Tot i que no tinc veler ni hi entenc gens de navegació, tinc una cosa molt clara sobre el món nàutic: si mai haig d'entrar a alta mar, com més gran sigui el vaixell, millor (sempre que el capità no sigui el del Costa Concordia , esclar). Al mar, com en el lliure mercat, hi ha onades fortes, ratxes de vent i altres inclemències en les quals et pots jugar la vida. Si has de fer front a una tempesta, tenir 300 metres d'eslora sempre és millor que tenir-ne deu.
En el món de l'empresa capitalista la seguretat no existeix ni per al transatlàntic ni per a la zòdiac. Aquí sempre hi ha tempesta i, a més, tota la resta de vaixells són de guerra i estan disposats a enfonsar a qui calgui. És la lliure competència, darwinisme en estat pur.
Quan vaig muntar la meva empresa al particular oceà del meu sector hi havia uns quants portaavions i molts vaixells de pesca, tots anant amunt i avall. Després de navegar durant gairebé quatre anys, he arribat a una conclusió ben clara. El valor més important d'una empresa petita i que comença és sens dubte la rapidesa en la presa de decisions. Les ineficiències de les grans corporacions i la seva aversió al risc es contraposen a l'agilitat i la temeritat d'un projecte emprenedor, capaç de modificar el seu rumb tantes vegades com calgui.
Crec que la metàfora més adequada és la del vaixell pirata, almenys és l'actitud que tenim els meus socis i col·laboradors i jo, que portem la mort com a bandera. Qualsevol que ens conegui (només cal entrar a la nostra petita oficina o veure els nostres comptes) veurà que tenim potes de fusta i un aspecte descuidat. Som uns àcrates, ignorants de les lleis establertes en el nostre mercat, que ens enfrontem a exèrcits uniformats, disciplinats i ben armats, però afortunadament poc creatius. Sí, la gran empresa coarta la imaginació, n'estic ben segura.
I sí, és una vida vibrant. Ja ho deia Joaquín Sabina que és la vida que més li agradaria viure. Doncs som-hi, a l'abordatge!
L'executiva agressiva és una jove empresària
