Una cafeteria abandonada; un magatzem totalment calcinat; buguis abandonats a la intempèrie i edificis saquejats. El cineasta Jaume Balagueró no hi ha rodat mai cap dels seus thrillers terrorífics, però podria haver-ho fet perfectament. En uns terrenys de 80 hectàrees a tocar de la C-16, a cavall dels termes municipals de Rubí i Sant Cugat, s’hi estén el camp de golf de Can Sant Joan, el primer camp de golf de titularitat pública de Catalunya. Avui en dia, però, és un camp fantasma. Inaugurat el 1994, aquest 2019 Can Sant Joan celebra el 25è aniversari immers en un clar estat de decadència i abandonament. La recent fallida de l’empresa que en tenia encomanada l’explotació i les males crítiques que havia anat arrossegant el projecte van fer que, el 2018, tanqués les portes.
“Era una iniciativa realment engrescadora -recorda Joan Puigdomènech, actual tinent d’alcalde d’Urbanisme, Medi Ambient i Participació de l’Ajuntament de Sant Cugat-. Jo mateix n’havia estat usuari i feia goig”, rememora. Tot comença el 1991, quan l’Institut Català del Sòl (Incasòl) va decidir tirar endavant el projecte expropiant 101 hectàrees d’uns terrenys que havien d’anar destinats a acollir un nou polígon d’activitats econòmiques. De bracet amb la Reial Federació Espanyola de Golf, la Federació Catalana de Golf i el Consell Superior d’Esports, tres anys més tard, les autoritats van tallar-ne la cinta. “Era un projecte interessant que podia acostar el golf a la ciutadania i protegir el territori”, recorda Puigdomènech.
Per dotar-lo de vida, l’Incasòl va signar un conveni amb la Federació Catalana de Golf per encarregar-li la gestió. El 2015, però, la Federació va delegar-ne la responsabilitat a un tercer. Va ser així, com, al cap de dos anys, el camp de golf va anar a parar a mans de Puro Campo SL, una empresa dedicada a l’explotació de finques rústiques i capitanejada per un empresari rus, segons Rubí.tv. L’objectiu era revertir l’espiral de números vermells en la qual havia entrat: els exercicis del 2008 i 2009 s’havien tancat amb pèrdues superiors als 400.000 euros, i el 2011 i 2012, la xifra s’havia situat en els 300.000 euros negatius. Així, el canvi en la gestió buscava fer millores al camp i atraure nous clients, però el projecte va morir al cap de ben poc temps. Puro Campo SL, amb molts deutes acumulats, va fer fallida de seguida i la Federació va veure’s obligada a rescindir el contracte. La plantilla, que ja feia mesos que havia deixat de cobrar, va quedar-se al carrer. Els grans costos associats al manteniment, així com les crítiques que havien difós a les xarxes els usuaris durant els últims anys, van condemnar a mort el projecte.
Des de mitjans del 2018, la Federació Catalana de Golf està “treballant per trobar un altre operador adequat i solvent” que vulgui tirar endavant el projecte, però de moment tot segueix encallat. Té la concessió atorgada fins al 2064, però els ajuntaments de Sant Cugat i Rubí ja hi tenen els ulls posats: “Si s’acabés rescindint, demanaríem recuperar l’espai per a la ciutadania, podent-lo convertir, per exemple, en un gran parc interurbà”, aventura Puigdomènech.
+ Detalls
La lliçó
“El cas ens ensenya que les coses són complicades -diu Joan Puigdomènech, tinent d’alcalde d’Urbanisme de Sant Cugat-. Tirar endavant un camp de golf requereix un nivell d’imaginació, d’iniciativa i d’esforç molt important i, tot i això, per molt sentit que tingui un projecte, res assegura que es pugui tirar endavant”
