El culebró de JooJoo, la tauleta que es va voler avançar a l’iPad

Platges infinites, palmeres, planxes de surf, còctels i postes de sol. A Huntington Beach, a la costa de Califòrnia, s’hi podrien haver rodat sèries com Los vigilantes de la playa i Pacific Blue. Encara no s’hi ha gravat cap gran producció televisiva però els seus paratges sí que són l’escenari on comença un dels culebrons més sonats del món dels dispositius tecnològics dels anys 2000. El 13 de març del 1970, a Huntington Beach, hi va néixer Michael Arrington, el fundador de la revista tecnològica TechCrunch i una de les persones més poderoses d’internet, segons Forbes i Wired. Al seu currículum hi ha projectes estel·lars però també alguns fracassos, com l’intent de crear el 2007 la seva pròpia tauleta: la Crunchpad.

“El 2007 va ser l’any de les pantalles tàctils -recorda Susana Domingo, professora de la UPF-Barcelona School of Management-. Per primera vegada les pantalles multitàctils havien arribat al gran públic amb dispositius com l’iPhone i l’iPod Touch”. Aleshores encara ningú havia sentit a parlar mai de l’iPad: faltaven tres anys perquè Apple donés a conèixer la seva tauleta. Tanmateix, al mercat ja se’n sentia el xup-xup. Michael Arrington, molt ben connectat amb l’ecosistema tecnològic de Silicon Valley, s’ho va ensumar. “De fet, alguns mitjans especialitzats ja deien que les tauletes podrien acabar desplaçant els portàtils”, apunta Domingo.

El 21 de juliol del 2008 Arrington va anunciar que s’avançaria als gegants tecnològics comercialitzant una tauleta. “Volem crear-ne una de senzilla, a un cost de 200 dòlars i amb codi obert”, va explicar el fundador de TechCrunch. Per això va constituir l’empresa CrunchPad, amb catorze treballadors, i es va associar amb Fusion Garage, un estudi expert en el desenvolupament de dispositius. Tan sols un mes després ja en van presentar el primer prototip i la premsa s’hi va començar a fixar. Al cap d’un any, el 3 de juny del 2009, es va explicar que la tauleta ja estava gairebé enllestida i que no trigaria a arribar al mercat.

Però el setembre del 2009 ningú en sabia res. TechCrunch va deixar de fer-ne publicitat i alguns mitjans com The Business Insider van començar a preguntar-se què passava. La resposta els va arribar en forma de comunicat, a finals de novembre. “Volíem presentar el dispositiu el 20 de novembre però, tres dies abans, la CEO de Fusion Garage em va comunicar que havien decidit seguir amb el projecte sense nosaltres”, va explicar Arrington. Fusion Garage va explicar que ja estaven treballant amb la tauleta abans que arribés Arrington, que ell mai hi va aportar res i que hi tenia poc interès. Després d’un intercanvi de retrets i de visites als tribunals, la tauleta va arribar al mercat de la mà de Fusion Garage amb el nom de JooJoo. L’11 de desembre se’n va obrir la prereserva però tan sols en van rebre 90. Mentrestant, un fet havia canviat el panorama: Apple havia anunciat el llançament de l’iPad, amb prestacions molt superiors a les de JooJoo i a un preu molt semblant. JooJoo va néixer morta.