HOMENOTS I DONASSES
Emprenem 16/01/2021

De fugir dels deutes a convertir-se en un dels homes més rics d’Europa

Xifré Casas se’n va anar a Cuba ofegat pels crèdits del seu pare i va acabar triomfant com a empresari

David Valero Carreras
3 min
Josep Xifré Casas

Un banquer català passeja per Manhattan amb la seguretat que li confereix haver triomfat a la vida. Som a l’any 1830 i el banquer és Josep Xifré, un fill d’Arenys de Mar que ha fet fortuna al Carib i que l’ha multiplicada als Estats Units. Però la seva història comença molt abans, i no pas de la millor manera. De ben jove, el 1789, es va embarcar a correcuita cap a Cuba fugint dels creditors del seu difunt pare, que l’empaitaven per mirar de recuperar els deutes. I allà es va trobar amb el paradís de tants i tants catalans que cercaven la terra promesa dels negocis d’alta rendibilitat. Precisament, algunes de les principals activitats del seu pare abans de caure en desgràcia eren a Amèrica, de manera que va aprofitar les connexions familiars amb el Nou Món per fer-se un forat en l’ecosistema dels negocis locals. La primera activitat va ser a l’adoberia del seu oncle, que feia anys que estava instal·lat a Cuba, una empresa que va fer créixer fins a convertir-la en un ric monopoli. El seu olfacte únic per als negocis i el seu caràcter emprenedor el van dur a diversificar-se i a implicar-se també en els afers típics dels indians: sucre, cafè, alcohol i, qui sap, potser també el tràfic d’esclaus.

L’acumulació d’una gran fortuna i, per tant, l’excedent de capitals que gestionava, el va dur d’una manera natural, el 1818, a convertir-se en banquer, i això va donar una nova dimensió a la seva carrera. I com que el comerç amb els veïns del nord, els Estats Units, no parava de créixer, el 1823 va optar per instal·lar-se a Nova York i fer-se un lloc a l’elit de la societat. Poc abans s’havia casat amb la irlandesa Judith Downing, filla del seu agent a la ciutat Thomas Downing, i just arribat a la ciutat va fixar el 343 de Greenwich Street com a base de les seves activitats. Allà va conèixer el gran banquer Peter Harmony (o Harmong, que en realitat era un immigrant espanyol anomenat Pedro Gimeno), que l’introduiria en els negocis bancaris i també immobiliaris. Conscient del seu triomf, li van venir ganes de tornar a trepitjar terres catalanes, de manera que el 1830 va fer una excursió per voltar per tot Europa amb estades freqüents a Barcelona, que seria la seva destinació definitiva a partir del 1840.

Amb els negocis a l’altra banda de l’Atlàntic encara brollant generosament, va destinar una bona part de la seva fortuna a iniciatives de caràcter social i benèfic. A Barcelona es va fer construir la seva residència -que també eren les oficines, així com apartaments de lloguer- en el que avui és un edifici molt conegut al qual la majoria de gent es refereix com “els porxos d’en Xifré”, on ara està situat el mític i gairebé bicentenari restaurant 7 Portes. L’edifici, aixecat entre el 1836 i el 1840, està carregat de simbologia maçònica i té el curiós honor de ser -juntament amb la veïna Llotja- el primer edifici de l’Estat que apareix en una fotografia (un daguerreotip de finals del 1839).

Una de les entitats en què Xifré es va implicar va ser la Caixa d’Estalvis de Barcelona i Mont de Pietat, de la qual va ser el primer president des del 1844, el mateix any que es va crear el Banc de Barcelona gràcies a un jove Manuel Girona Agrafel, influït precisament per Xifré. En un altre ordre de coses, va finançar les investigacions heterodoxes de Marià Cubí en el terreny de la frenologia i el magnetisme animal.

La mort li va arribar el 1856, quan ja era un dels homes més rics d’Europa, amb un patrimoni que ja abans de traspassar s’enfilava per sobre dels 120 milions de rals. La seva única descendència, Josep Xifré Downing, no va tenir la mateixa empenta comercial i es va estimar més viure una vida diletant, amb el col·leccionisme com a pilar central. Va viure una bona part de la seva vida a París però, malgrat això, la fortuna no va minvar: es va implicar en el ferrocarril Barcelona-Mataró (el primer de l’Estat si obviem Cuba), el submergible de Narcís Monturiol i la companyia explotadora del canal de Suez, aquesta última per influència de Ferdinand de Lesseps, que havia viscut als porxos d’en Xifré mentre era cònsol a Barcelona.

stats