Aquesta calor dels últims temps té efectes directes sobre els diferents sectors empresarials. Pensem en el tèxtil, per exemple. Arribo de Londres, on tenien 17 graus i on el director d’una cadena de retail m’ha confiat la seva desesperació per la baixada de vendes deguda a la pujada de temperatures. Fa massa calor per vendre llana, abrics i confecció d’hivern. L’únic que tira és el cotó, amb la consegüent baixada del valor del tiquet mitjà. Si mirem l’evolució de les vendes de roba dels últims anys veiem que el cotó ha més que doblat la seva quota de mercat, amb conseqüències directes no només sobre el compte d’explotació sinó també sobre el medi ambient. El cotó és una planta que necessita moltíssima aigua (mireu com ha quedat el llac Aral) i molta química: representa només el 3% (vostès tenen un problema) de la superfície cultivada i utilitza el 25% de tots els insecticides i l’11% dels pesticides. En resum: no només pateixen el temps els agricultors i el cotó no és tan bufó com el pinten.
1 min
