El món i la nostra societat estan experimentant un procés de canvi que ve originat, d'una manera molt important, per les tecnologies de la informació i la comunicació. Afortunadament, el canvi és, i ha estat, comú i habitual al llarg de la història de la humanitat, i ha provocat l'avenç de la societat i de la qualitat de vida dels seus membres. La motivació del canvi sempre ha estat, doncs, la millora contínua.
El foc, la roda, el teler, l'agricultura, l'escriptura i tants d'altres són elements que van provocar en les comunitats canvis tan o més profunds que els que estem experimentant en aquests moments per mitjà de les noves tecnologies.
Que hi hagi canvis, doncs, no és pas un canvi, però per què aquesta vegada ens afecta com cap altre ho havia fet fins ara?
La diferència és en la motivació final d'aquest i en el perquè de tot plegat.
Des de la Revolució Industrial, el progrés ja no ve promogut principalment per la millora de la qualitat de vida de les persones. Qui governa el progrés són els interessos econòmics d'empreses que hi tenen la seva font de riquesa.
La prioritat de la innovació passa a ser la generació de consum, la reducció de la vida útil dels productes i la introducció de necessitats i hàbits sense els quals abans la felicitat també era possible. El progrés deixa de ser l'eina amb què es millora la qualitat de vida i passa a ser-ne l'objectiu. En aquest sentit, les tecnologies de la informació i la comunicació permeten generar productes i serveis a una velocitat encara molt superior a la que la industrialització va assolir, i en magnifiquen l'efecte.
Fins on arribarem...? ¿I serem capaços, com a societat, d'assimilar-ho sense escletxes i amb cohesió? Anar contra l'ordre natural sempre té conseqüències, i mai bones. Oblidar el motiu pel qual fem les coses genera desorientació, i si no sabem on anem ni per què, com sabrem si hi estem a prop o no? O, fins i tot, com sabrem si hi volem anar?
Enginyer
