HOMENOTS I DONASSES

L’empresari que va vendre el seu suc de poma a Coca-Cola

Mundet es va convertir en una les principals fortunes de Mèxic gràcies a la coneguda beguda que porta el seu nom

David Valero Carreras
3 min
Artur Mundet Carbó

AL principi dels vuitanta, la ronda de Dalt de Barcelona a l’altura de la Vall d’Hebron no era sinó la llera d’un riu sense aigua on alguns barcelonins aprofitaven l’espai erm per rentar-hi el cotxe o fer uns tocs de pilota. Ben a prop d’allà, en un indret anomenat Hogares Mundet, molts ciutadans s’hi aplegaven a practicar esport el cap de setmana, en una ciutat preolímpica molt faltada d’instal·lacions esportives. Segur que pocs dels qui hi anaven es preguntaven per la raó d’un nom tan curiós per a un espai esportiu al peu de Collserola. Avui, les Llars Mundet ja no reben la munió de visites d’altres temps, però el seu origen continua essent poc conegut per a la majoria.

Podríem dir que tot plegat va començar el 1954 quan aquestes llars de beneficència van ser batejades amb el cognom Mundet, però en realitat la llavor de tot era molt anterior, de mitjans del segle XIX, i no pas a Barcelona, sinó a l’Empordà. Cap al 1865 l’empordanès Llorenç Mundet ja era un productor de suro consolidat. Tant, de fet, que va apostar per internacionalitzar el negoci: a cavall del canvi de segle, el fill gran se’n va anar a Nord-amèrica i va muntar fàbriques a Nova York i al Canadà, mentre que el petit, l’Artur, va emigrar a Mèxic, on també va aixecar una factoria.

Els negocis americans van anar tan bé que Artur Mundet es va establir definitivament a Mèxic i va aprofitar els rèdits del suro per entrar progressivament en altres activitats. Dels taps de suro va passar als conglomerats, un producte de més nivell, i d’aquí a un invent que li proporcionaria fortuna i que tenia el curiós nom de corcholata o, en altres paraules, el clàssic tap metàl·lic amb revestiment interior de suro. I l’últim pas, de fabricar taps i envasos a produir-ne el contingut, perquè els grans marges que deixaven les begudes refrescants en aquells anys deu del segle XX feien que la producció de begudes fos un negoci molt atractiu. Cap al 1915 Artur Mundet va començar a comercialitzar el seu famós Sidral Mundet -un suc de poma-, que amb els anys es convertiria gairebé en la beguda nacional de Mèxic i el faria entrar de ple dret entre les grans fortunes del país.

I, enmig d’aquesta explosió d’èxit i de diners, tornem al començament. Va ser el 1954 quan la Diputació de Barcelona, en ple franquisme, va voler traslladar els serveis de la Casa de la Caritat del Raval (avui el CCCB) a unes noves instal·lacions al peu de la muntanya, a la zona verge de la Vall d’Hebron, però no hi havia prou diners a caixa. Les carències pecuniàries van arribar fins a Mundet i la seva dona -Anna Gironella Llobet- a l’altra banda del món, i no van dubtar en estendre un xec per quaranta milions de pessetes (240.000 euros) per solucionar les estretors, que serien ingressats en deu tongades de quatre milions cadascuna a l’oficina de Via Laietana del Banc Mercantil i Industrial. En agraïment, les institucions van batejar tot el complex com a Llars Mundet. En terres empordaneses hi ha la Germandat Arturo Mundet, una entitat benèfica nascuda el 1934, que es dedica a activitats de suport a la cultura. Aquestes no van ser ni de bon tros les úniques obres benèfiques de la parella, perquè a Mèxic són abundants les seves donacions per millorar les condicions de vida de les persones vulnerables, com ara els asils García Torres i la Casa Arturo Mundet.

Però, què se n’ha fet del Sidral Mundet? Lluny de perdre pistonada i de desaparèixer, com passa sovint amb les begudes de caràcter local, el 2002 la marca va ser adquirida per la multinacional Coca-Cola, que avui n’és la propietària i productora. Les relacions entre els Mundet i la cèlebre beguda de bombolles venen de molt lluny, perquè una altra de les iniciatives de l’emprenedor català va ser aconseguir, l’any 1929, la distribució de Coca-Cola a Mèxic quan al país aquest refresc encara era desconegut.

El 1965, en el moment de la seva mort, Mundet s’havia consolidat com una de les principals i més conegudes fortunes de Mèxic.

stats