Homenots i donasses
Emprenem  /  Casos d'èxit 11/06/2022

Conseller de tres monarques i salvador de la lliura esterlina

El financer Thomas Gresham va ser el pare de la borsa de Londres, model que va importar de Flandes

3 min
Thomas Gresham 1519-1579

Si el 1992 un financer d’origen hongarès de nom George Soros va aconseguir enriquir-se a base d’ensorrar la lliura esterlina, quatre-cents trenta anys abans un home de negocis anglès havia aconseguit just el contrari, treure la lliura d’un profund sot anomenatla gran devaluació gràcies al seu talent i coneixement dels mercats.

L’home conegut com a The Golden Grasshopper [el Saltamartí Daurat] va venir al món en una família influent de Londres, no debades el seu pare era un comerciant acomodat, ordenat cavaller, agent del rei Enric VIII i alcalde de la capital anglesa. Després de cursar estudis a la Universitat de Cambridge i de fer d’aprenent a la casa comercial del seu oncle, va fer el gran pas a l’entrar com a membre de ple dret a The Mercers Company (1543), una important societat comercial anglesa, però també un centre de networking, un club privat i un artefacte a mig camí entre el gremi i el col·legi professional. Avui dia aquesta societat –que continua operant amb normalitat– considera Gresham un dels membres més destacats que ha tingut en la seva llarga història. La feina dins aquesta societat el va portar a viure a Anvers, veritable centre neuràlgic del comerç i les finances internacionals de l’època a Europa.

Des de Flandes gestionava els negocis familiars vinculats a la indústria de la llana anglesa i a la roba manufacturada dels Països Baixos. Més tard, i per necessitats de mercat, el negoci es va ampliar cap als metalls, on va aconseguir una gran fortuna.

En el seu periple flamenc va defensar els interessos financers de la monarquia anglesa i va arribar a ser assessor de tres reis diferents: Eduard VI (Gresham va ser nomenat agent reial el 1551), Maria I i Elisabet I, amb un petit parèntesi en què va ser acomiadat durant el mandat de Maria I.

L’operativa de Gresham consistia en col·locar deute de la Corona britànica al mercat flamenc, on es captaven capitals internacionals. Va ser en aquesta època a Anvers quan va dur a terme la seva operació de més envergadura i per la qual seria recordat sempre. Tal com dèiem de bon començament, la seva intervenció va ser clau perquè es recuperés el valor de la lliura esterlina després d’un llarg període de depreciació. El mecanisme que va emprar parteix d’un raonament ja conegut en el seu temps que avui s’estudia a totes les facultats d’economia sota el nom de llei de Gresham. El postulat es resumeix en el fet que la moneda dolenta expulsa la bona, atès que les monedes amb més contingut de metall noble són atresorades per la gent, mentre que les més deteriorades són les que realment es fan servir per als intercanvis comercials. La lliura esterlina no parava de perdre valor per aquest motiu i Gresham el 1560 va proposar una solució imaginativa: limitar les proporcions de metalls nobles a les monedes en circulació per minimitzar-ne el pes, operació amb la qual va aconseguir reduir el cost d’encunyar moneda i restaurar el prestigi internacional de la divisa britànica. Poc abans ja havia estat ennoblit com a cavaller pels seus serveis a la Corona.

Consolidat ja com a assessor dels Tudor, l’any 1567 es va tornar a establir a la capital britànica. La mort del seu fill –i únic hereu masculí– en un accident d’equitació el va empènyer a crear un fons amb una part del seu patrimoni per tal de fer obra per al bé comú. D’aquest propòsit en va sorgir una idea clau: constituir a Londres una borsa com la que havia conegut a la capital flamenca. Dit i fet: va presentar el projecte sota la denominació de Royal Exchange i el va finançar íntegrament. El 1571 l’edifici era inaugurat per la reina. També va deixar per a la posteritat el cèlebre Gresham College, que es va finançar a partir d’aquest mateix amb fons que ell havia proporcionat per a quan hagués mort.

La seva intensa carrera en el món de les finances el va convertir en un dels homes més rics del Regne Unit del seu temps; algunes fonts, fins i tot, estenen aquesta categoria al continent europeu. La mort li va arribar de manera sobtada, en el que es creu que va ser un atac de feridura, quan tenia seixanta anys d’edat.

stats