Homenots i donasses
Emprenem 24/04/2021

L’empresari tèxtil beneït pels Borbons

Bernat Glòria, que mantenia bones relacions amb la monarquia espanyola, va ser un fabricant destacat durant el segle XVIII

3 min
Bernat Glòria Bosch
 1691-1762

La nova Catalunya que es configurava després de l’hecatombe del 1714 ve marcada per una burgesia ascendent que centra les activitats en la producció d’indianes, embrió de la futura indústria tèxtil catalana. Sens dubte, un dels noms propis d’aquella onada és Bernat Glòria. La seva família constava entre els màxims contribuents del país a la primera meitat del segle XVIII. Els seus orígens com a artesans del vellut, amb una incipient acumulació de capital, li van permetre fer un pas més dins les activitats comercials. La carrera com a mercader la va començar els anys vint i durant la seva progressió professional es va casar amb Isabel Picó, filla de Ramon Picó, un comerciant destacat de Barcelona amb qui va formar una societat. De fet, aquesta mena d’unions societàries gendre-sogre eren molt habituals a l’època.

A partir del 1740 la producció tèxtil de Glòria es va intensificar prou per rebre determinats privilegis reials que li premiaven la capacitat d’innovar en les tècniques productives. Si la família s’havia dedicat al monocultiu del vellut al llarg d’un segle, ell va decidir ampliar la gamma. L’empresari es va enfocar en els teixits de llana, serafines (llana amb ornamentacions), draps de Silèsia (combinació de seda i llana), mocadors anglesos i, per descomptat, les indianes que ja s’exportaven a Amèrica a mitjans del segle XVIII.

Aquesta obsessió per diversificar els negocis era una actitud molt pròpia de les famílies comerciants de l’època. Fora del tèxtil, Glòria també es va introduir en la indústria naval, les assegurances de vaixells i el comerç internacional d’altres productes com els cereals, que s’importaven d’Itàlia. L’acumulació de beneficis li va donar la possibilitat d’invertir també en el mercat immobiliari.

Fruit d’ocupar una posició dominant en el comerç del tèxtil, Glòria es va poder convertir en un dels pioners del cotó, un sector que seria el pal de paller de l’economia catalana durant els dos-cents anys següents. A més, a partir del 1738 havia estat nomenat membre de la Reial Junta de Comerç Marítim i Terrestre de Barcelona, una institució clau de la capital catalana. Deu anys més tard l’empresari seria investit “ciutadà honrat de Barcelona”, un títol que concedia el monarca espanyol. Aquesta nova condició es va reforçar amb l’adquisició d’un senyoriu a Almacelles (Segrià), una compra que l’acostava encara més a l’anhelada noblesa. Sens dubte, les bones relacions de Glòria amb l’administració borbònica, probablement des dels temps de la Guerra de Successió, li van obrir moltes portes.

La seva influència es va fer molt evident quan el març del 1747 va protestar contra la doble imposició fiscal sobre l’aiguardent. Aquest licor tributava als ports de sortida a Catalunya i també quan arribava a Cadis, l’estació prèvia abans de sortir cap a Amèrica. La posició contrària de Glòria va comportar que el flamant rei d’Espanya Ferran VI emetés una resolució en virtut de la qual la circulació d’aquesta mena de mercaderies quedava exempta de tributar en la seva distribució dins els territoris del regne.

Els anys d’activitat professional de Bernat Glòria i els seus familiars propers mostren una oscil·lació freqüent entre el comerç tradicional -poc arriscat i de rendes segures- i la implantació d’un embrió d’indústria -amb el risc d’immobilitzar capitals-, en què acabarà vencent la primera opció. Aquest efecte no només es pot observar en la família Glòria, sinó també en general a les elits del país de l’època, una circumstància que farà demorar la implantació del capitalisme modern a Catalunya.

La mort de Bernat Glòria el 1762, quan ja havia entrat a la setantena, es va produir en un moment en què la seva ascensió a l’escala social estava molt consolidada. Des del seu origen artesà va arribar a situar-se entre les grans famílies de Barcelona i va llegar aquesta posició privilegiada al seu fill, Josep Glòria Picó.

stats