Cinc dècades per passar de tres a 40.000 empleats

El novembre del 1952 es va celebrar una reunió a Brussel·les amb l’assistència de ministres, polítics d’alt nivell, representants de les principals empreses elèctriques i l’elit de les finances mundials. Què havien de decidir? Res. En realitat es trobaven per celebrar el 80è aniversari d’un dels directius més rellevants de la història empresarial del continent: Dannie Nausbam Heineman. Tres anys més tard, després de cinquanta justos al capdavant de la multinacional que dirigia, Heineman deixava el càrrec i es jubilava.

No és gens habitual que algú sigui capaç de mantenir-se com a primer executiu d’una gran companyia durant cinc dècades, però aquest és el cas del nord-americà Heineman amb Sofina (Société Financière de Transports et d’Enterprises Industrielles), el hòlding belga que agrupava participacions industrials dels grans capitals alemanys. La seva història va començar en arribar a Europa -la terra dels seus pares- per estudiar enginyeria. Amb el títol sota el braç, el 1895 va entrar a treballar a UEG, companyia bessona d’AEG i filial de General Electric, resultat al seu torn de la fusió entre la firma d’Edison i l’empresa Thomson. El 1900 va passar a dirigir la Union Electrique com a pas previ al seu salt, cinc anys més tard, a Sofina, on va entrar com a director general del que aleshores era una petita firma d’inversions en empreses industrials.

Just amb l’entrada de Heineman a Sofina, la companyia belga va absorbir la Barcelona Tramways, que fins aleshores tenia capital britànic i que és l’embrió de l’actual TMB. De l’activitat del directiu a Barcelona en van sorgir dues relacions clau en el món dels negocis. D’una banda, el marquès de Foronda, home de confiança de Heineman i director de la companyia de tramvies de la capital catalana, en aquell moment rebatejada com Les Tramways de Barcelone. De l’altra, un jove advocat empordanès anomenat Francesc Cambó Batlle, destinat a formar part en un futur de l’entramat dels negocis de Heineman i del gran capital germànic.

L’any 1913, Heineman va fer el seu primer intent de controlar la Barcelona Traction, però les negociacions amb el seu fundador, Frederick S. Pearson, no van arribar a bon port. El que sí que va sortir bé, i que va fer ric a Cambó, va ser la creació el 1920 de la Chade, la companyia dissenyada per gestionar el subministrament elèctric de Buenos Aires. Hereva de la Cate (propietat d’AEG), la seva constitució va ser un hàbil moviment per part dels grans empresaris alemanys per esquivar l’espoli que els esperava fruit del Tractat de Versalles. Un dels cervells de l’operació va ser Heineman, que va trobar en Cambó el perfil ideal per liderar l’empresa: era una persona de confiança des dels temps de la companyia de tramvies i, sobretot, pertanyia a un país neutral durant la Primera Guerra Mundial.

El 1924 Heineman va fer el segon intent per apropiar-se de la Barcelona Traction aprofitant un dels freqüents impagaments de deute de l’empresa. En aquest cas, l’assalt es va produir a través de Sidro (Société Internationale d’Energie Hydro-Électrique), un hòlding muntat entre ell i el banquer Alfred Loewenstein. Aquest cop, l’intent va ser reeixit i Heineman va passar a ser el gran cap de l’elèctrica catalana. No seria, però, l’últim viatge de la companyia, perquè anys més tard el talent de Carles Montañés (fundador de l’empresa) i els diners de Joan March s’unirien per apropiar-se de la cobejada firma elèctrica.

En tot cas, el pes de Sofina en l’economia va ser tan destacat durant dècades que una revista nord-americana el 1945 li va dedicar un reportatge sota el títol “How Sofina runs the world ”. Tot, sota el mandat de Heineman, que va aconseguir configurar una cartera de participades inigualable, bàsicament als sectors de l’energia i dels transports. Dels tres treballadors en nòmina el 1905 havia passat als 40.000 del 1955. Avui Sofina continua existint, encara que ja no té el poder dels temps de Heineman. Cotitza a la borsa amb la major part del capital en mans de la família Boël, una de les principals fortunes de Bèlgica.