Epic fails
Emprenem 18/12/2021

Airgam, les joguines ‘made in l’Hospitalet’ que van marcar una generació

Gràcies a la tecnologia d’injecció de plàstic, l’empresa catalana va envair les lleixes de les botigues durant els 70

2 min
Airgam, les joguines ‘made in l’Hospitalet’ que van marcar una generació

Un vaquer, un jugador de futbol de la selecció espanyola i un soldat romà. Més enllà, un policia. “Mira, fins i tot hi ha un Frankenstein”, exclama. De dins la capsa de llautó, el Pere n’extreu desenes de figuretes de plàstic i les col·loca en formació. La taula del menjador de seguida queda plena. “A casa me’n regalaven per l’aniversari, per Nadal i quan acabava el curs amb bones notes -recorda-. A l’estiu, m’ajuntava amb la colla i imaginàvem mil històries”, afegeix. El 1976, quan les lleixes de les botigues de joguines d’Espanya van omplir-se dels mítics Airgam Boys, ell només tenia 7 anys. Avui els seus fills prefereixen els ninotets de Playmobil i miren les joguines del pare com si fossin relíquies.

El Pere no ho sabia, però, quan era petit, els Airgam Boys naixien a prop de casa seva, en una nau industrial situada al número 157 del carrer del Mig, a l’Hospitalet de Llobregat. De fet, al lateral de l’edifici encara s’hi pot veure el logotip. Ara és l’oficina central d’Oliver, una marca històrica de figuretes de pessebre. Des d’allà, els germans Josep i Jordi Magrià van bastir una de les empreses més emblemàtiques del sector de les joguines espanyol.

La història comença el 1954. Després de fabricar joguines amb fusta, la indústria havia descobert un nou material: el plàstic tou. “L’arribada a Espanya de les màquines d’injecció de plàstic va permetre produir en massa i revolucionar el mercat”, explica Carolina Luis-Bassa, directora del departament d’empresa i gestió estratègica de la UPF - Barcelona School of Management. Els germans Magrià -Airgam al revés- van apostar-hi fort. El 1956 ja tenien producte estrella: un camió de plàstic, desmuntable, irrompible, amb mecanisme impulsor, sirena i carrosseries intercanviables. Els anys següents van comercialitzar de tot. Des d’una guitarra elèctrica de joguina fins al projector Airgamcolor, jocs com l’Electro L o un sorprenent ordinador electrònic.

“Eren productes de bona qualitat i molt innovadors -recorda Luis-Bassa-. El seu ordinador va ser pioner en el món de la joguina electrònica”, exemplifica. A aquests ingredients cal sumar-hi l’aposta estratègica de l’empresa per anunciar-se als nous mitjans massius, com la televisió. “Els va donar un accés directe al públic objectiu i van saber fer anuncis emotius i empàtics”, recorda. Als anys 70 Airgam va viure la seva edat d’or. Els Airgam Boys van ser reconeguts en diverses ocasions com a millor joguina de la temporada a la Fira de Joguines de València, se’n fabricaven noves versions cada any i, fins i tot, van arribar a Mèxic de la mà d’Exin, a qui Airgam va cedir els motllos.

Als 80, però, tot va canviar. Després de dècades de franquisme i d’un mercat amb poca competència, les multinacionals van aterrar a Espanya. “No podíem competir contra marques que fabricaven a la Xina, amb costos molt més baixos -confessava Jordi Magrià, un dels fundadors, en una entrevista a Onda Cero-. Avui, ja no queda cap marca espanyola important: ni Exin, ni Paya, ni Rico...”, es lamentava. El 1986 Airgam va plegar.

stats