb la meva vida laboral i que les dues parts funcionin”

Un fracàs

“Els meus dos projectes d’emprenedoria han fracassat per motius diversos. Ara ho faria diferent“

Lliçons de vida

“Una de les meves primeres experiències com a emprenedor va ser creant una revista musical el 1996 amb uns amics. Va ser difícil i, al final, aprens que no sempre l’amistat i els negocis funcionen conjuntament”. “Parlem molt de Barcelona com a ciutat d’start-ups d’èxit, però hi ha un altre tipus d’emprenedoria, de petit comerç per exemple, on el percentatge d’empreses que funcionen és baix. Moltes tenen dificultats i no superen els tres o quatre anys de vida”. “Barcelona és un hub europeu d’emprenedoria i més del 50% dels emprenedors són estrangers atrets per la ciutat. Ara bé, no podem perdre pistonada perquè altres ciutats també treballen per convertir-se en referents digitals”

El que més m’agrada

Una marca

“A títol personal, Levi’s. És una marca que m’agrada per la seva innovació constant, encara que no ho sembli, i per la durabilitat i sostenibilitat del producte”

Una sèrie

“«Canción triste de Hill Street». És dels anys 80 i explica la vida d’uns policies de Nova York, amb elements de la seva vida personal. Tot i això, la millor sèrie per a mi sempre serà «The west wing»”

Un 'hobby'

“La música. Toco la guitarra, m’agrada molt comprar discos, anar a concerts… Forma part del meu dia a dia”

Una cançó

“M’és difícil, però diria «Jump» de Van Halen. Són un grup de rock americà que va ser un dels més grans del món entre els 80 i els 90, i la cançó és fresca i divertida”

Un llibre

“«American Psycho», de Bret Easton. Explica la història d’un ‘yuppie’ sanguinari i retrata el món de la borsa estatunidenca de la dècada dels 80”

Una personalitat

“Clint Eastwood. Com a actor sempre m’havia agradat molt, però com a director és increïble i, malgrat ser conservador, tracta realitats molt diverses”